El cantant lleidatà Yung Rajola explora la fi del món amb intel·ligència artificial al seu nou videoclip

La intel·ligència artificial (IA) s’ha fet més que un lloc en la faceta creativa de diferents artistes del món, alguns dels quals l’ha utilitzat de forma recurrent per als seus projectes. Altres, en canvi, han decidit explorar puntualment aquesta eina, com el lleidatà Yung Rajola (Quintí Casals), que a finals de juny publicava un nou single, L’últim dia a la Terra, el videoclip del qual ha estat generat amb eines d’IA de la plataforma Freepik de la mà del mateix cantant i l’artista visual Alex Alcalde. 

En aquest cas, el seu ús en l’àmbit creatiu s’alinea amb el discurs del tema. “Atès el context de la cançó, una hipotètica fi del món, vam pensar que per aquest vídeo podíem explorar l’univers de la intel·ligència artificial, avui dia en boca de tothom, i fer els visuals amb aquesta eina tan perillosa, útil i curiosa”, apunta Rajola, que hi apareix caminant amb indiferència per un escenari de guerra medieval, entre foc, cavallers, dracs i destrucció. També se’l pot veure en una escena còmica amb el president dels Estats Units, Donald Trump. No obstant, “tranquils que no farem cap videoclip més íntegrament d’aquesta manera. Sol volíem endinsar-nos dins d’aquesta eina tan interessant i tan oberta al debat, sigui pel futur incert de la creativitat humana o pel desgast mediambiental que genera. Generar imatges o vídeos és car, no es pot fer al tuntún”, conclou Rajola.

L’últim dia a la Terra presenta l’avantsala a un món apocalíptic; a punt d’implosionar i a tocar de començar una guerra, un escenari que podria ser la nostra realitat actual. El lleidatà disfressa de lleugeresa una denúncia rotunda sobre la decadència social i política que engloba Occident preguntant-se què faríem si sabéssim que demà el món s’acaba i responent-se amb imatges de bellesa quotidiana i connexió emocional: cantar amb pardals, ballar amb algú estimat o, senzillament, aturar-se a sentir.

A més, posa el focus en la saturació d’imatges catastròfiques als mitjans i les xarxes i apunta al desinterès col·lectiu com un dels símptomes més preocupants de la nostra època. “Darrere de tots els hashtags i adhesius que ens fiquem per salvar el planeta, en realitat hi ha milers de capes de cinisme, desídia i apatia. La fi del món és quelcom que ens hauria de preocupar per la gravetat de la seva definició inherent, però que, al final del dia, ens la sua”, afirma.