El vespreig, la festa més conciliadora, guanya pes com a alternativa a la nit i dinamitzador d’esdeveniments a Lleida

L’adolescència és l’època de la vida en què la majoria de les persones obre la porta que l’endinsa en el món de la nit i la festa. Durant anys, sortir amb els amics a fer un beure o ballar és gairebé una rutina que s’allarga fins ben entrada la matinada. Però amb el pas del temps, els canvis vitals i les obligacions fruit de l’edat van empenyent novament cadascú fins a aquella porta que havia obert temps endarrere i que ara s’ha convertit en una sortida. Creuar-la ja és una decisió personal, tot i que arriba cert moment que és complicat no fer-ho. Des de fa uns anys, però, hi ha una porta alternativa: el vespreig. Coneixem l’impacte que té.

“Activitat social que consisteix a sortir abans de la nit amb amics o companys, sovint durant les hores del vespre, en bars, terrasses o altres espais d’oci, combinant música, copes o tapes.”

El Termcat defineix així el vespreig, paraula establerta el mes de febrer passat per referir-nos al que en castellà s’anomena tardeo i que s’ha consolidat com la gran alternativa a la festa nocturna. Triomfa, sobretot, entre les persones entorn dels 40 anys, tot i que també és capaç de mobilitzar molt jovent. El seu èxit es basa en una proposta conciliadora: se surt de casa a partir de les últimes hores de la tarda i cap a la mitjanit ja s’enfila el camí de tornada. D’aquesta manera, s’aconsegueix pal·liar aquella situació tan recurrent i odiosa quan s’està de festa fins ben entrada la matinada: aixecar-se mort l’endemà i no fer res de profit.

El vespreig se celebra tant en espais tancats com oberts, en aquest últim cas amb l’al·licient de gaudir de la posta de sol. Pot tenir lloc en establiments, locals d’oci i com a part d’una programació d’actes. La percepció entre una part dels organitzadors d’aquesta activitat és que ha permès recuperar un públic que, a poc a poc, havia abandonat el món de la festa, alhora que ha ofert una nova alternativa a la resta.

L’origen del vespreig a l’Estat no està determinat amb exactitud, tot i que hi ha alguns mitjans d’àmbit local i nacional que apunten que ja podria ser una realitat a la dècada dels 90 a Albacete (Castella la-Manxa), malgrat que encara no es coneixia amb aquest nom. Seria en els anys entorn l’esclat de la pandèmia que va irrompre i popularitzar-se fins al punt que avui dia esdevé una activitat estrella.

A Ponent, el vespreig s’ha celebrat en bars, jornades comercials, trobades empresarials i fins i tot en fires agrícoles. A Lleida ciutat, també ha anat fent-se un lloc progressivament entre la seva població. Xavi Bosch, CEO del grup Bonöbo, recorda que abans de la pandèmia ja organitzaven al seu recinte de Biloba sessions musicals anomenades Pool party i festes benèfiques que tenien lloc durant les primeres hores de la tarda i entrat el vespre. “Després de la covid-19, la gent va agafar el costum a aquest format i la tendència va anar a l’alça.” Així mateix, explica que van apostar per programar grups de rumba i versions així com de pop espanyol en aquest horari diürn a la sala Bambú del recinte. “Ens va funcionar molt bé i ho hem continuat fent. Hem consolidat aquesta fórmula d’èxit, que s’acompanya de la posta de sol”, afirma. “La sensació és que qui ve al vespreig ho comenta als amics i cada setmana tenim més gent, sempre veiem cares noves”, afegeix. En aquest sentit, detalla que les sessions que organitzaven fa uns anys aplegaven entorn mig miler d’assistents cadascuna i actualment ja en registren més del doble. “Diria que hi predominen les persones de 40 anys cap amunt; és el públic que aprofita més el vespre per allargar fins a la una de la matinada, quan ja se’n va a dormir perquè l’endemà, potser, tenen canalla, etc. Entre els adolescents no hem notat gaire un canvi de tendència a l’hora de sortir de festa. De fet, et diria que fins als 25 anys encara es prefereix la nit”, indica Bosch, que celebra que el vespreig “és una festa sana, divertida i consolidada”.

