Iris Martínez Guevara: “És tan important tenir cura del sòl pelvià com rentar-se les dents”

És el primer cop que escriu un llibre. Per què pren aquesta iniciativa i què pretén amb ell?

Doncs m’aventuro a escriure aquest llibre per donar a conèixer a les dones tot el món que les envolta respecte al seu sòl pelvià. A la vegada, aconseguir conscienciar i poder arribar a fer més prevenció al respecte. Els darrers anys se n’ha parlat més i algunes d’elles comencen a saber què és el seu sòl pelvià, quina funció té, com es lesiona i alguns símptomes de quan hi ha alguna disfunció. Els professionals encara tenim un llarg camí a fer per abordar tot aquest tema i que se n’arribi a parlar amb total naturalitat. D’aquí el fet d’escriure un manual clar, senzill i concís.

Vostè és fisioterapeuta especialitzada en sòl pelvià, una especialitat encara poc coneguda. En què pot ajudar?

És una especialitat que a poc a poc es va coneixent, però els fisioterapeutes encara hem de fer molta feina (divulgació, conscienciació...) i arribar a fer-nos més visibles en l’àmbit sanitari. Podem ajudar en la preparació al part, en el postpart, en patologies urològiques (com la incontinència urinària o el prolapse de bufeta), en disfuncions sexuals (com el vaginisme o la disparèunia), a nivell coloproctològic (hemorroides, incontinència rectal, prolapses de recte, restrenyiment)...

Ens pot referir algunes de les situacions per les quals una dona l’hauria de venir a veure?

Doncs com a dones hauríem de fer les nostres revisions ginecològiques i estaria molt bé la valoració d’un fisioterapeuta especialitzat en sòl pelvià. Però si volem especificar més, seria convenient abans i durant l’embaràs i després del part. També quan apareixen símptomes com dolor en les relacions sexuals, sensació de pes vaginal, pèrdua de gasos, femta i/o orina...

Així doncs, les dones embarassades també poden treballar el seu sòl pelvià?

I tant, és molt important en aquesta etapa treballar el sòl pelvià, com també la faixa abdominal, sempre acompanyades d’una persona especialitzada que ens sàpiga orientar bé en tot moment. Això ens permetrà suportar millor l’embaràs i una millor recuperació durant el postpart.

Què explica ‘Cuida el teu perineu’?

Explica d’una manera senzilla com funciona el sòl pelvià en relació amb altres estructures que treballen amb sinergia, com es pot lesionar, els símptomes que poden aparèixer quan hi ha una disfunció, com hauríem de cuidar-lo, una esmena del sòl pelvià amb les nenes i a quins especialistes hem de recórrer quan apareix simptomatologia, entre d’altres.

Quins factors perjudiquen una bona salut del perineu?

Doncs ens perjudica la postura que adopten en el dia a dia, patir de restrenyiment, el tipus d’esport que realitzem amb freqüència, l’embaràs i el tipus de part, patir de tos crònica, el canvi hormonal en la menopausa...

És compatible l’activitat física amb una bona salut del sòl pelvià? Les dones amb problemes han de deixar de practicar esport?

Tot depèn de l’esport que cadascuna realitza. És cert que els esports d’impacte no ajuden però tot dependrà de l’estat en què es troba cadascuna de nosaltres. Ni de bon tros han de deixar de fer esport. Les dones amb problemes poden practicar moltes disciplines esportives. Això sí, cal que vigilin l’esport que escullen.

Quins serien els esports més perjudicials?

Com deia abans, els esports d’impacte i de molta pressió abdominal, com per exemple córrer i els abdominals clàssics o els que no es fan amb un bon reclutament abdominal.

I quins els més beneficiosos?

La natació, marxa nòrdica, abdominals hipopressius, esquí,…

Quin problema hi ha amb els abdominals clàssics que coneixem de tota la vida?

Estan desaconsellats no només pel sòl pelvià: creen una gran pressió sobre ell i sobre les estructures que alberguem dins la pelvis. També són contraproduents si hi ha patologies de columna vertebral.

