Contraforts i xiprers

La solitud de la imatge emfatitza la volumetria de la catedral. La cara nord de la Seu Vella és la més senzilla des del punt de vista decoratiu, però crec que és de justícia reconèixer que l’equilibri dels diversos nivells de la seva construcció té un atractiu especial des d’aquest indret. 

El robust cimbori octogonal presideix l’equilibrada mola del segle XIII, amb la seva esvelta escala de cargol adossada i amb la porteta oberta a baix que sembla convidar a pujar-hi. Sota la nau central i el creuer, la façana del qual rematada per un frontó restaurat que aixopluga una de les tres grans rosasses del temple i la discreta porta de Sant Berenguer. 

El cos rectangular de l’escala de cargol sembla més una xemeneia; estaria rematat per una torre malauradament desapareguda l’any 1812 amb l’explosió del polvorí que hi havia al castell del Rei, que seria com la que hi ha a la banda sud, la qual treu el cap per sobre del nou acabat fet al suprimir el pis de la Casa d’Exercicis Espirituals que hi havia entre 1954 i 1998. 

La nau lateral, una mica més baixa, i les capelles encara més per sota, completen el bonic esglaonament que es pot contemplar des d’aquest punt. A l’esquerra la muralla moderna de quan es fortificà la residència reial. A la dreta, el senzill edifici de la Canonja, amb una escala metàl·lica que compleix la normativa de seguretat, però de manera poc considerada amb l’estètica del lloc on està. 

Destaquen els quatre contraforts que asseguren el mur de la casa dels canonges i, a la vegada, trenquen la llisor de la superfície de la paret, els quals tenen una mena de contrarèplica vegetal en els quatre xiprers plantats a sota, amb la curiosa diferència d’alçada entre ells, però que puja progressivament de manera contrària a la inclinació de la rampa, per la qual el visitant puja abans de girar els 180 graus que el portaran a gaudir de les meravelles que li esperen dalt.