Un llegat gran com un piano
Així és el llegat que està deixant —fins ara— l’Any Viñes, que commemora el 150è aniversari del naixement del pianista i intèrpret lleidatà Ricard Viñes. Ja ha celebrat més de 200 activitats; entre les quals concerts a París i Nova York, publicacions i exposicions, entre altres, amb la implicació de centenars d’institucions i entitats del món cultural. A més, s’ha digitalitzat part del fons documental i s’ha creat una càtedra universitària per reivindicar la seva petjada artística i que perduri en el temps i entre la societat.
El fons documental de Viñes. La seva recuperació i difusió ha estat un dels principals eixos d'actuació de la commemoració
Nascut a Lleida el 1875, Ricard Viñes va iniciar la seva formació musical ja de petit de la mà d’un organista de la ciutat, Joaquim Terraza. Després d’un breu pas per Barcelona, amb dotze anys es va traslladar a París per continuar amb el seu aprenentatge. Va estudiar al Conservatori Nacional i va obtenir el Primer Premi de Piano el 1894. Des d’allà es va convertir en un intèrpret excepcional i un impulsor clau de la música contemporània, especialment de compositors com Claude Debussy, Maurice Ravel, Isaac Albéniz i Manuel de Falla, amb qui va mantenir una estreta relació artística i personal. La seva contribució va ser fonamental per a la difusió de la música moderna a Europa i Amèrica, amb una trajectòria que el va portar a actuar en ciutats com la mateixa capital francesa, Barcelona, Madrid, Buenos Aires i Nova York. A més de la seva faceta com a intèrpret, Viñes va destacar com a pedagog i divulgador musical, deixant un llegat ric que inclou un vast arxiu de documents, partitures i objectes personals, part dels quals es conserven a l’Arxiu Municipal de Lleida, la Universitat de Lleida i altres institucions internacionals.
Tan sols era un nen quan Ricard Viñes ja va demostrar interès i habilitat per tocar el piano
Tot plegat s’ha recuperat, divulgat i reivindicat a través de l’Any Viñes, que va iniciar-se durant la primavera de l’any passat i ja ha celebrat més de 200 activitats amb motiu del 150 aniversari del naixement del pianista. L’acte inaugural va ser el concert Una nit a París amb Debussy i Ravel al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
La iniciativa va arrancar amb els principals propòsits de recuperar el fons documental de l’intèrpret; convertir la seva figura en una font d’aprenentatge; organitzar activitats amb la implicació del màxim de músics, orquestres o equipaments culturals i crear diàlegs amb altres disciplines, apunta el musicòleg lleidatà i comissari de l’Any Màrius Bernadó (Lleida, 1961). “No volíem que fos una commemoració que arribés solament al públic musical, sinó a qualsevol persona interessada en l’àmbit cultural des de principis del segle XX; i, alhora, generar coneixement a partir de Viñes”, explica.
Viñes es va convertir en un intèrpret excepcional
Fons documental
Per aquest motiu, un dels eixos principals del projecte ha estat la recuperació i difusió del patrimoni documental relacionat amb el músic, gran part del qual es conserva a la seva ciutat natal. A principis de juny, l’Arxiu Municipal de Lleida va obrir al públic l’Arxiu Digital del Fons Ricard Viñes després dels treballs de digitalització i transcripció fets a partir dels 2.000 documents donats per la família de l’intèrpret. Ara, la ciutadania pot consultar 130 fotografies, més de 300 programes de concert, 98 cartells de concerts i 2 cartells de la Festa Major de Lleida, 147 unitats entre cartes i postals, 103 partitures, 103 creacions literàries, 27 obres d’art, 7 objectes personals i 5 mobles. Segons Bernadó, des dels anys cinquanta no s’havia fet una intervenció d’aquesta índole sobre aquest patrimoni.
En aquest sentit, el comissari apunta que “un compositor deixa partitures, un escriptor deixa llibres, un pintor deixa quadres, però Viñes era un intèrpret i va deixar memòria, amb la qual cosa realçar-lo és més costós perquè no pots anar directament a la seva obra i has de buscar altres fórmules”. Per això, tot el material recuperat té un valor afegit. A més, permet resseguir el rastre de les grans transformacions musicals del primer terç del segle XX.
Màrius Bernadó, és el musicòleg i comissari de l'Any Viñes és cabdal en la recuperació i divulgació de la figura de l'intèrpret
D’altra banda, Bernadó va rebre uns 8.000 documents més sobre el pianista per part dels seus familiars que, mitjançant un conveni, va lliurar a la Universitat de Lleida el 2019 perquè els conservés.
Traspassar fronteres
La recuperació del fons documental va facilitar la vocació internacional de l’Any. Entre les activitats més destacades hi ha la presència de Viñes a l’Orquestra Filharmònica de Nova York, una fita que es considera especialment significativa. Milers d’espectadors van poder descobrir la figura del pianista en una de les institucions musicals més prestigioses del món.
