El palau del duc

Manuel Vicent, de qui quinze anys després he tornat a llegir Aguirre, el magnífico, sobre la vida prodigiosa de Jesús Aguirre, arran d’una estada recent al madrileny palau de Líria i de veure per Movistar una llarga entrevista a l’escriptor de La Vilavella, a la Plana Baixa, vora Castelló, explica al llibre que Cayetana Fritz-James Stuart y Silva, la duquessa d’Alba vídua amb qui aquell filòsof i antic sacerdot es casa en 1978, a part de ser una de les cinc dones més riques del món, propietària de 25.000 hectàrees en diverses finques a Salamanca, Sevilla, Còrdova i Badajoz, podia presumir d’un arbre genealògic desplegable d’un metre d’amplària. Els orígens del seu llinatge es remuntaven fins al segle XII, al senyoriu d’Alba de Tormes. La dama era 18 vegades Grande de España i posseïa 44 títols nobiliaris. Es deia que si mai coincidien amb la reina d’Anglaterra en un ascensor, aquesta li hauria de cedir el pas. Entre els seus ancestres, el tercer duc, Fernando Álvarez de Toledo, comandant dels exèrcits imperials de Carles V i governador de Flandes, on no va deixar gaire bon record per les seves matances de protestants.

La família disposava d’unes quantes residències urbanes i castells arreu del regne i a l’estranger, però sobretot feien vida als palaus de Las Dueñas, a Sevilla, i de Líria, a Madrid. L’autor relata la curiosa experiència d’una de les visites que va fer en aquest darrer, situat al barri d’Argüelles, prop de la plaza de España, amb accés des del carrer Princesa, al seu vell amic i nou duc consort, el 20 de novembre de 1980: “El palacio estaba a media luz. A medida que avanzaba por un pasillo en penumbra, tuve la sensación de que el siglo XX iba quedando a mi espalda.” Damunt dels mobles de fustes fines brillaven canelobres i porcellanes, continua, i a les parets de salons apagats “dormian” quadres de Tiziano, Rubens, Murillo o Goya. El pintor aragonès havia retratat una avantpassada de la núvia (Aguirre desmentia que fos també la cèlebre “maja desnuda”, com sovint s’ha dit).

Des de la mort de Cayetana, els seus descendents l’han obert al públic i val la pena anar-hi, tant per l’edifici i els jardins com per les obres d’art que conté. Vicent es va sorprendre de no veure-hi les goteres preceptives en tot vell palau i apunta que a Aguirre el que més li va costar a l’hora d’adaptar-s’hi era que no trobava els interruptors.