Alba Segarra: l’humor per projectar un discurs crític
La monologuista de la Fuliola es consolida als escenaris catalans amb un humor que barreja crítica, absurd i accent de Ponent
Alba Segarra. FOTO ALBA SEGARRA
Alba Segarra va néixer a la Fuliola (l’Urgell) l’any 1992, on va passar la seva infància i part de l’adolescència, fins que amb 18 anys va marxar a Barcelona a estudiar Ciències Polítiques i de l’Administració. Quinze anys després, encara hi és “exiliada”, però treballant en un àmbit diferent de la seva formació. És monologuista i comunicadora i col·labora en programes com Els Teloners de RAC1 o anteriorment en el Matina Codina de RAC105. Enguany, per segon any consecutiu, també és part del cartell Comèdia del Cruïlla.
Tot va començar quan era petita amb el seu amor vers el teatre. Tanmateix, a Barcelona es va centrar en altres interessos. No va ser fins que va anar a Bilbao l’any 2015 que va redescobrir el món de la dramatúrgia. Va aconseguir classificar-se al programa de TV3 El Llop, i mentre feia la gira els seus companys van proposar-li començar a fer monòlegs i apuntar-se a un curs de guió.Un dimarts d’octubre del 2023, l’Alba va participar en un stand-up al bar El Medi de Barcelona, i a partir d’aquest moment van sorgir-li diferents oportunitats laborals. Afirma que tot va anar molt de pressa, i l’estiu següent ja va participar en el Comèdia del Cruïlla i l’agència Hilària la va començar a representar.
La politòloga afirma que, ara mateix, vol fer dues coses: el guió d’entreteniment tant de mitjans com de monòlegs propis. És conscient que ara és el moment de fer-ho, perquè ara només es té a ella mateixa. L’Alba explica que la seua comèdia, com la de tots els artistes, és un “reflex del seu imaginari”, molt marcat per la seua militància política. Tanmateix, expressa la importància de no només fer un humor “intel·ligent”, sinó també fer-ne de més “absurd”, buscant entretenir i fer riure.
La urgellenca admet que al principi molts dels seus guions se centraven a trencar els estereotips de Lleida, però ara s’ha adonat que això l’únic que fa és preservar-los, donant la imatge que “els lleidatans només parlen de Lleida”. Malgrat això, afirma que ser de Ponent “va implícit en el seu accent, en el seu imaginari i en les seues experiències”.
Alba Segarra és un exemple d’una veu lleidatana que normalitza l’accent occidental als mitjans i als escenaris. A més, és des de l’humor on projecta un discurs crític, però també “absurd”, del nostre dia a dia.