El vespreig es pot celebrar en formats ben diferents i un de singular té lloc a Lleida. Un grup de cinc amics lleidatans, Narcís Dalmau, Arnau Dalmau, Robert Nadal, Sergi Nadal i Ignasi Amor van decidir posar en marxa el 2023 Algoritmo, una proposta de música electrònica de qualitat que pogués celebrar-se en espais emblemàtics de la ciutat. “Som cinc amics que vam veure que altres ciutats li donaven molta canya al vespreig i aquí no teníem res semblant. Volíem fer una birra, però amb música house de gran qualitat, en espais diferents i singulars, amb un ambient sa i de respecte cap a les altres persones i el patrimoni”, assenyalen. Aquest va ser el punt de partida d’un projecte que, en poc temps, ha aconseguit atreure i mobilitzar més de 8.000 persones anuals a Lleida entre la celebració de l’esdeveniment principal i altres activitats paral·leles, amb públic procedent de diferents parts de Catalunya, però també de València i fins i tot d’Itàlia.

Concretament, el festival de música Algoritmo ofereix una sessió musical de gairebé vuit hores en un espai únic com el Turó de la Seu Vella. A tall d’exemple, el passat mes d’abril va celebrar-se una nova edició en la qual, una vegada més, es va penjar el cartell de “no hi ha entrades” amb més d’un miler d’assistents. L’esdeveniment va començar poc després de les 17.00 hores, es va allargar fins a gairebé la mitjanit i va comptar amb el DJ resident de Moët Lounge de Baqueira-Beret, Luca Feller, a més de Kctus i Srxmas. “Hi ha locals de Lleida que fan sessions musicals durant la tarda, però Algoritmo aplega 1.400 persones en un espai privilegiat com és la Seu Vella, amb discjòqueis locals, estatals o internacionals. Som l’únic vespreig a Catalunya d’aquesta magnitud en tots els sentits”, afirmen els seus organitzadors, que esperen arribar a més públic en les pròximes edicions, ja que “clarament, hi ha un canvi a l’hora de sortir de festa: la gent vol gaudir d’oci però també es vol aixecar aviat l’endemà i aprofitar el dia. Per tant, sortir a la tarda és una opció boníssima i l’acceptació és molt gran”.

D’altra banda, defensen que el festival ha permès acostar el Turó de la Seu Vella a un públic que potser feia molt temps que no hi pujava o bé l’ha conegut per primer cop. A més, consideren que hi ha un retorn econòmic molt important per a la ciutat, especialment per al sector de l’hostaleria. “Som una proposta única i moderna, que fusiona el patrimoni històric amb la música electrònica, que atreu un turisme amb un valor afegit, ja que la gent es comporta d’allò més bé, i que contribuïm a un moviment econòmic a la ciutat”, conclouen.

A banda d’oferir una activitat festiva alternativa a sortir de nit, el vespreig ha esdevingut també un acte estrella en el programa d’esdeveniments i un motor per dinamitzar diferents sectors. Establiments de la restauració, com El Barri, ubicat a la falda de la Seu Vella, han organitzat diverses sessions musicals durant la tarda i el vespre que han aplegat desenes de persones. D’altra banda, l’activitat també ha format part del programa de la Festa Major de Mollerussa del mes de maig o de la Fira Agrària de Sant Miquel, que va estrenar un Agrotardeo en la seva 70a edició pensat per atreure el jovent i nous públics. Aleshores, el president de la Cambra de Comerç, Jaume Saltó, va remarcar que el relleu generacional és un factor que preocupa molt dins del sector agrari. “Involucrar les noves generacions perquè vinguin a la fira és molt important, per la qual cosa crec que l’Agrotardeo és una activitat rellevant”, va afirmar. Organitzacions agràries com Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) també n’han organitzat. L’Espai Aleca de Gimenells va acollir una jornada excepcional al març que va reunir al voltant de 350 persones. Va ser una trobada singular, especialment dirigida als joves, que va permetre als assistents descobrir nova maquinària agrícola, conèixer altres professionals i gaudir de música en viu. “Va ser un autèntic èxit, combinant innovació, aprenentatge i entreteniment en un ambient distès i relaxat”, van dir des de JARC.

Tanmateix, Ramon Moreno, portaveu de la Plataforma contra el soroll i l’incivisme de Lleida, recorda que els carrers de la Zona Alta fa temps que pateixen la problemàtica de sorolls nocturns arran dels pubs i locals d’oci que hi ha. “El principal problema és que aquests establiments se situen en una zona residencial, molts cops estan plens i això deriva en el fet que una gran quantitat de gent s’acumuli als carrers, amb els sorolls que això suposa, més enllà dels problemes de brutícia”, explica. Per això, denuncia que si s’implementen sessions de vespreig en aquesta zona, la problemàtica de sorolls pot ser doble perquè comença a la tarda i s’allarga fins a la matinada. “El vespreig no provoca una disminució de públic a la nit, sinó que en mobilitza un altre durant el vespre”, remarca.