Còmic jacobeu de pedra

Els còmics estan presents a les nostres vides. Llegir els clàssics tebeos ha estat una manera d’atansar-nos a la lectura simplement textual. Aquella frase publicitària “donde haya un tebeo, habrá un libro” ha tingut una mica de raó, si bé les noves tecnologies han canviat força la manera de consumir les atractives aventures dels nostres herois.

Tanmateix la idea de relatar amb una seqüència d’imatges un fet important és gairebé tan antiga com la mateixa humanitat. Probablement la religió cristiana a través dels retaules de les seves esglésies ha fet una clara aposta per contar les vides dels personatges de referència de manera entenedora.

Vet aquí que a la Seu Vella tenim una història contada en cinc imatges, esculpides sobre tres capitells. Per tant el suport petri esdevé una originalitat per a un còmic del primer terç de segle XIII.

Concretament quan la catedral estava en plena construcció, la capella que hi havia a la dreta del presbiteri es va dedicar a Sant Jaume i a Sant Llàtzer; els capitells de cada costat de l’accés s’aprofitaren per explicar la història dels titulars. Més endavant la capella passà sota el patronatge de la Verge de les Neus i finalment fou la sagristia del temple, però es mantingueren aquells capitells singulars.

La singularitat rau en el fet que els dedicats a Sant Jaume expliquen breument, però plenament, la seva tomba esdevinguda una fita de pelegrinatge, ja que el Camí de Sant Jaume és un dels tres més importants del món cristià. Val la pena recordar que el camí català passava per Lleida i els pelegrins no dubtarien a pujar fins a la catedral, per venerar la relíquia del Sant Drap i observar aquests capitells, els únics que trobarien en tota la seva llarga ruta que hi feien referència explícita jacobea.

I ara veiem el còmic de pedra: el capitell petit que aguanta el nervi de la volta, per la cara més interior, mostra Herodes ordenant la mort de l’Apòstol.

La següent cara del mateix capitell ens mostra el botxí executant la sentència fatal; sobre el sant apareix la mà de Déu. Després venen els dos capitells més grans, els que aguanten la gran arcada apuntada que cobreix el pas del creuer a la capella.

El segon capitell solament té una cara, on hi ha una gran barca, solcant el mar, amb el taüt acompanyat pels seus fidels; la nau no té timó i novament la mà divina indica el camí a seguir. El següent i darrer capitell mostra la tomba de l’apòstol sostinguda per una plataforma amb tres potes, a sobre una creu amb els braços eixamplats en els extrems i el més curiós: dues cortines obertes que deixen veure la sepultura. En la cara que dona al creuer veiem quatre pelegrins que arriben per adorar Sant Jaume, com molts caminants que enguany, i sempre han fet, fan o faran l’atractiu Camí a Compostel·la.