Els gossos van de 'colònies'

La primera vegada que els propietaris deixen el seu gos en una residència canina és com la primera vegada que els fills se’n van de colònies: la meitat es posarien a plorar de pena. “Temps enrere la relació amb els gossos era molt diferent, la gent no tenia tanta consciència dels drets dels animals i era molt habitual que a l’arribar l’estiu l’abandonessin. Avui en dia la majoria de gent que porta el gos aquí, perquè se’n va uns dies i no se’n pot fer càrrec, té un vincle emocional molt intens amb l’animal i li fa una mica d’aprensió deixar-lo”, explica l’Àngels Sáez, de BorgesCan, a les Borgues Blanques, una de les residències més antigues de les terres de Lleida, amb espai per a un centenar de gossos.

Les noves tecnologies permeten que els usuaris segueixin el dia a dia dels seus gossos a través de fotos i vídeos

La família Mora Garcia està de vacances a la platja i a mitja tarda, rep un vídeo per WatsApp: s’hi veu el seu gos jugant, corrent i bordant amb altres gossos en un pati obert, a l’ombra d’uns xiprers. Se’l miren amb una certa nostàlgia mitja dotzena de vegades, el troben a faltar. El vídeo els l’han enviat des de la residència canina Buixits, de Golmés, on l’han deixat perquè no se’l podien emportar a l’apartament de Cambrils ni el podien deixar quinze dies sol a casa. A mesura que els animals de companyia s’han convertit en “un més de la família”, han crescut els serveis vinculats a la cura i el benestar dels gossos. Des de perruqueries fins a serveis funeraris, passant per clíniques veterinàries que ofereixen tractaments tan complexes com els de la medicina per a les persones, especialistes en problemes de conducta o residències canines per quan nosaltres no ens en podem fer càrrec. Si fa trenta anys aquest hauria estat un servei que tothom s’hauria pres com una broma, avui en dia és el leitmotiv de més d’una desena de centres disseminats per les comarques de Lleida. “Deixar un gos aquí no és obrir el maleter del cotxe perquè baixi i tornar-lo a buscar al cap d’un mes”, explica el Cristian Tomàs, de Buixits. “Nosaltres volem conèixer els gossos i els amos abans d’acceptar-los, per això han de venir abans i veure’ns; el gos s’ha de fer seu l’espai i assumir que és on s’estarà els propers dies i nosaltres hem de comprovar que, efectivament, és prou sociable per quedar-se. Això no és un pàrquing, la seua estada aquí ha de ser el menys traumàtica possible.”

Encara que les normatives sobre la gestió dels animals domèstics diuen que tots els gossos i gats han de dur un xip identificador, la realitat és que l’administració no aplica cap control als propietaris en aquesta qüestió i deixa que siguin els ajuntaments els que regulin el tema a nivell municipal. “Com a centres legalitzats, sí que hem de complir unes normatives molt estrictes, i quan entra un gos nou ens hem d’assegurar que el gos té la documentació en regla, que duu el xip i que la persona que me’l porta n’és la propietària legal; això ens també ens cobreix davant de possibles abandonaments”, explica Sáez, de BorgesCan.

A priori la base de qualsevol residència és la rutina: s’han de complir uns horaris d’esbarjo, de menjar, de beure i de dormir perquè s’han de gestionar molts animals i si no tinguessin un ordre molt estricte seria un caos. “Són animals que se separen dels seus amos i se’ls trasllada en un lloc nou, lluny de casa i de la seua gent; la rutina i l’ordre és l’únic que tenen per sentir-se segurs mentre són aquí”, explica Tomàs, de Buixits. “Molts estan acostumats a sortir sempre lligats perquè viuen a la ciutat, i aquí surten i corren pel pati sense problemes”, comenta l’Àngels Sáez de BorgesCan. Les metodologies difereixen una mica unes de les altres: si uns els treuen al pati en grup, els altres ho fan d’un en un; si uns tenen la ràdio posada de fons tot el dia, els altres procuren que hi hagi el màxim silenci.

Mentre els amos acostumen a deixar-los amb el cor encongit, quan els van a buscar descobreixen que els gossos es volen quedar

Si bé les vacances i els ponts més llargs de l’any són els dies amb més afluència de gossos, a les residències en tenen tot l’any, des de gent que ha d’anar uns dies a l’hospital i no sap amb qui deixar-lo fins a aquells que potser tenen parents de visita i tots a casa no hi caben. “Molts propietaris deixen els gossos pensant que no s’adaptaran, que les persones que hi treballen no aconseguiran fer-los jugar; però quan els vénen a buscar al cap d’uns dies els costa endur-se’ls perquè no volen marxar.” Quin nen no es quedaria eternament de colònies?