El Govern rebutja davant la justícia indemnitzar la família del professor lleidatà assassinat

La Generalitat ha tornat a negar que tingui cap responsabilitat en la mort d’Abel Martínez, el professor lleidatà assassinat per un alumne en un institut de Barcelona el 2015 (vegeu el desglossament), per la qual cosa considera que no ha de pagar la indemnització d’un milió d’euros que la família del docent sol·licita. Així ho assegura a l’escrit de contestació que ha presentat davant de la sala Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) després del recurs que van presentar el març de l’any passat els pares i el germà del professor mort, representats pel lletrat José Antonio Calles, de Calles Advocats. La família reclama un milió d’euros al Consorci d’Educació de Barcelona (del qual forma part la Generalitat) en concepte de responsabilitat patrimonial al considerar que el centre era responsable de l’alumne i que van fallar les mesures de control.

La Generalitat reitera al TSJC que “l’actuació del menor va ser absolutament imprevisible [...] i tampoc es pot apreciar cap incompliment de les normes d’organització i funcionament del centre escolar”. D’aquesta manera, considera que no té cap mena de responsabilitat, per la qual cosa “la quantitat sol·licitada a la Generalitat no ha de ser en absolut satisfeta ja que no és responsable dels fets”, segons s’informa a l’escrit a què ha tingut accés aquest diari. No obstant, la lletrada de l’administració afirma que “en el negat supòsit que es reconegui l’existència de la responsabilitat, la indemnització que correspondria als recurrents [els pares del docent mort] hauria de ser de 129.174,93 euros”.

Estima que hauria d’abonar 130.000 € en el cas que el TSJC digués que té la responsabilitat

La resposta d’Ensenyament al TSJC es basa en el dictamen de la comissió jurídica assessora de la Generalitat, que el març de l’any passat va determinar que no hi va existir negligència, ja que l’alumne no presentava signes d’agressivitat més enllà d’un comportament passiu i de baix rendiment acadèmic.

Així mateix, assenyala que el centre va registrar degudament el retard del menor aquell dia (va arribar a l’institut al cap de vint minuts d’haver començat les classes). El TSJC haurà ara de fixar data per a la pràctica de proves i determinar si el Consorci té responsabilitat i ha d’indemnitzar la família, que sí que va rebre una altra indemnització, de la qual no ha transcendit l’import, després que l’Administració rectifiqués al considerar inicialment la mort només com un accident laboral, la qual cosa va provocar crítiques de milers de docents.

El pròxim mes d’abril es compliran tres anys de la tragèdia El pròxim dia 20 d’abril es compliran tres anys de la tragèdia. El professor, de 35 anys, va morir quan un alumne de segon d’ESO de l’institut públic Joan Fuster de Barcelona el va apunyalar després d’entrar al centre armat amb una ballesta i un matxet. Va ferir una altra professora i diversos alumnes. Martínez havia arribat al centre set dies abans per exercir de mestre de Socials cobrint la baixa d’una professora.El cas es va arxivar per la via penal perquè l’autor era inimputable al tenir només tretze anys. El Consell de Ministres va concedir a Abel a títol pòstum la més alta distinció educativa de l’Estat. El cas va ser un detonant per obrir un ampli debat sobre alumnes conflictius. Així mateix, la Universitat de Lleida va crear la càtedra Abel Martínez, dedicada a l’educació i a l’adolescència, per donar respostes a les dificultats amb les quals es troben molts joves a què han de fer front els centres.