ECONOMIA INFORME
Lleida manté l'IBI més elevat de totes les capitals de l'Estat
Segons un estudi de l'OCU, el rebut mitjà és de 774 euros per a un immoble de 80.000 de valor cadastral || Són 627 més que el més barat, el de Sant Sebastià
Imatge aèria de Lleida des del barri de Cappont.
Lleida continua encapçalant el rànquing de les 52 capitals de província amb l’Impost de Béns Immobles (IBI) més car de tot l’Estat. Segons un estudi fet públic ahir per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), per un immoble amb un valor cadastral de 80.000 euros un resident a Lleida, amb un tipus impositiu del 0,967%, paga aquest any 774 euros, la qual cosa suposa 627 més que a Sant Sebastià, la ciutat amb la taxa més barata, de 147 euros i un tipus del 0,191%.
La segona amb un rebut de l’IBI menor és Bilbao, amb 142 euros. De fet, l’OCU va advertir precisament de les “enormes diferències” entre el cost d’aquest impost entre les ciutats analitzades.
La segona i la tercera posició com a capitals més cares en la classificació de l’OCU també les ocupen ciutats catalanes: Tarragona, amb 762 euros d’IBI i Girona, amb 746. En canvi, Barcelona se situa al lloc número 19 amb 528 euros, 246 menys que a la capital del Segrià, pel mateix tipus d’habitatge.
A Madrid es paga un rebut encara inferior, de 365 euros, xifra que col·loca la capital de l’Estat al lloc número 41. A Pamplona el rebut és de 314 euros (la quarta capital amb l’IBI més econòmic), de 336 a Saragossa (la sisena més barata) i de 578 a València (l’onzena més cara), entre d’altres.
Lleida fa anys que està situada a dalt de tot de la llista de ciutats amb l’IBI més elevat i l’oposició així s’encarrega de recordar-ho en tots els debats sobre les ordenances fiscals. La proposta del govern de la Paeria d’ERC i JxCat per a l’any vinent és congelar la majoria de taxes i impostos municipals, entre ells l’IBI, però tota l’oposició les ha vetat i el govern les ha deixat de moment sobre la taula (vegeu desglossament), de manera que no es debatran en el ple de demà.
Negociacions amb el Comú per a l’aigua i les taxes
El govern municipal intenta negociar in extremis el suport del Comú per a la pujada del 3% de l’aigua i del 30% del clavegueram, així com per a les ordenances fiscals. El Comú es va limitar a dir que “encara estem intentant” negociar. El cap de l’oposició, Fèlix Larrosa (PSC), va demanar el cessament de l’edil d’Urbanisme, Toni Postius, i de la resta de regidors de JxCat per l’abstenció que va anunciar per al preu de l’aigua en el ple de demà. “Si (l’alcalde) va fer fora el Comú acusant-lo de deslleialtat, ara ha de fer fora Junts perquè actua amb deslleialtat”, va indicar, i veu “insòlit que ERC tingui més interès a pactar amb el primer partit de l’oposició i no amb el seu soci de govern”. Va supeditar els contactes amb ERC al cessament dels edils de JxCat i va remarcar que si Postius “no es compromet en un projecte de l’aigua, no tenim garanties que es compleixi”..
