ELECCIONES
«Ens volen fer jugar a primera i no arribem ni a regional»
Gisela Sellés, alcaldessa i candidata de la CUP a Cava
Governa el municipi amb menys habitants de Lleida. Això significa també que hi ha menys treball i és més fàcil?
No. Tenim molta feina i som pocs. La burocràcia del dia a dia se’ns menja. Les subvencions són les mateixes per a nosaltres que per a pobles més grans i ciutats. Ells tenen tècnics a dedicació completa i nosaltres no. Ens volen fer jugar a primera divisió quan nosaltres no arribem ni a regional. És un esforç enorme fer el mateix treball que aquell que té molts més recursos que els nostres. Hauríem de tenir privilegis com per exemple disposar de més temps per presentar projectes.
Quina creu que ha estat la tasca més difícil de gestionar durant aquest mandat?
Tot el mandat ha estat un gran repte i un aprenentatge molt gran. Sobretot els dos primers anys van ser difícils, però a mesura que hem anat aprenent i entenent el funcionament de l’administració se’ns ha fet menys difícil avançar i superar els reptes que se’ns han presentat.
Opta a la reelecció després de quatre anys a l’alcaldia i se’n compleixen també vuit amb una dona a càrrec del municipi. Té ganes de continuar?
Si m’ho hagués preguntat fa cinc mesos li hauria dit que no en tenia gaires ganes, però a mesura que s’atansa la data estic cada vegada més animada. S’han fet moltes coses i en queden més per fer. Si surto elegida, tinc les idees més clares i ordenades i penso que serien anys de treballar fort amb l’ajuda de tota l’experiència adquirida. I si em quedo a l’oposició també. No em quedaré de braços plegats i ajudaré a tirar endavant el municipi.
Quan era petita s’imaginava ser alcaldessa?
Mai ho havia imaginat.
Des de quan li ve la inquietud per la política?
Amb major o menor intensitat, sempre he tingut inquietud per la política, però mai per ser alcaldessa. Alguns veïns del poble em van animar a presentar-me però no vaig pensar que guanyaríem. Pensàvem que ens quedaríem a l’oposició. No ho veig tant com una inquietud política, sinó com una manera d’ajudar o vehicular. Que no sempre es veu així.