Fèlix Larrosa: «Hi ha partits que a la Paeria voten més en clau identitària que de ciutat»

Encara que és alcalde, són les seues primeres eleccions. Creu que s’ha diferenciat prou del seu predecessor, Àngel Ros, com per obtenir un millor resultat?

Cada alcalde té la seua personalitat. Quan vaig assumir l’alcaldia pensava que era molt conegut, però no era així. He portat a l’alcaldia, dins de les limitacions d’un final de mandat, com sóc jo, molt transparent, amb molt de treball en equip, escoltant molt, passejant més encara pels barris. Vaig allà on hi hagi la situació que s’ha de resoldre.

Creu que això li proporcionarà rèdit electoral?

Em considero una persona que en les distàncies curtes projecta una altra imatge, molt més humana, d’una alta sensibilitat i més atent als problemes. De vegades, puc generar una imatge de distància, però quan l’escurço, guanyo. S’adonen que sóc una persona inquieta, sensible, preocupada... És la projecció de la meua forma de ser i estic convençut que això marca la distància no respecte als meus predecessors, sinó a la manera de fer política en general.

Creu que pot guanyar les eleccions però no ser alcalde?

Sí, en sóc conscient. Pot passar que representi la llista més votada, però que hi hagi un pacte d’altres forces per assumir l’alcaldia.

Com s’ho prendria?

Arribar a acords per a un objectiu és una de les essències de la democràcia. A mi també m’agradaria arribar a acords per tirar endavant els diversos projectes que queden per iniciar o tancar. Cadascú defensa el que pensa, però l’essència de la democràcia és mà estesa, dialogar i tirar endavant un projecte, i si té el reforç majoritari de la ciutadania, doncs olé tú, però els pactes poden comportar un canvi.

Què farà perquè aquest canvi no passi?

Apel·lo al vot del projecte de futur, de la ciutat de les emocions, al cor de la gent i també a la racionalitat. El PSC és l’únic partit amb capacitat de sumar diversitat d’ideologies per tirar endavant un projecte de ciutat. Em costa molt entendre determinats pactes. Quan veig que CUP i PDeCAT han votat junts, les forces anticapitalistes amb les conservadores sobiranistes. Voten més en clau identitària que de ciutat. Posen al davant un debat quan aquí estem parlant d’altres coses. Aquestes eleccions van de qui compta amb millor projecte per a la ciutat. És clau confrontar models de ciutat i que la ciutadania decideixi.

Amb qui pactaria?

Si tenim la responsabilitat de sumar majories, haurem d’anar projecte a projecte per veure la millor manera de tirar-los endavant.

Prefereix acords per a projectes que un pacte de govern?

Depèn del resultat. Si tens una solvència com a equip i projecte clar, que el tenim, i un aval majoritari de la ciutadania, el més coherent és intentar tirar endavant sols. Si no quedes distanciat de vots, el que passa al davant és la ciutat. Un resultat electoral no pot bloquejar la ciutat per ser incapaços d’arribar a acords.

Aquest mandat han arribat a més acords amb Ciutadans i Partit Popular.

L’han venut bé. Vam pactar el pla de patrimoni amb el PDeCAT. Depèn del valor que li dónes al projecte pel qual pactes. Hem pactat pressupostos amb Esquerra i ordenances amb la CUP. Nosaltres ho podem fer, però en d’altres ho veig més difícil perquè s’han establert certes distàncies. No em crec que no hi hagi partits que internament no s’hagin posat límits en els pactes.

Hi ha formacions que prioritzen la independència?

Cal donar solucions als problemes de la ciutat i això no té res a veure ni amb el model d’Estat ni de país, sinó amb el model de ciutat. Fugir d’aquest debat em fa situar com el candidat que fa que les coses passin. Em veig capaç de sumar adhesions.

Quines estratègies planteja per poder generar activitat econòmica?

Hem de facilitar que la ciutat creixi i ser palanca perquè creixi la nostra àrea d’influència. Fer un model d’habitatge raonable, on tingui força el lloguer. Hem de ser un hub agroalimentari d’alt valor afegit. Ser capaços de generar projectes propis o amb la complicitat del sector privat. Generarem dinàmica econòmica al voltant de la capitalitat del sector agroalimentari, intervenint també en la diversificació de l’economia. I l’Horta en aquesta dinàmica es troba còmoda. La nostra aposta és generar sectors d’innovació industrial que transformin la nostra producció i tota la societat hi ha d’estar implicada.

El nou POUM s’aprovarà?

N’estic convençut. Els models alternatius d’algun grup no tenen l’aval de la majoria de la Paeria. Qui pot fer possible un gran acord amb forces que fugen del tacticisme polític per tirar endavant una planificació de futur som nosaltres. El POUM va arribar a l’aprovació provisional amb la incorporació de moltes propostes dels grups municipals i al·legacions de la ciutat. La proximitat de les eleccions no convidava a un debat serè, però és absolutament necessari que el tinguem i no ens podem demorar. Per aquest motiu apel·lo a les persones que saben que necessitem instruments de planejament per continuar creixent.

Quina creu que és la solució per a l’EMU?

Convertir-la en una oficina local d’habitatge que assumeixi tota la gestió dels pisos socials i les polítiques socials que hi ha al seu entorn. No només promoure habitatges socials, sinó gestionar la borsa i les polítiques d’habitatge relacionades amb la gent gran, joves, amb capacitats diverses o l’emergència habitacional.

S’ha de llogar ‘sine die’ als musulmans un pavelló?

El Palau de Vidre evolucionarà cap a uns usos de caràcter ciutadà. Jo veig que el nou recinte firal, que té vocació de polivalència per celebrar-hi fires, concerts o manifestacions, pot acollir activitats de caràcter religiós de molta gent. Les celebracions religioses musulmanes són d’una alta concentració durant uns dies concrets. Per a un espai de culte per al dia a dia, el planejament urbanístic i la llei de Culte estableixen les condicions a complir i ells han de tenir opcions. S’ha de resoldre tot aquest assumpte. El problema no és aquest, sinó quan es concentren en les seues grans celebracions.

Veurem aviat el nou parc de les Basses?

El projecte està fet i més d’hora que tard s’iniciarà, partint de la base que una de les línies de finançament, que era el càmping, la Generalitat no la deixa fer i l’hem deixat en standby. Només hi plantarem gespa, sense posar-hi infraestructures, i es potenciarà molt més la resta, la zona esportiva, la de barbacoes... el parc en si mateix, amb una reordenació d’accessos. Anirà inclòs als pressupostos municipals, 150.000 euros per a la primera fase, però les inversions s’han de fer a tres o quatre anys.

I el pla de l’estació?

Depèn de Madrid. La meua feina és convèncer el Govern central que podem generar una veritable transformació urbana al centre, com s’ha fet en altres ciutats. Calculem que 60.000 metres quadrats es poden dedicar a crear espai comercial i la resta, a l’estació d’autobusos, recursos residencials i lleure, restauració o activitats turístiques, a través d’un sistema d’edificis pont sobre les vies del tren i generar una continuïtat amb els barris de Noguerola, Pardinyes i Balàfia. Es tracta d’una operació idònia.