COMERÇ HISTÒRIA
Adeu a una altra botiga centenària de l'Eix Comercial de Lleida
La joieria Lavaquial va tancar ahir al cap de més de 131 anys i el local acollirà la de Carlos Solans, ara a Sant Joan || Era la quarta més antiga després de la farmàcia Aragonès, Casa Guarro i Monrabà
La propietària, Maria Antonieta Prat, la segona per l’esquerra, era la quarta generació que estava al capdavant de la joieria Lavaquial.
L’Eix Comercial va perdre ahir una altra botiga centenària arran del tancament per jubilació de la joieria Lavaquial, ubicada al número 2 de la plaça Paeria i fundada el 1890. Fa més de 131 anys va ser inaugurada per Joan Lavaquial, va començar com a botiga d’objectes de porcellana i argenteria i al llarg del temps es va anar consolidant com un dels comerços més coneguts de la ciutat. El Joan va passar el relleu a la seua filla Dolors i durant la Guerra Civil el negoci familiar va quedar destruït, però va aconseguir remuntar.
En les últimes dècades van estar al capdavant dos dones de la família, Rosa Maria Morell Rosita primer, i ara la seua filla Maria Antonieta Prat, Ni-Ni. Una dependenta va explicar que van tenir un matí “al màxim” de clients abans del tancament definitiu a les 13.30 hores. En els últims mesos, han venut el seu estoc amb descomptes.
Amb tot, el local no quedarà buit, sinó que la joieria Carlos Solans, ubicada a la plaça Sant Joan, ha decidit traslladar-se allà i preveu mantenir el seu llegat. “És un equipament més gran, podrem exposar millor el gènere i creiem que tindrem més oportunitats de negoci”, va explicar Solans, que va assegurar que “destinarem una part a la Lavaquial, perquè la història no es perdi”.
Des de la Lavaquial van destacar que “durant els anys en què Lleida era una ciutat provinciana i les comunicacions no eren tan fàcils com les d’ara, Rosa Maria Morell va saber tenir la destresa de lluir peces especials i diferents, tant en joieria com en objectes de decoració i argenteria”. El 2012 va rebre un premi de la Paeria al mèrit cultural i, el 2013, el Gremi de Joiers la va condecorar per la seua trajectòria.
La Lavaquial era el quart comerç més antic que quedava a l’Eix després de la farmàcia Aragonès, també a la plaça Paeria, que té constància que a l’edat mitjana ja hi havia un apotecari en aquesta plaça, la pastisseria Monrabà (1850), al número 25 del carrer del Carme, i la botiga de música i instruments Casa Guarro (1883), ubicada al 52 del carrer Major. Un altre comerç centenari és Josa i Gassó (1901), al número 21 de la plaça Sant Joan.
En els últims cinc anys han tancat botigues centenàries com la Llibreria Casas (1800), la pastisseria Torres (1853), la drogueria Simón (1890), l’armeria Inglés (1874) i la farmàcia Pons (1907).
