Molí d'Espígol de Tornabous: la ciutat ilergeta que torna a la llum

Al terme municipal de Tornabous el pas del temps és ben relatiu, ja que pots retrocedir del present fins al segle VI aC recorrent-hi poc menys de dos quilòmetres. És la distància que separa el nucli urbà d’aquest poble de l’Urgell del Molí d’Espígol, un dels jaciments més destacats del patrimoni d’època ibèrica a Catalunya. De fet, és un dels exemples d’urbanisme ilerget que es coneixen millor i, segons algunes interpretacions, podria correspondre’s a Atanagrum, la capital dels ilergets. L’últim dissabte de mes s’hi organitzen visites guiades per redescobrir un tros de la nostra història. A més, entre maig i juny també s’hi ha fet una nova excavació arqueològica. Ho visitem.

En un dels punts d’accés o sortida (segons es miri) de Tornabous, desviant-se de la carretera LV-3231, trobem un senyal que apunta al camí que porta al jaciment del Molí d’Espígol. El recorregut, que deixa a mà dreta el Parc del Reguer, transcorre entre arbres i cultius, i després de dos girs a dreta i a esquerra, s’enfila lleugerament fins a una suau elevació de la plana urgellenca, on hi ha la porta d’entrada a aquest emplaçament singular que permet conèixer part de la nostra història. “El nostre patrimoni d’època ibèrica té tant una gran rellevància com una projecció científica i social, i el Molí d’Espígol és el jaciment ibèric més gran de la Catalunya occidental, amb un nucli urbà d’aproximadament una hectàrea de superfície, una gran monumentalitat i una trama urbana complexa i avançada que demostren la seva importància com a nucli social i de poder”, explica Carme Bergés, responsable de l’Àrea de Monuments i Jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. La tasca arqueològica que s’hi ha portat a terme ha destapat un jaciment amb un sistema defensiu i un urbanisme complexos que evolucionen i es desenvolupen al llarg de diversos segles, demostrant una llarga pervivència en el temps. “El disseny i l’organització dels espais interiors, així com els edificis i les cases i el seu sistema defensiu, no solament les potents muralles, sinó també una gran estructura de fossat, ens situen davant d’una ciutat que havia de tenir una gran importància i influència en la seva època. Aquest conjunt d’elements fan que els especialistes creguin que el Molí d’Espígol podria correspondre a la capital del poble ibèric dels ilergets”, indica Bergés.

Després de travessar la porta d’accés es retrocedeix fins a l’època dels ibers, per la qual cosa l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tornabous organitza visites guiades gratuïtes que tenen el propòsit de facilitar aquest viatge en el temps als visitants, alhora que promoure la difusió i el coneixement de l’assentament. Enguany, les visites tenen lloc l’últim dissabte de mes, entre abril i agost, i el seu horari s’ha adaptat per evitar les hores de calor més intensa durant l’estiu.

Un cop dins el Molí d’Espígol, seguint l’ombra d’uns arbres s’arriba fins a la seva part més elevada, on s’ubica el centre d’interpretació, que és el punt de partida de la visita guiada. Conté museografia, minuciosos continguts interpretatius i reconstruccions del mateix jaciment. “És l’espai idoni per introduir el visitant en la protohistòria del nord-est peninsular i en el coneixement dels pobles ibers i, sobretot, del poble ilerget”, comenta Ivan Cots Serret, guia, historiador, arqueòleg i professor associat de la URV. Un cop adquirits aquests coneixements, la visita ja es trasllada a l’exterior. En primer lloc, s’expliquen “les diverses ampliacions urbanes que converteixen el poblat fortificat en una ciutat de primer ordre”, afegeix Cots. La visita continua davant de la murada vella, una de les parts més antigues de l’assentament, relatant el seu procés de formació. El següent pas és arribar al carrer perimetral, al llarg del qual s’explica l’urbanisme i el procés constructiu de les cases. Completada aquesta part urbana, “passem per la porta d’Ilerda per anar fora de l’assentament, on s’explica el sistema defensiu (muralla i fossat) i els sistemes de canalització d’aigües mitjançant la claveguera”, indica el guia. A continuació, es torna a entrar per la porta per endinsar-se en el carrer principal, al voltant de les cases més grans de la ciutat, lloc que acull l’explicació de “l’organització política, des dels primers cabdillatges fins a l’aristocratització”, detalla. La visita en aquesta àrea acaba a la plaça principal “fent una contextualització amb el paisatge i amb els fets històrics de la II Guerra Púnica que van portar a l’abandonament i destrucció de l’emplaçament”, diu. Finalment, es retorna al centre d’interpretació en què es projecta un audiovisual de nou minuts de durada que posa imatges al discurs dels últims moments de la ciutat ilergeta.

