Avorriment

Donald Trump, sempre fidel a la seva tàctica d’etiquetar els seus enemics, va voler caracteritzar el seu adversari polític, Joe Biden, associant-lo amb l’adjectiu sleepy (endormiscat). Aquesta estratègia de fàcil màrqueting polític ja ha travessat l’Atlàntic. Al “libertad o socialismo” d’Ayuso (que també va intentar aplicar de manera fallida Donald Trump tot atribuint a Joe Biden un passat comunista inexistent) li hauríem de sumar les últimes declaracions de la flamant presidenta del Parlament, Laura Borràs. Borràs, sempre atent als tuits elogiosos cap a la seva persona, parla “d’injustícia espanyola” o “policia patriòtica” per desviar l’atenció d’una investigació d’uns suposats fraccionaments de contractes iniciada pels Mossos d’Esquadra. La tàctica és clara: estirem el llenguatge, manipulem-lo fins a acariciar la demagògia. Etiquetem que guanyarem retuits, talls de veu i, suposadament, vots. El que no veuen els nostres polítics és que aquest espectacle només genera crispació i un descontentament general que només beneficia la ultradreta.

Ara, mentre escric aquesta columna que serà publicada d’aquí dues setmanes, m’arriba una notificació avisant-me que Pablo Iglesias deixa el govern per disputar a Ayuso la presidència de la Comunitat de Madrid. Aquest últim moviment de fitxa del líder de Podemos s’engloba en una setmana en què la política espanyola, més que habitar en el plató d’'Al Rojo Vivo', s’ha mudat ja al de 'Sálvame'. Dues mocions de censura, casos de transfuguisme, convocatòries d’eleccions que s’hauran de repetir d’aquí dos anys, filtracions sobre la formació d’un nou govern de la Generalitat… El desgavell polític no acaba aquí. Dissabte passat, l’expresident Torra va explicar a TV3 que s’havia de colar a les reunions digitals del Procicat. Unes paraules que posen l’accent en les grans desavinences entre dos partits que no s’entenen però que volen repetir govern de coalició.

Trump va voler fer broma de l’edat de Joe Biden però en l’última setmana, mentre a Espanya ens despistàvem per l’espectable dels focs artificials de la política, el Congrés i el Senat ha aprovat una llei qualificada de revolucionària per a molts experts. David Brooks al

New York Times defineix el nou president dels Estats Units com el d’una figura transformacional, que amb només una llei, canviarà la direcció de la política dels EUA. En 628 pàgines es detallen totes les mesures ambicioses d’un projecte legislatiu, l’American Rescue Plan, que ha posat l’accent en el rescat de les persones més afectades per la pandèmia. Unes mesures que van més enllà del coronavirus i que, per exemple, podrien retallar fins a la meitat la pobresa infantil.

Donald Trump, amb les seves sortides de to i les seves rodes de premsa, va donar audiència a les cadenes de televisió. Biden ha tornat a fer de la política una activitat avorrida. Ara només falta desitjar que aquesta nova tendència també creui l’Atlàntic. Els ciutadans crec que ens ho mereixem i ho agrairíem.