Pep Saula, productor de Sexenni i que ha treballat amb The Tyets o Juan Magán: "Mai s'ha de renegar de Lleida, és la nostra identitat"

Amb només 23 anys, el lleidatà Pep Saula ja s’ha consolidat com un dels productors i compositors amb més projecció de l’escena musical catalana. Ha treballat amb noms tan sonats com Ginestà, Buhos, Flashy Ice Cream, The Tyets o Juan Magán, alhora que produeix els projectes del seu grup musical, Sexenni. La seva hiperactivitat creativa l’ha portat també a col·laborar amb mitjans de comunicació, impulsar el festival solidari Mússol i, recentment, a posar en marxa el campus creatiu Nature is Home per a artistes i productors a Catalunya, juntament amb Xavier Coca (The Tyets). La seva breu, però brillant trajectòria el va fer mereixedor del Premi Enderrock Joan Trayter 2024 a la millor producció musical i evidència el seu gran futur en la indústria.

Quan vas començar a interessar-te per la música i pel món de la producció en concret?

Des de ben petit he cursat música i classes de piano a l’escola de música l’Intèrpret de Lleida i tota la meva adolescència me l’he passat tocant en grups i experimentant amb la tecnologia. Jo vaig cursar la carrera de física fins a 2n curs, que vaig decidir deixar-la de costat perquè vaig veure que el tema de la producció musical m’apassionava de veritat. Durant el confinament vaig tenir molt de temps per explorar tot aquest tema de la producció més a fons en formar Sexenni amb els meus amics. Així doncs, el confinament em va sevir per explorar a fons tot aquest àmbit, també gràcies a tot l’univers dels Beatles, que em va tenir obsessionat durant molt de temps i em va fer fascinar per la composició de la música pop.

Treballes com a productor autònom, però també formes part del grup lleidatà Sexenni. Creus que arribarà un moment en el qual no podràs compaginar la teva carrera individual amb el teu paper a Sexenni?

No crec que això pugui arribar a ser un problema perquè la meva carrera com a productor i el que faig a Sexenni sempre han anat plegats. Jo vaig començar a produir per altra gent perquè prèviament havien escoltat el que feia produint les cançons del grup i els agradava. Alhora, el que jo he fet com a productor després de Sexenni també ens ha permès arribar a altres llocs. Són dues coses que encaixen molt bé i, de fet, els altres membres del grup no es dediquen exclusivament a la música i jo sí, així que sóc el que ho té més fàcil per combinar-ho, ja que la feina del productor és una feina d'autònom i tens molta flexibilitat.

Com va sorgir la idea de portar el campament creatiu de Nature is Home For Artists a Catalunya i quin balanç en fas de la primera edició a l’Empordà?

Nature is Home són uns campaments per a adults que ja es feien per Espanya, creats pel grup de música malagueny Javypablo, el seu mànager Alfredo, i Hanna Kawan. Els organitzadors van començar a veure que hi anaven molts artistes i productors autònoms de tot l’estat espanyol expressament per ajuntar-se i fer música, així que van pensar a convertir-ho en un campament de composició, iniciativa que s’oscil·la molt als Estats Units. Van fer una primera prova d’això a Astúries el 2024, a la qual van assistir-hi The Tyets.

Després vaig parlar amb Xavier Coca (membre de The Tyets) i em va dir: “Pep, hem de muntar una cosa així, però a Catalunya”, i així va sorgir la idea. La proposta del Nature és la de reunir a artistes i productors musicals perquè treballin plegats i en comunitat, ja que els segells discogràfics no inverteixen en produccions musicals i no es lloguen estudis grans on poder fer aquest tipus d’activitats. Vam fer una prova pilot del campament la primera setmana de maig de 2025 a l’Empordà i va ser tot un èxit. De fet, ja hi ha temes i projectes que han sortit d’allà i la productivitat va ser bestial, els artistes van sortir contentíssims i tothom tenia ganes de tornar-hi.

A banda del campament, alguns productors autònoms de Catalunya heu creat CPMIC (Col·lectiu de Productors Catalans). Per què es va impulsar aquesta associació?

Aquesta comunitat està formada per més de 120 productors i productores de Catalunya que ens vam adonar que no estàvem associats de cap manera i que el nostre sector necessitava un punt de trobada, tant per interconnectar-nos com per establir un lloc des del qual estandarditzar i regular la nostra professió. Lluitem per tenir millors condicions, tant laborals com de drets de propietat intel·lectual. Darrere hi ha un teixit associatiu molt gran i crec que era molt necessari crear-ho i que pot ser molt positiu pel futur del sector.

A més, el CPMIC facilitarà la col·laboració entre membres i professionals del sector i buscarà reunir-se amb els principals actors de la indústria musical i institucions governamentals amb la voluntat d'enfortir el sector musical. Vam presentar aquesta iniciativa al Mercat de Música Viva de Vic, i hi vam anar membres de la junta com a representants i portaveus: jo com a vicepresident de relacions institucionals, i també hi van assistir altres productors com el Santos Berrocal, l’Àlex Pérez o el Genís Trani en representació del col·lectiu.

Com valores l’estat actual de la producció musical a Catalunya i quins reptes creus que hi ha per endavant?

Ara mateix a Catalunya hi ha molt bona producció musical i molt bons productors. De fet, es nota perquè les multinacionals es fixen més en el que passa aquí. La música catalana té un gran públic, però alhora també té un sostre, i el circuit de festes majors condiciona molt, ja que limita la diversitat del producte. Crec que els productors hem de reivindicar la nostra importància i tenir la valentia d’anar més enllà de produir només música en català. 

També hem de recuperar la idea que Catalunya torni a tenir la centralitat que havia tingut anteriorment i sigui un lloc de referència on la gent vingui a fer música. Als 80 i 90, totes les seus d’empreses discogràfiques multinacionals estaven a Barcelona i crec que hauríem de recuperar aquest reconeixement i que la indústria ens respectés més, sobretot als productors.

Penses que a Lleida hi ha prou recursos per a formar-se i expandir-se com a productor musical o com a artista independent?

Per més que a Lleida hi hagi molt bons artistes, és difícil que es formi una escena pròpia, més que res per una qüestió demogràfica. Tanmateix, crec que mai s’ha de renegar de Lleida, ja que és la nostra identitat i des de Sexenni ho portem per bandera, però també crec que és d’il·lús pensar que pots fer carrera sense sortir-ne mai. La gràcia és moure’t, aprendre de gent diferent, i portar tot aquest coneixement a Lleida. A mi m'omple d’orgull que vinguin artistes de fora fins a la Bordeta, que és el meu barri i on tinc el meu estudi de gravació, i poder crear música plegats des de la ciutat que tant m’estimo.