D’aquesta manera, l’activitat guiada procura “traslladar el visitant a l’època protohistòrica introduint tantes variables com siguin possibles per fer-lo partícip de la complexitat existent (política, social i econòmica) en el moment de funcionament d’aquest assentament. Alhora, intentem que els visitants prenguin coneixement de com era i funcionava la ciutat, i com hi vivien els seus habitants, a més de la història des de la seva creació fins al seu abandonament”, afirma Cots. “Les principals sensacions que es poden observar entre les persones que ens visiten són la sorpresa, especialment a l’hora de comprovar la complexitat social existent; l’afany de coneixement, multiplicant les ganes de fer més visites i ampliar el seu saber sobre la temàtica; i un especial sentiment gratificant d’aprofitament del temps i d’encert en l’elecció de la visita in situ”, conclou.

El Molí d’Espígol és també un escenari magnífic per a la posada en escena de projectes i activitats diverses com el Cap de Setmana Ibèric o, d’altra banda, el Festival a2m de cultura que organitza l’ajuntament de Tornabous. El regidor de Turisme, Patrimoni i Memòria, Ramon Oromí, valora que fer visitable el jaciment i donar-lo a conèixer és “un exercici de reivindicació de la identitat històrica del territori”. Juntament amb l’Espai Lluís Companys del Tarròs, l’emplaçament històric forma part d’una estratègia cultural que vol projectar Tornabous a través dels seus valors patrimonials més emblemàtics, activant la cultura i el patrimoni com a motors vius, transversals i transformadors. “Per a un municipi petit com el nostre, disposar d’un actiu com aquest representa una oportunitat per generar activitat sostinguda al llarg de l’any. Les visites atrauen públic divers, que sovint complementa l’estada amb parades a la restauració local, la compra de productes de proximitat o la descoberta d’altres espais com el nucli antic de la Guàrdia d’Urgell, el Parc del Reguer o l’Espai Lluís Companys”, celebra Oromí. “Els esdeveniments que acull, com el festival a2m o el Cap de Setmana Ibèric, apropen l’arqueologia a la ciutadania i fan d’aquest jaciment ilerget un espai integrat a la vida comunitària. Aquesta obertura no només afavoreix el coneixement i l’estima del patrimoni local, sinó que promou una consciència col·lectiva de preservació i reforça el vincle emocional amb l’entorn. En aquest sentit, cal posar en valor la col·laboració i bona entesa amb l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, clau per avançar en aquesta direcció”, afirma el regidor, que afegeix que “mantenir el patrimoni obert i actiu és per a nosaltres una prioritat i una aposta per un desenvolupament arrelat, en què cultura i història actuen com a eixos de cohesió, orgull i dinamització”.

Al jaciment del Molí d’Espígol s’hi ha dut a terme recentment una nova campanya de recerca arqueològica en què s’ha excavat la porta d’entrada oriental de la ciutat, continuant les intervencions d’anys anteriors. Els treballs van començar el passat 19 de maig i van acabar aquest mes de juny, coordinats per l’historiador i arqueòleg Jordi Principal. “La intervenció d’enguany s’ha centrat a l’extrem sud-est de la porta d’entrada de la ciutat ibèrica, on ja s’ha intervingut en campanyes prèvies (2020-2021 i 2024) documentant-se part del llenç de la muralla en ús durant els segles IV-III aC, i l’àrea on es trobaria la porta d’accés per l’est, la qual es va modificar almenys tres vegades, cada cop per fer-la més complexa i monumental”, explica Principal.

Amb aquests últims treballs arqueològics s’ha tancat un projecte de recerca quadriennal que ha abastat els anys 2022-2025, un període de temps que els arqueòlegs valoren molt positivament. “Durant el desenvolupament del projecte actual hem pogut comprendre com devia ser l’estructura defensiva de la ciutat ilergeta, i més concretament com s’organitzava una de les parts més importants i delicades d’aquest entramat, com són les portes d’accés, especialment la porta est”, valora Principal.

“Caldrà continuar aprofundint i treballant per revelar tots els secrets que amaga aquesta porta d’accés per l’est que va patir prou remodelacions. Hem d’investigar els motius d’aquests canvis i d’aquestes necessitats; si són fruit d’un desig per part dels pobladors del Molí d’Espígol de mostrar el seu poder a les comunitats veïnes, o bé responen a unes necessitats defensives en uns moments històrics convulsos, com va ser la Segona Guerra Púnica”, apunta.

Respecte a això, Carme Bergés, la responsable de l’Àrea de Monuments i jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural que a l’inici del reportatge donava a conèixer els motius que fan especial aquest jaciment, afirma que “un dels objectius del Departament de Cultura és fomentar i impulsar la recerca científica i, en aquest sentit, la nostra voluntat és la de continuar impulsant la recerca arqueològica al Molí”. Així, la voluntat de totes les parts implicades és la de continuar amb la línia de treball, després de tancar-se el projecte de recerca quadriennal. “Els objectius concrets de la recerca es veuran quan s’aprovi el projecte específic, però en línies generals la intenció és continuar aprofundint en el coneixement de la zona est del jaciment i excavar-ne les parts que encara no s’han excavat”, conclou Bergés.