TRIBUNALS SENTÈNCIES
Demana asil a Lleida al denunciar que el van segrestar a Colòmbia
L'Audiència Nacional l'hi denega perquè “podia haver demanat protecció al seu país”
L’Audiència Nacional ha denegat la sol·licitud d’un ciutadà colombià que va demanar protecció internacional a Lleida a l’assegurar que havia hagut d’anar-se’n del seu país després que el segrestés un grup armat. En la seua petició d’asil, que va registrar el març del 2019, va afirmar que dos anys abans l’havien segrestat quatre persones vestides amb uniforme militar i que va dir que pertanyien al grup guerriller Exèrcit d’Alliberament Nacional. També va assenyalar que aquestes persones el van portar a un campament militar i li van dir que havia de fer-los un favor portant un paquet, que li van entregar al cap de tres dies a casa seua.
El sol·licitant va denunciar que temia que li fessin treballar de mula, portant paquets que podrien contenir “alguna bomba” i que, per por, va decidir fugir del seu país abans que tornessin a casa seua. Primer va anar a Xile i després va viatjar a Espanya, on va arribar el desembre del 2018. Tanmateix, l’Audiència Nacional rebutja la seua petició d’asil, tal com va fer el ministeri de l’Interior, a l’assenyalar que podria haver demanat protecció al seu propi país i fins i tot a Xile o l’Equador, on havia viatjat abans d’arribar a Espanya.
Així mateix, assenyala que en els motius que al·lega per demanar l’asil no hi ha raons humanitàries contemplades en la Convenció de Ginebra, com pot ser la persecució per motius religiosos, ètnics o polítics.
Màxim històric de peticions de protecció internacional el 2022
L’Oficina d’Asil i Refugi del ministeri de l’Interior va rebre l’any passat un total de 118.842 sol·licituds de protecció internacional, un 81,5% més que en l’any anterior (65.482) i la xifra més gran des de la creació de l’oficina el 1992. Els principals països de procedència dels sol·licitants d’asil van ser Veneçuela, Colòmbia, el Perú i el Marroc. Catalunya va ser la tercera comunitat que va rebre més peticions (10.396), darrere de la Comunitat de Madrid (47.658) i Andalusia (11.722).