Itineraris de la Guerra Civil: un recorregut contra l'oblit
Institucions, entitats o administracions locals i supramunicipals han apostat al llarg de les últimes dècades per recuperar espais de memòria de la Guerra Civil a la demarcació de Lleida, a més d’habilitar-hi itineraris per visitar-los. Quan fa noranta anys dels fets, recorro diferents vestigis rellevants, com búnquers i trinxeres, al Segrià. Durant el recorregut s’evidencia que l’estat de part d’aquestes construccions no és el desitjable i que requereixen decidits treballs de manteniment per preservar la memòria física d’un conflicte que va marcar la nostra història.
Front del Segre
Aquest cap de setmana fa noranta anys de l’esclat de la Guerra Civil espanyola. Tretze dies abans, el 6 de juliol, visito part dels vestigis del conflicte bèl·lic que han perdurat o s’han recuperat en municipis com Lleida, Alcoletge i Vilanova de la Barca. Es tracta de fortificacions defensives com trinxeres, búnquers i nius de metralladora, entre altres. En el moment de la visita i al tancament de l’edició d’aquest suplement, part d’aquestes construccions presenten un estat de conservació acceptable però d’altres deixen molt a desitjar. Les problemàtiques van des de brossa acumulada i pedres despreses fins a vegetació que impedeix visualitzar part de la nostra història. I no sembla cosa d’un dia. Potser s’hi han fet recentment treballs de manteniment arran de l’efemèride, o potser no atès el risc d’incendi, però les fotografies conviden a reflexionar: no hi ha prou interès o recursos per recuperar nous espais de memòria o per preservar els existents durant l’any? Falta conscienciació ciutadana per entende’n el valor històric i vetllar-hi més?
Algunes pedres caigudes entorn a la fortificació, que probablement es va construir arran del bombardeig feixista de 1937 a Lleida, als Búnquers dels pous del gel
A la capital del Segrià, el pas de la guerra va deixar ferides en diferents parts de l’àmbit urbà i patrimonial. La Paeria de Lleida té catalogats més d’una vintena de vestigis en indrets que van des del Castell de Gardeny fins al mateix Turó de la Seu Vella. Precisament un dels punts d’interès de l’itinerari que els uneix es troba a la falda de la catedral. Prop del parc de Santa Cecília, s’ubica un marcat contrafort de la muralla on hi ha l’anomenat búnquer dels Pous de Gel. Segons s’explica al web del consistori lleidatà (Drets Civils), fou construït “molt probablement després del primer bombardeig que va patir la ciutat el 2 de novembre de 1937 amb l’objectiu de millorar les defenses en aquest sector”. Té més de vint espitlleres encarades cap a l’avinguda Prat de la Riba, amb obertures de diferent mida. En el moment de fer-li la fotografia, més enllà d’una cicatriu que recorre de dalt a baix la seva paret, l’envolten diverses pedres despreses, possiblement d’un dels murs pròxims. A la seva vora, d’altra banda, un grup reduït de persones, segurament temporers o sense sostre, s’hi havia instal·lat per dormir-hi. Des d’aquest espai es pot arribar en pocs minuts al carrer Camp de Mart. Des d’allà també es pot veure parcialment un antic niu de metralladora a la falda del Turó, que sovint passa desapercebut, tret que t’hi apropis expressament.
A l'Arc del Pont de Lleida, darrere de l'estatua d'Indíbil i Mandoni, s'hi poden veure els impactes de projectils
Ja en direcció al riu és curiós observar les marques de bala que encara es conserven a l’Arc del Pont, al monument d’Indíbil i Mandoni. Els impactes gravats a la pedra constitueixen una de les proves més visibles dels combats que va patir Lleida durant la Guerra Civil. En aquest cas, la seva conservació contribueix a mantenir viva la memòria física dels fets, sempre que el visitant conegui el context.