Quina és la millor manera de tonificar el nostre abdomen?

Amb treball abdominal sense pressió i/o abdominals hipopressius. Hi ha diversos mètodes que ajuden a treballar conjuntament la faixa abdominal i el sòl pelvià.

Però tot i treballar en benefici del nostre perineu durant la maduresa, inevitablement l’envelliment perjudica l’estat de salut del nostre sòl pelvià, oi?

Exacte. Durant la menopausa hi ha un canvi hormonal, un dèficit d’estrògens que afecta el nostre cos. Hagi estat embarassada o no, la dona, quan entra en aquesta etapa, pateix una pèrdua de massa òssia i de fragilitat en els ossos, una pèrdua de to, flexibilitat o atròfia de la musculatura del cos. Això provoca en el sòl pelvià una disminució de la lubrificació de la vagina i la retracció dels seus teixits o atròfia, cosa que augmenta les possibilitats de patir algun tipus d’incontinència o de prolapse (caiguda d’algun òrgan vaginal com ara la bufeta, l’úter o el recte).

Hem de treballar només quan detectem que tenim un problema de to?

El nostre sòl pelvià l’hem de treballar com qualsevol altre múscul del nostre cos. Tant amb exercicis de Kegel , com amb treball abdominopèlvic, i també tenint orgasmes, que també és una manera de treballar-lo. Si ens dediquem uns minuts al dia, encara que no tinguem cap disfunció, ens ajudarà a evitar simptomatologia i arribar a l’època de la menopausa amb una bona qualitat de to i força per superar els canvis hormonals en el teixit.

Quins són els símptomes d’alarma que el nostre perineu no està bé, que tenim un problema?

Quan apareixen pèrdues d’orina, gasos o femta, infeccions d’orina de repetició, sensació de pes a la vagina o notar una estructura quan ens rentem. També quan hem d’anar sovint al lavabo per fer pipí, dolor en les relacions, impossibilitat a la penetració, restrenyiment, hemorroides, anorgàsmia,…

Al llibre també parla de les pèrdues d’orina. Continua sent un tema tabú? Ho pateixen moltes dones?

Cada cop se’n parla més i la dona intenta buscar solució, però costa molt mentalitzar sobre aquesta qüestió correctament, perquè a la televisió ens venen que si et poses una compresa el problema el tens resolt! S’hauria de conscienciar a buscar l’arrel del problema i trobar el tractament adequat. Els fisioterapeutes hem d’arribar que les dones sàpiguen on han d’anar, i en això encara ens queda camí! Hi ha una gran casuística: es parla d’un 10% de dones entre 25-64 anys i d’un percentatge superior al 50% a partir dels 65 anys.

Què podem fer si patim incontinència?

Hi ha diversos tipus d’incontinència. Hauríem de demanar visita amb un uròleg que ens diagnostiqui el que ens passa amb certesa i després buscar un fisioterapeuta especialitzat que ens orienti en el tractament més adient.

Quina és la seva gran meta com a professional?

Arribar a conscienciar a la població que és tan important tenir cura del sòl pelvià com ho és rentar-se les dents. Sabem de petits que ens hem de rentar les dents tres cops al dia i, en canvi, no sentim a parlar del sòl pelvià fins que no s’està embarassada o en etapes més avançades. És una part del cos que utilitzem molt en el nostre dia a dia. En fer pipí, unes 7 vegades al dia, en rentar-nos, en tenir relacions, quan anem a evacuar… i tot i ser molt utilitzada, no li prestem la suficient atenció. Ni per conèixer-la, ni per treballar-la, ni per informar-nos-en. I realment, tenim un món immens per descobrir, i el tenim entre les cames!

Després del primer llibre, en vindrà un segon?

Ui, de moment no. M’agradaria poder donar a conèixer aquest i més endavant ja es veurà. Si dels llibres venuts s’obren consciències, se’n parla amb amigues, mares i dones properes que tenim al nostre entorn… l’objectiu del llibre estarà complert!