Miquel Solé: “Córrer és la meva manera de sensibilitzar sobre la salut mental”

L’atleta Miquel Solé (Lleida, 1964) fa gairebé trenta anys que treballa en una clínica de salut mental a Lleida. Fruit de la seva experiència, va iniciar a principis d’aquest 2025 un repte: córrer 365 dies per donar visibilitat a patologies del seu camp laboral com l’esquizofrènia, la depressió i la hipocondria, entre altres. Ja ha corregut més de 6.300 km, amb etapes per Lleida i arreu de Catalunya. Prèviament, Solé va fer de l’esport una eina per reivindicar que la Seu Vella sigui declarada Patrimoni Mundial de la Unesco.

La seva experiència vital i laboral l’ha marcat.

Fa molts anys que treballo d’auxiliar en una clínica de salut mental i veus que les malalties d’aquest camp són molt dures, ja no per les mateixes afeccions, sinó perquè moltes vegades es mira d’amagar-les pels prejudicis de la societat. Això fa que per a les famílies encara sigui molt més dur. De fet, jo he patit episodis de depressió...

I, fruit de la seva experiència, creu que s’ha avançat a l’hora de donar a conèixer aquesta realitat?

Bé, realment, s’ha avançat, però alhora crec que encara queda bastant a fer i que sovint aquestes malalties continuen amagades. I quan un sent dir que aquella persona té esquizofrènia o depressió, ja sabem les típiques coses que se solen comentar. Malauradament, això continua sent... [sospira] complicat de revertir.

Hauríem de ser més empàtics i oberts.

Sí, i tant, i tant que hauríem de ser-ho.

Per què considera que córrer és la millor manera de fer visible la salut mental?

Perquè crec que, precisament, l’esport ajuda la salut mental de les persones; van molt relacionats, i per això he volgut unir les dos coses. Córrer és la meva manera de sensibilitzar sobre això. En aquest sentit, vaig decidir que cada mes correria per una malaltia determinada, que alhora és l’eix temàtic d’un col·loqui que s’organitza també mensualment a la clínica Vitalcor, on treballo.

Per tant, creu que la seva iniciativa ha ajudat en aquest procés?

Doncs he participat en moltíssimes curses per la demarcació de Lleida. En alguns casos hi he anat corrent des del poble on visc actualment, que és Alcoletge. En tots els llocs, els organitzadors m’han deixat agafar el micròfon per donar a conèixer la meva iniciativa i sensibilitzar els assistents. També n’he fet difusió a través de les xarxes socials del meu club, els Trotallunàtics, de la clínica on treballo...

Amb tot, ja suma més de 300 dies i 6.400 km corrent per la salut mental.

Com deia, cada mes el dedico a córrer per una malaltia mental diferent, amb una mitjana diària d’uns 22 quilòmetres. Per exemple, vaig començar amb una etapa dedicada a l’Alzheimer des de la clínica Vitalcor fins a l’ajuntament de les Avellanes, on ens va rebre l’alcaldessa. També he anat des de la Seu Vella fins a Poblet, que són 65 quilòmetres, o des de Vielha fins a València d’Àneu, 43...

Afronta l’últim mes.

I el dedicaré a una malaltia ultrarara, anomenada MAND, que pateix un nen de Lleida i alhora a l’Alzheimer, amb la qual vaig començar. L’última etapa seran 54 quilòmetres entre les Avellanes, la Seu Vella i la clínica.

Precisament, també ha fet de l’esport una manera per reivindicar la Seu Vella.

Sí, amb el propòsit de donar suport a la seva candidatura per ser Patrimoni Mundial de la Humanitat de la Unesco, vaig fer diversos recorreguts corrent; tota una volta a la demarcació, cent quilòmetres al voltant de la catedral lleidatana o des de Tarragona fins a Sant Climent de Taüll, amb tres etapes passant pel mateix turó, entre altres. M’agradaria destacar que durant les meves iniciatives he tingut el suport de la Diputació de Lleida, del meu club Trotallunàtics, la clínica Vitalcor o Els Amics de la Seu Vella.