Ben a prop, i com a curiositat, val la pena contemplar el fanal instal·lat enmig l’avinguda de Blondel, davant la Paeria de Lleida. Tal com indica una placa al seu peu, és un dels vuit que il·luminaven el pont Vell, construït el 1911 i destruït el 1938 durant la guerra. Es va trobar durant una excavació per ampliar la via i va ser restaurat per l’Institut Municipal Salvador Seguí.
Aquest fanal pertanyia al pont Vell de Lleida, que va ser destruït l'abril de 1938 en el marc de la Guerra Civil. Va ser recuperat en unes excavacions dutes a terme per ampliar l'avinguda Blondel
Els Tossals
Sortint de Lleida visito altres espais igualment rellevants. Al Tossal dels Morts d’Alcoletge s’hi van recuperar un conjunt de trinxeres i fortificacions construïdes el 1938 pel bàndol republicà que formaven part de la línia defensiva que es va establir al front del Segre. Malauradament, part d’aquestes construccions i dels seus plafons informatius havien estat víctimes d’actes vandàlics com pintades, i el seu entorn presentava un estat deficient: brossa acumulada i vegetació que n’oculta la visió. D’altra banda, cal destacar que el municipi disposa del Centre d’Interpretació del Patrimoni de la Guerra Civil.
La vegetació impedeix veure les fortificacions d'Alcoletge
A cinc minuts en cotxe de Vilanova de la Barca hi ha les trinxeres del Tossal Roig. En la meva visita, la senyalització es podia llegir adequadament però la vegetació ocultava i dificultava l’accés al recorregut històric. S’hi pot trobar un niu de metralladora o punt d’observació amb trinxera d’evacuació que formava part de la primera línia defensiva que va construir l’exèrcit republicà al marge esquerre del Segre, a partir de l’abril de 1938, amb l’objectiu d’impedir l’avenç de les tropes franquistes, posicionades a l’altra banda del riu. D’altra banda, a la zona s’hi ubiquen també les trinxeres de les Coves. La vegetació també hi dificultava el pas però les construccions de l’entorn es preservaven amb integritat. Aquest espai defensiu, juntament amb el del Tossal Roig i altres de desapareguts, van estar actius fins al gener de 1939, quan les forces republicanes es van veure obligades a retirar-se de les seves posicions cap a l’interior de Catalunya.
La vegetació complicava l'accés a les trinxeres del Tossal Roig durant la meva visita
El recorregut fotografiat evidencia que la recuperació anys endarrere d’aquests espais històrics ha d’anar acompanyada d’un manteniment freqüent per poder-los visitar en qualsevol moment. Això és un factor important per transmetre més fàcilment a les generacions futures i als visitants la importància d’aquests vestigis de memòria, que, a més, esdevenen esplèndids miradors de la plana de Lleida.
Sota l'església de Santa Maria d'Agramunt
Durant la Guerra Civil, el municipi d’Agramunt va ser bombardejat per l’aviació italiana i alemanya. El primer bombardeig va ser el 5 d’abril de 1938, coincidint amb la caiguda de Lleida a l’oest i, per tant, amb la capacitat de penetrar dels avions feixistes més quilòmetres enllà del front del Segre. L’Ajuntament d’Agramunt, juntament amb la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat de Catalunya, van començar a construir refugis en diferents punts de la vila. El de l’església de Santa Maria va ser el més gran de tots.
Es pot visitar els dissabtes i diumenges al migdia, i és recomanable contactar prèviament amb l'Oficina de Turisme del poble
Segons s’explica al web del consistori, el refugi antiaeri, que es troba sota el temple, és un equipament singular a tot Catalunya, que ha estat recuperat com a símbol del que va patir la població durant el conflicte bèl·lic. Forma part dels Espais de la Memòria recuperats pel Memorial Democràtic i és visitable els caps de setmana.
El refugi segueix la nau central i el creuer del temple. La galeria llarga té 34 metres, des de l’entrada principal al mig de la plaça fins al peu de l’altar major i la transversal fa 28,4 metres, amb amplades de fins a 2 metres.
