Ramon Fuster: pedagogia i llibertat

Pocs dies abans de morir, els seus amics més íntims van anar a casa seua amb un exemplar del primer número del diari Avui.

Fuster i Rabés s’havia implicat i il·lusionat des del primer dia en la idea de fer un diari en català i, com en tants altres projectes en els quals va participar, la idea va reeixir.

“Ramon Fuster i Rabés deixava empremta per tot arreu on passava. Era home engrescador, decidit i alhora concilador, capaç de dur a bon port idees que d’entrada semblaven impossibles”, explica Genís Sinca, autor de la biografia del pedagog, nascut a Bell-lloc el 1916. La major part de la seua vida adulta va transcórrer sota la foscor del règim franquista, una realitat que lluny d’arronsar l’esperit de Fuster potser fins i tot va fer-la excel·lir. Als anys quaranta va ser professor a l’escola Vitrèlia de Barcelona, un oasi elitista en el qual van estudiar els Maragall, els Mayor Zaragoza o els Rubert de Ventós.

Fuster se’ n va a Barcelona quan comença la guerra perquè a Lleida és amenaçat de mort pels milicians anarquistes. Arran del seu pas pel seminari de Balaguer i la seua religiositat manifesta va rebre amenaces, fet pel qual va decidir refugiar-se a Barcelona, on va passar inadvertit durant tot el conflicte. Ja als quaranta começa a treballar a l’escola Vitrèria, la qual marca un punt d’inflexió a la seua vida. Tot i ser una escola cristiana, Fuster estira el fil de la renovació pedagògica republicana. Allà comença a intuir, conèixer i posar en pràctica una manera d’ensenyar que després no es cansaria de desenvolupar i transmetre. Especialista en Decroly i Montessori, Fuster es va convertint a poc a poc en una persona de referència en la comunitat educativa més avançada del país.

Cristià de base, Fuster va orbitar al voltant del grup de pensament CC, considerat la llavor del catalanisme d’arrel catòlica modern. En aquest ambient Fuster va relacionar-se amb persones com Francesc Galí, Josep Benet o Jordi Pujol, gent clau en el resistencialisme antifranquista del catalanisme cristià dels seixanta. Allà coneix Frederic Roda, que li proposa pensar i dirigir una escola amb la seua dona, Rosa Fàbregas. “El 1957 van inaugurar Tagore, la primera escola a l’aire lliure feta durant el franquisme, inspirada en la històrica Escola Bosc de la Rosa Sensat del 1914”, explica Sinca. “Les primeres classes a la torre de Bellaterra va ser amb la canalla de les famílies estiuejants de la zona que tenien assignatures pendents de reforçar; amb els anys la torre es va quedar petita i l’escola va convertir-se en un centre de referència. El nom era un homenatge al pedagog i poeta indi Rabindranath Tagore, de qui Fuster i Fàbregas eren admiradors”.

Aquesta no va ser pas l’única aportació de Fuster al terreny de l’ensenyament. Durant els seixanta va crear i dirigir la primera escola de Jardineres Educadores, el que avui en dia és l’educació infantil. Centenars de noies van assistir-hi i van formar-se en aquest terreny fins aleshores inhòspit.

La seua implicació amb la resistència cultural va concretar-se en diferents terrenys, essent el diari Avui i el Cavall Fort dos dels projecte més importants. Cavall Fort encara ara és una de les capçaleres de referència de la literatura infantil. De tots els projectes, Sinca diu que Cavall Fort és un capítol que brilla amb especial intensitat perquè hi conflueixen totes les seues inquietuds: no només hi ha l’activista cultural que defensa la llengua catalana, sinó que el pedagog té l’oportunitat de deixar una empremta més duradora com a escriptor de literatura infantil sota el pseudònim de Ramon de Bell-lloc amb títols com Vaixells del desert o La dansa dels ximpanzés. Com a degà del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya des del 1969 va defensar els drets de la comunitat docent des d’un altre vessant. Va fer una aposta decidida per democratitzar, desburocratitzar i catalanitzar l’entitat. Fuster és una figura cabdal per entendre el paper de la comunitat educativa en la resistència antifranquista.