Vigila, que crema

La bona temperatura ja s’ha instal·lat a Ponent. Seleccionem, doncs, per aquest nou Altaveu un disc que desprèn calor i està carregat de colors i aromes. Ja hem comentat més d’un cop en aquesta secció que el Regne Unit viu un moment dolç pel que fa a bandes musicals –amb artistes joves d’altíssim nivell i interès– com Kokoroko. Nubiyan Twist és una altra d’elles, els escoltem?

Formats al Leeds College of Music i liderats pel guitarrista Tom Excell, s’han guanyat per mèrits propis un lloc a l’escena Groove europea, sent un dels noms que pots trobar als millors festivals de jazz o música negra del continent, sigui al Glastonbury Festival, al WOMAD, al Edinburgh Jazz, al Supersonic Festival o al Jazz Festival and Montreux, esdeveniments –tots– de gran renom pel que fa a la qualitat artística dels seus line ups.

Són una colla de 9 músics virtuosos i amants dels sons festius i contundents, una big band que esdevé un còctel sonor, en què es dona cabuda a molts estils, però alhora predominen el jazz, l’afrobeat, el latin o el funk.

Find your flame, editat el 2024, és el seu darrer llarga durada i quart disc d’estudi. Un LP que em van regalar per l’aniversari i va ser la BSO de la celebració. 12 cançons amb quasi una hora de durada que són aire fresc, alegria, contundència i festa, i en un moment en què cada cop és més difícil comptabilitzar fins a 9 músics a l’estudi o en gira defensant el repertori gravat a l’estudi en directes, escoltar discs com aquest són pura esperança i fa pensar que la música segueix viva en el sentit més tradicional. Els experts del sector vinculats a la BBC com els respectats i grans entesos Gilles Peterson, Mary Anne Hobbs o Jools Holland els avalen i els punxen sovint a les seves sessions i programes, un autèntic altaveu que els ha fet arribar a molts nous oients.

Les cançons llisquen al tocadiscs de manera suau i ben entrelligada, deixant fluir la seva energia; Lights out, Woman o Carry me (per citar-ne algunes) expressen la manera de ser de la banda: joves i talentosos que beuen d’influències de grans mestres de diferents gèneres. Escoltant-los pots pensar fàcilment en Fela Kuti, Tony Allen, Jamiroquay o Ebo Taylor, però en el seu cas, amb personalitat pròpia.

Si el disc us agrada, aprofiteu i escolteu també les seves altres referències, en què a partir del disc Freedom Fables (2021) ja deixaven clar que havien sorgit per ser ballats.

La revista Rolling Stone va descriure aquest disc que avui recomanem així: “Energia, ritme, joventut, bogeria, precisió i múltiples influències”, una bona fórmula d’adjectius que els identifiquen, i el mateix Tom Excell descriu el seu treball com “una catarsi per a les nostres lluites, però un recipient per a la nostra alegria”, tota una declaració d’intensions.

Desconeixem si ja l’han presentat a Catalunya en directe, però us assegurem que si veiem el seu nom en algun cartell, farem el possible per viure el seu directe perquè segur que és una experiència que no deixa indiferent. Desitgem que tingueu una bona estona escoltant-los, i que no us faci vergonya ballar.