Pèl de pinzell, ploma de tinta

La nota marginal aquí mateix de fa dos diumenges, comentant un reportatge d’Olga Merino a La Vanguardia sobre el fenomen creixent de la lectura femenina, en especial a hores d’ara en comparació amb la masculina, cada cop més minsa, apareixia il·lustrada amb la fotografia d’un quadre penjat al museu Morera de Lleida, obra de Lluís Masriera de fa just un segle –anys vint de la passada centúria– titulada La mare, en què es veu una dona amb una brusa vermella i un nadó tot embolicat a la falda mentre llegeix una mica de lluny –bona vista, la senyora– un exemplar obert al seu davant, col·locat damunt d’una pila de volums.

Lluís Masriera va ser un pintor, orfebre, director teatral, escenògraf, músic i fotògraf barceloní que en la seva faceta pictòrica va evolucionar des del modernisme al classicisme, per acabar conreant l’art-déco, si bé s’havia estrenat de jove sota la influència realista i acadèmica del francès Puvis de Chavannes, el qual solia retratar tantes noietes despullades que més aviat li hauria escaigut el cognom Pubis de Xavales. Li devem, a Masriera, per aquí a la vora, una Ascensió del Senyor que presideix l’absis de l’església del poble de Sant Antolí, a la Ribera d’Ondara. Aquell home polifacètic, fundador d’una reconeguda nissaga de joiers, també va practicar l’escriptura, en la doble condició de poeta, participant en els Jocs Florals de Barcelona en 1924, i articulista, per exemple a la prestigiosa revista artística i literària Pèl & Ploma, publicada entre 1899 i 1903 gràcies a l’impuls de Ramon Casas i Miquel Utrillo. Just al costat del referit oli sobre tela, a la pinacoteca lleidatana se n’exposa un altre de temàtica similar. Es tracta d’un llenç que porta per títol Meditació, en què la protagonista apareix abstreta en algun pensament profund, potser a causa del que acaba de llegir al llibre de tapes roges que subjecta amb les mans, pintat en 1919 per Jaume Masip, originari de la vila de la Granadella, tot i que establert de ben petit a Logronyo, i germà de Paulino Masip, periodista, narrador, dramaturg, guionista cinematogràfic i director de La Vanguardia durant la guerra, que es va haver d’exiliar a Mèxic, on moriria en 1963, considerat membre de la Generación del 27 i autor, entre d’altres, de la novel·la sobre la contesa civil espanyola El diario de Hamlet García, reeditada per Visor el 2021.