Josep Antoni Martí Talavera: Memòries d’un fotògraf

Josep Antoni Martí Talavera és natural de Vila-sana, tot i que va arrelar a Tàrrega, on resideix avui dia. Amb 86 anys, desprèn una energia captivadora fruit, en part, del seu gran esperit artístic. Fotògraf, pintor i escriptor, casa seva és una petita mostra de la seva trajectòria creativa. Instantànies, quadres i reconeixements poblen les parets o els prestatges, mentre que els llibres reposen entre pinzells en una habitació que ha habilitat com a centre creatiu. En l’escriptori situat en aquesta sala s’ubica una gran pantalla d’ordinador, a la vora de la qual hi té els discs durs on conserva centenars d’imatges capturades al llarg de la seva vida. Algunes d’aquestes les ha convertit en models per pintar les seves pròpies obres d’art. N’és exemple la foto i el quadre basat en l’església de Sant Eloi de la capital de l’Urgell (a la part superior de la pàgina). El fet de convertir una foto en una obra d’art és una forma, diu, de preservar un moment per partida doble. Però per conservar les experiències acumulades al llarg d’una vida, el Josep Antoni va trobar la resposta en els llibres. Recentment ha presentat Memòries d’un fotògraf. “L’he escrit, sobretot, perquè els meus nets i besnets puguin llegir, sempre que ho vulguin, sobre la meva història personal”, explica.

El volum transporta el lector des de Catalunya fins a Colòmbia, passant per Lleida, Tàrrega i Salamanca, i posa de manifest la manera de l’autor d’entendre l’escriptura: com una prolongació de la memòria personal. Els viatges, les trobades amb companys, la fotografia i les anècdotes es converteixen en material literari amb el qual vol deixar constància als seus descendents de totes aquelles vivències que han marcat part del seu trajecte vital. Alhora és una forma de preservar les tradicions més nostrades, ja que el volum detalla el viatge que l’autor va fer el 2009 a Colòmbia amb el Grup Cultural Garrigues, entitat referent a Ponent en la recuperació i difusió de la cultura popular catalana. Concretament, el Josep Antoni va poder-se incorporar a l’expedició com a fotògraf. El propòsit del viatge: participar en una desfilada cultural per Medellín. “Al llarg de més d’un quilòmetre, els gegants i altres protagonistes van passejar per la ciutat colombiana amb centenars de persones a banda i banda; i jo amb una càmera a cada mà per immortalitzar-ho”, recorda.

Martí Talavera ha escrit fins avui dia una desena de llibres, en els quals recorda des dels seus orígens a Vila-sana fins a Jaracaboa, la ciutat de l’eterna primavera (República Dominicana); passant pels inicis de la formació professional (FP) a Tàrrega. Escriure els llibres li ha suposat, també, un procés d’aprenentatge. Feia temps que volia posar les seves vivències per escrit, però no sabia ben bé com fer-ho. Durant un dels viatges a Colòmbia, un enginyer li va ensenyar a treballar amb l’ordinador i li va donar les eines per començar a redactar. Des d’aleshores, ha anat convertint els records en publicacions, inicialment amb l’ajuda d’una editorial i, més endavant, amb la col·laboració del seu net, que avui en recull els fruits, a través de les memòries del seu avi.

Malgrat la seva trajectòria fotogràfica, les imatges encara no tenen en els llibres la presència que voldria. El format d’autoedició que utilitza a través d’Amazon no li garanteix la qualitat d’impressió que considera necessària. En aquest sentit, si les publicacions tenen prou acollida, es planteja reeditar-les amb més material gràfic. Mentrestant, continua treballant en nous projectes i preparant presentacions a Tàrrega, Amposta i Colòmbia.

La pintura

L’esperit creatiu, en algunes persones, és insaciable. En el cas del Josep Antoni, a part de la fotografia i l’escriptura, el va dur també a explorar la pintura. Va començar a interessar-s’hi en veure com la seva filla assistia a classes. La seva nova passió el va fer reflexionar sobre la seva manera de crear: “Si faig una fotografia ja pot ser una obra, però, si la pinto, tinc dos obres”, recorda. Va començar, doncs, a pintar a Tàrrega, on va assistir a cursos amb la seva dona, i posteriorment va ampliar els coneixements gràcies al contacte amb artistes d’altres països. Durant els viatges, fotografiava pintors i aprofitava l’ocasió per aprendre’n les tècniques. D’aquesta manera, la fotografia es va convertir en una base per desenvolupar la seva obra pictòrica.

La relació entre les dues disciplines es fa evident en la manera com treballa la llum, les ombres i els contrastos. Un professor colombià li va fer veure que el seu coneixement fotogràfic era un avantatge: saber d’on prové la il·luminació i com es reflecteix li permetia comprendre millor la imatge que volia reproduir sobre el llenç.

Al llarg dels anys ha experimentat amb diferents tècniques, com la tinta xinesa, l’acrílic i l’oli. Aquesta darrera és una de les que prefereix perquè li permet treballar per capes, rectificar i afegir nous matisos. “La pintura té pauses”, explica, en contraposició a la fotografia, que captura un instant. L’oli li ofereix temps per revisar l’obra i continuar treballant-la fins a aconseguir el resultat desitjat.

Josep Antoni Martí Talavera va començar a interessar-se per la fotografia de ben jove i, amb els anys, va convertir l’afició en una activitat professional. Vinculat a l’Agrupació Fotogràfica de Tàrrega, va iniciar una trajectòria que el va portar arreu de Ponent i del món i a participar en concursos d’àmbit cultural, obtenint diversos premis. També va compaginar la fotografia amb la seva feina en el camp de l’electricitat i la docència. Durant la seva etapa com a professor de formació professional va acostar la fotografia als alumnes, una iniciativa que va tenir molt bona acollida. La càmera es va convertir així en una eina per documentar persones i moments, però també en una manera de conservar records que, amb el temps, han adquirit un valor especial. El seu patrimoni fotogràfic és extens. Conserva un gran arxiu d’imatges i una col·lecció de càmeres, a més de premis i trofeus. Li agradaria que aquest conjunt pogués formar part algun dia d’un museu.