Ada Parellada: “El menú de migdia cohesiona els barris, i faig una crida a mantenir-lo”

El 1993, amb 25 anys, Ada Parellada (Granollers, 1967) obre Semproniana, un restaurant al centre de l’Eixample barceloní. La seva feina en la restauració l’ha compaginada amb l’activisme contra el desaprofitament alimentari i la divulgació de la tradició culinària; sigui a través de xerrades o tallers a famílies, les xarxes socials o la literatura. De fet, ha escrit una vintena de llibres sobre la cuina, l’últim dels quals és 'Els plats del dia', que realça el menú de migdia a través dels àpats que n’han format part al Semproniana durant la seva trajectòria.

S’està perdent el menú del migdia?

Hi ha un canvi de paradigma, i no és una percepció, és una realitat social. El menú de migdia d’un restaurant era un servei per fidelitzar clients i una bona solució per resoldre els àpats dels treballadors dels voltants que no podien anar a casa a dinar. Les empreses, però, han reduït el temps de descans entre jornada i jornada per afavorir la conciliació familiar, i han habilitat espais per menjar-hi. D’altra banda, els supermercats tenen una oferta de plats preparats cada cop més àmplia, i fins i tot zones per menjar-los. Potser el menú de migdia ha perdut aquell sentit que tenia anteriorment en l’àmbit laboral, però continua sent un servei, especialment per als veïns del barri. Tot això, amb una mirada barcelonina, insisteixo.

Els plats del llibre es poden fer a casa?

I tant. Les receptes les he escrites passant-les pel sedàs de l’entorn domèstic, perquè puguin ser útils i fer front a aquesta urgència que tots podem tenir a l’hora de servir el menjar.

Què la va portar a divulgar cuina a les xarxes?

Va ser una cosa bastant espontània, i a partir d’un vídeo culinari que se’m va fer viral, he anat creixent-hi, fins al punt que és impactant veure el nombre de seguidors que tinc divulgant cuina i —en català—.

Què ha significat portar la cuina al món digital?

Ha permès una cosa molt interessant: que els cuiners esdevinguin comunicadors. Històricament, potser havíem fet que la gent tingués por de cuinar, amb receptes que no podies fer a casa perquè no tenies aquell ingredient, estri o temps necessari. Els creadors culinaris hem desacomplexat la cuina per acostar-la a la gent. En aquest sentit, la necessitat de fer vídeos curts, condensant una recepta en un minut i mig, també ha afavorit l’usuari.

Quines receptes tenen més èxit?

Normalment les que redueixen els ingredients al mínim imprescindible i embruten poc. Per exemple, fas un vídeo preciós sobre com fer un cruixent per a les postres i no triomfa, en canvi; fas un pollastre al forn i té un èxit aclaparador perquè a la gent li soluciones un àpat, i això és meravellós. Jo diria que els creadors culinaris hem agafat aquell rol de mare o pare, en el sentit de preguntar-los: com es fan uns fideus a la cassola?