Un savi pallarès

El passat 2 de juny, Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, lliurava en un acte solemne al Palau de la Música el 57è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al filòsof, teòleg i traductor Pere Lluís Font, de 91 anys, fill de casa Jordi de Pujalt, poblet d’una trentena d’ànimes –fórmula retòrica més que justificada en aquest cas– del municipi de Sort.

No és ni de bon tros el primer guardó que rep el veterà i prolífic intel·lectual originari del Pallars Sobirà. Creu de Sant Jordi en 2003, doctor honoris causa per la Universitat de Lleida en 2005, Premio Nacional del Ministerio de Cultura en 2022 pel gruixut volum d’unes 800 pàgines Pensaments i opuscles, de Blaise Pascal, entre moltes altres mostres acadèmiques o institucionals de reconeixença a una tasca ingent.

De família humil, el futur “mestre de filòsofs”, en paraules d’Antich, estudiaria al seminari de la Seu d’Urgell i més endavant a la universitat de Tolosa del Llenguadoc, on es va haver de pagar la carrera de filosofia descarregant a les nits camions al mercat. A la mateixa capital del Garona es llicenciaria també en teologia a l’Institut Catòlic, de què era l’únic alumne laic, vull dir que no anava per capellà, sinó que es dedicaria professionalment a la docència, a partir de 1963 a la UB, des de 1968 i fins a jubilar-se a la UAB.

En tot aquest temps, alternaria les classes amb la creació d’obra pròpia (en 2014 Pagès li editava l’assaig De Sibiuda a Pascal, passant per Montaigne i Descartes), i la traducció al català d’autors com Montaigne, Kant, Pascal o Spinoza. Ara acaba de publicar a Fragmenta el llibre Poemes essencials de sant Joan de la Creu.

Però la seva activitat erudita ha estat centrada sobretot en el trident Montaigne-Descartes-Pascal. D’aquest darrer, nascut en 1623 a Clarmont d’Alvèrnia, en francès Clermont-Ferrand, sobre el qual versaran aquestes notes els dos pròxims diumenges (a la foto, la seva cara no gaire agraciada en una rajola al terra del lloc en què s’alçava la casa on va néixer i viure de petit, vora la majestuosa catedral gòtica), Adesiara n’ha tret fa poc dos compendis de textos seleccionats i traduïts magistralment pel doctor Pere Lluís Font: el més amunt al·ludit Pensaments i opuscles (2021) i Provincianes (2023). Abans, en 2017, ja havia publicat a Ela Geminada un altre recull antològic del mateix Pascal: Escrits de filosofia i ciència.