També s’han programat concerts en espais emblemàtics amb l’Orquestra de París i amb les grans orquestres de referència de Catalunya; com la del Liceu, la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i la Julià Carbonell, entre altres; i amb pianistes de prestigi, com Francesco Tristano, que va oferir un espectacle immersiu amb piano l’abril passat a la Seu Vella.
Més de 200 activitats celebrades amb motiu de l'efemèride, sent l'acte inaugural al Gran Teatre de Liceu
Món cultural
La commemoració ha buscat, a més, establir ponts amb altres disciplines que Viñes també va tocar, ja que ell era una figura profundament vinculada als cercles intel·lectuals i artístics del seu temps. S’han programat doncs exposicions, conferències, taules rodones, cicles divulgatius, activitats familiars i projectes literaris. N’és exemple el llibre Ricard Viñes. Un do major (Pagès Editors), concebut per acostar aquesta figura a nous públics. Obra de Jordi Folck (Reus, 1961), autor de més d’una trentena de publicacions per a infants i joves, compta amb les il·lustracions de Sonia Alins i Juanjo Barco, les quals també il·lustren part d’aquest reportatge. Estan inspirades en episodis de la vida del pianista i en l’univers creatiu de les avantguardes que el van envoltar. Les imatges originals es poden visitar en una exposició que acull el Cercle de Belles Arts de Lleida fins al pròxim 17 de juliol.
Sònia Alins i Juanjo Barco són els autors de les il·lustracions del llibre 'Ricard Viñes. Un do major' (Pagès Editors), les quals estan exposades al Cercle de Belles Arts de Lleida
Així mateix, a Barcelona, i de forma simultània, es poden visitar actualment dos exposicions dedicades a Viñes. Una l’organitza el Centre de Documentació Orfeó Català (Cedoc) al Palau de la Música Catalana, i posa l’accent en l’estreta relació que el lleidatà va mantenir amb aquest edifici històric, així com amb els vincles amb diverses generacions de compositors i intèrprets catalans. L’altra l’alberga el Museu de la Música i, a partir de documentació inèdita, dona testimoni de la trajectòria del pianista, marcada per la perseverança, el talent i la passió artística.
Més visibilitat
De fet, una de les accions més visuals de l’Any Viñes és el gran mural que l’artista lleidatà Oriol Arumí va fer a l’emblemàtica plaça que porta el nom del pianista a la capital del Segrià. Inspirat en una fotografia històrica de principis del segle XX, té unes dimensions d’uns 22 metres d’alt i uns 14 metres d’ample i converteix una gran façana urbana en un homenatge permanent a una de les figures culturals més universals sorgides de Lleida. Simbolitza, a més, la voluntat de la commemoració de fer-ne present la memòria en el dia a dia dels lleidatans i de deixar un llegat durador a la ciutat i arreu.
El gran mural artístic obra d'Oriol Arumí a la plaça Ricard Viñes de Lleida fa que el pianista s'hi faci més notori que mai
Perdurar
Un dels grans llegats per donar continuïtat a la divulgació feta fins ara és la recent creació de la Càtedra Ricard Viñes de la mà de la UdL i la Diputació de Lleida. La seva missió serà impulsar projectes acadèmics, facilitar la connexió entre els fons documentals conservats a Lleida, França, els Estats Units i altres col·leccions particulars. i promoure iniciatives divulgatives.
En aquest sentit, les eines digitals permetran posar en relació materials fins ara dispersos i generar noves línies de recerca. Amb tot, preveu convertir la capital del Segrià en el principal centre internacional de referència sobre el pianista. “És la garantia que Viñes vagi més enllà del seu propi Any”, afirma el comissari.
L'Any Viñes ha permès divulgar la figura de l'intèrpret lleidatà en ciutats emblemàtiques com la mateixa Nova York
Gran impacte
La dimensió de l’Any Viñes queda reflectida en les xifres. Centenars d’institucions i entitats de Catalunya i internacionals, des d’aules d’extensió universitàries passant per biblioteques, orquestres, museus fins a festivals, han participat en la commemoració.
La magnitud de l’efemèride ha estat recollida àmpliament per part de la premsa. A banda dels mitjans de comunicació locals, com SEGRE, també se n’han fet ressò tant els de caràcter nacional; Catalunya Ràdio, 3Cat i La Vanguardia com els d’internacional; New York Times, The Guardian, Le Figaro, El País i Télérama, entre molts altres. També edicions especialitzades: Scherzo, Ritmo, Playbill o Revista Musical Catalana.
Francesco Tristano va oferir un espectacle immersiu de piano a la Seu Vella
El pròxim dia 19 de juny hi ha previst la celebració d’un gran acte al Palau de la Generalitat, amb l’assistència del president Salvador Illa. “I continuaran passant coses. El repte ara és arribar al 31 de desembre, que és quan s’acaba formalment la commemoració, i fer perdurar la seva essència més enllà. Normalitzem que Viñes estigui en tots els menús”, conclou Bernadó.
