Nens, pugeu a l'escenari

Recentment ha actuat a Lleida el grup revelació del pop-rock familiar Xiula. La seva potent posada en escena, amb música que pot barrejar polsims de reggae, rock, pop o folk, té un clar component educatiu a través dels valors i el sentit crític. Feia poc que les dos funcions (en setmanes consecutives) de la companyia Com Sona? al CaixaForum Lleida havien estat tot un èxit de públic. I si ens n’anem al novembre passat, els empordanesos El Pot Petit van omplir dos cops el Teatre de la Llotja en un mateix dia. Les entrades per a la primera funció es van esgotar en un tres i no res força mesos abans de la data del concert. Tant és així que els responsables de la programació van decidir oferir una segona funció que tampoc va trigar a fer el sold out. Un mes abans, la cantant, pedagoga i musicoterapeuta Dàmaris Gelabert també havia tingut èxit al mateix escenari. Ells són només uns exemples de l’auge i l’èxit que està vivint en els darrers anys la música infantil i familiar en català.

És cert que Baby Shark és un fenomen internacional tan superexitós com enganxós i a vegades difícil d’entendre. Els cops que s’han reproduït a canals o aplicacions com ara YouTube o Spotify pugen en milers cada cop que respires. No ho discutirem. Però algunes de les xifres d’aquests grups catalans també maregen. A més a més, i segurament el més important, omplen grans escenaris. A la mateixa alçada que els grups considerats d’adults. Gelabert, la més veterana, pot presumir de més de 600 milions de reproduccions (vegeu el desglossament) i El Pot Petit, segurament el grup líder del moment, supera de llarg els 60 milions i el seu gran èxit, El lleó vergonyós, els 9 milions. Tant és així que també s’ha convertit en un llibre.

Per al Jan Garrido, músic, educador social i ànima de Xiula, els motius van molt lligats a “la qualitat i la dignificació del sector”. Hi està molt d’acord l’Helena Bagué (la Jana d’El Pot Petit). “Estem convençuts que als petits també els resultarà enriquidor que hagin acudit a concerts amb una bona posada en escena i músics de moltíssima qualitat”. Bagué reconeix que quan van començar no s’esperaven l’èxit actual, que els fa emplenar places al nivell de grans grups per a adults, “ens ha agafat totalment per sorpresa”, però això també els empeny a voler tirar endavant. “Teníem clar que volíem fer música de qualitat, amb les lletres adaptades per a nens”, però que els destinataris siguin baixets no treu que sigui un bon producte”. De fet, tot i que ells en termes generals pensen les cançons per a nens entre els 3 i els 7 anys, és innegable que fins i tot els més petits s’han convertit en autèntics fans. “Ens ho comenten i realment ens fa molta il·lusió”. Això sí, tant ella com la resta de grups prefereixen parlar de música familiar més que infantil. “Està concebuda perquè passem tots junts una bona estona, els nens amb els pares i nosaltres, esclar”. En aquest sentit, Garrido aclareix que “no hi ha música per a grans i per a petits, és com si pintessis un quadre amb menys colors per als nens”, assegura aquest educador social, que té molt en compte la seva professió a l’hora d’escriure les lletres. I per a aquells que són partidaris de les cançons tradicionals en català, com el Sol solet, etc., el grup Krregades de Romanços i el pianista David Pradas acaben d’enregistrar un CD amb les peces en català nord-occidental.

Dàmaris Gelabert és sens dubte una de les més veteranes, però també una de les reines de Youtube. El seu és el canal de música en català amb més subscriptors del món, amb gairebé dos milions. De fet, fa uns mesos es va convertir en la primera catalana a aconseguir el Botó d’Or de Youtube. Es tracta “d’un premi que reconeix el treball de creadors i creadores i que mostra l’esforç i les ganes per fer arribar a les llars i escoles una música plena de continguts i útil en la formació d’hàbits i rutines, d’ensenyaments bàsics i de valors educatius”, va reconèixer al seu web després d’obtenir el guardó. Ara acaba de presentar Sóc feliç, un nou concert espectacle adreçat al públic familiar.

I si els grups de música infantil estan vivint un moment dolç, l’altra cara de la moneda podria ser el grup Macedònia, que han anunciat per al 2021 el seu adéu als escenaris després de gairebé 20 anys. Acaben de publicar el disc Papallones, amb temes com Planeta Greta, Meravellós o Som Amigues. El productor i creador del grup, Dani Coma, creu que és el moment d’aturar-se a reflexionar si aquest format i estil musical són els que realment volen el públic. En el seu cas, Macedònia està pensat per a infants més grans, nens i nenes i preadolescents d’entre 6 a 12 anys, com a públic general, amb cançons amb una clara vocació festiva i pedagògica. Des de la seva creació, han passat pel grup quatre generacions de noies que han encarnat les cinc fruites.