Un linyolenc té una de les col·leccions de material de pesca més imporants d'Europa

Va néixer al barri del Poble Sec de Barcelona i el primer record que té en relació a la pesca va ser a Collserola: “Tenia set anys i amb els que aleshores en deien els boy scouts vam anar d’excursió a l’embassament de Vallvidrera, allà vaig descobrir una afició que s’ha convertit en una de les passions de la meua vida.” Una entre diverses, perquè si alguna cosa es pot dir d’Enric Padrós és que és un home polifacètic. Amb catorze anys va començar a treballar al sector de l’electrònica reparant ràdios i al llarg de la seua vida s’ha dedicat professionalment al món de les comunicacions. “La feina també l’he dut al terreny de les aficions i durant molt temps m’he dedicat a restaurar despertadors antics i ràdios, sobretot models petits fabricats a Barcelona els anys seixanta. Quan tens un transistor entre mans que està absolutament fet pols i aconsegueixes tornar-lo a la vida és molt bonic. Això sí, no intento deixar-lo com si fos nou sinó que sempre miro de respectar-ne la història, que es noti que té uns anys i ha patit”, confessa. Viu amb la seua dona en un petit apartament de Linyola, i el seu despatx es podria considerar com un petit santuari de la pesca. “Aquí passo moltes hores perquè és on tinc la taula de treball. Aquí és un reparo rodets de pesca, ràdios o rellotges”, explica.

“Una de les persones que més m’han influït a la vida va ser el meu amic i mentor Baltasar Ramírez, que una vegada em va dir que reparar rodets o preparar culleretes també era pescar, que no tot era tirar la canya al riu. Des d’aleshores que vaig decidir fer un arxiu de la pesca de notícies, fulls informatius, revistes i tot el que arribés a les mans”. La major part del material que ha compilat és a l’arxiu Gavín del monestir de les Avellanes, més de 80.000 documents dedicats al món de la pesca. “Una cosa porta a l’altra i juntament amb la necessitat d’arxivar informació també vaig començar a col·leccionar material antic.” Enric Padrós està considerat per la casa de material de pesca francesa Mitchell com el segon col·leccionista espanyol amb més material de la seua marca. “La majoria dels col·leccionistes que conec aquí es dediquen a material català o espanyol, però jo sempre he tirat més cap a França i els Estats Units.”

El col·leccionisme és una manera de veure i viure la vida, “una aportació cultural a la societat i també una inversió personal, ja que sovint tenim peces que valen més diners dels que n’hem pagat”. Com a bon col·leccionista també ha pensat què farà amb tot el seu llegat el dia que ja no hi sigui, “he buscat un hereu”.