Jordi Nadal: “Tenim la responsabilitat de construir una bona biblioteca als nostres fills”

Llegir pot esdevenir una teràpia?

Els metges curen però, malauradament, a vegades els és impossible fer-ho. Aleshores, què han de fer, ells i els del seu voltant (altres metges, infermeres, cuidadors...) quan no poden curar? Cuidar i acompanyar. Els llibres, sense cap mena de dubte, també acompanyen i cuiden i, per tant, són teràpia.

En algunes ocasions més que en altres?

És cert que hi ha llibres que són tòxics i fan mal. Si una persona no sap què fer a la vida, llegeix i l’influeix un volum que incita a l’odi, ha triat un mal llibre. Per això és important que, de la mateixa manera que hem de tenir bons metges i metgesses de capçalera que ens donin bons consells, també hem de tenir bons llibreters i llibreteres de capçalera i persones cultes, llegides i amb criteri que ens aconsellin què fer amb allò que llegim. Si algú està intentant formar-se i li dones a llegir Mein Kampf, tens molt mala llet.

Amb què es va iniciar a la literatura?

Quan era petit, com tots els nens, llegia còmics, Mortadelo, i aquestes coses meravelloses. El primer llibre important que recordo és Tintín i l’orella escapçada, després Astèrix i etcètera. Les persones som la nostra família i el nostre Batxillerat. Jo vaig tenir un Batxillerat amb professors molt bons en Humanitats i em van guanyar per la causa. Això és com La Guerra de les Galàxies. Pots anar al cantó fosc o al cantó lluminós. A mi em va guanyar la força de la literatura, de l’art, de la història i tot això, i em vaig fer de Lletres. Em vaig posar a llegir seriosament, estudiar Filologia Alemanya, guanyar beques, viure un temps a Alemanya, també vaig treballar als EUA…he fet una mica tots els papers de l’auca.

Quins són els seus llibres de capçalera?

Una part els he posat a Libroterapia. Leer es vida, i una altra els tinc a jordinadal.com. Jo faig una fitxa de cada llibre des de que tenia 16 anys, ara en tinc 58. Això vol dir que amb 42 anys he escrit més de 1.940 fitxes. De totes aquestes, he escollit una selecció de les que més m’han agradat, que en aquest moment deuen ser unes 420. Es poden trobar a jordinadal.com. A la vegada, d’aquestes, una trentena són les que conformen Libroterapia, que ja va per la tercera edició i cada cop l’actualitzo i amplio una mica més.

Recomani’ns un parell de llibres per a l’època que estem vivint.

De la meva editorial, El cerebro del niño explicado a los padres, d’Álvaro Bilbao, perquè tots els pares i mares han de saber com han de cuidar el cervell dels seus nens. Fa anys que està al top 100 d’Espanya i s’ha traduït a 15 o 16 idiomes. Ajuda els pares que cuidin bé el cap dels fills. Donar-los bé de menjar està bé, però també es bo que se’ls doni teca bona per al cap. Del meu catàleg també diria Sobre el arte de leer, de Gregorio Luri. Es una de les persones més sàvies d’Espanya. Diu que fins als 9 anys nens i nenes aprenen a llegir i que a partir dels 9 anys, aprenen llegint. Tenim la responsabilitat –i més ara que han de passar moltes hores a casa– de construir-los una bona biblioteca que els doni eines per defensar-se com a ciutadans, estudiants... Els pobres no tenen alternativa als colzes. L’única alternativa de sortir d’aquesta viscositat, de manca d’ascensor social, és tenir el cap ben preparat. També El infinito en un junto (Siruela), d’Irene Vallejo. És la declaració més gran d’amor a la literatura del món mundial.