SEGRE

ENSENYAMENT REPORTATGE

Suspens al sistema educatiu

Directors de centres de Lleida creuen que l'informe PISA constata que cal introduir canvis substancials

Reforçar la lectura, prestigiar l'esforç i més recursos per atendre l'alumnat d'origen immigrant, entre les demandes, però hi ha discrepàncies en altres qüestions

Alumnes amb ordinadors en una aula d’un centre educatiu.

Alumnes amb ordinadors en una aula d’un centre educatiu. - ACN

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Els resultats a Catalunya de l’informe PISA, que mesura el nivell dels alumnes de quart d’ESO, són dolents sense pal·liatius i calen canvis. Directors d’instituts i col·legis de Lleida coincideixen en aquesta conclusió i la majoria aposten per reforçar la lectura, demanen més mitjans per atendre els alumnes d’origen immigrant i advoquen per recuperar la cultura de l’esforç, però també hi ha divergències.

“No hem sabut aplicar cap acció educativa correctament”, indica un director de Primària. “Com que hi ha tants canvis educatius, no se’n consolida cap”, prossegueix, i insisteix en la necessitat de donar rellevància a l’esforç. “Ara ja no es té en compte, sembla que els nens han de ser feliços i no hagin de suportar res de negatiu”, destaca en aquest sentit. Santi Pubill, director de l’institut Josep Lladonosa, ho ratifica. Considera que hi ha una moda que “l’alumne no se l’ha d’estressar, que ha d’aprendre al seu ritme, però per aprendre cal treballar, de forma amable i sense estrès si es pot, però la cultura de l’esforç és necessària”. 

Per això no entén que hi hagi escoles en les quals no hi hagi deures, o grups de pares que els rebutgen. El seu homòleg d’una escola assenyala que “a l’acabar Primària els nens haurien de saber llegir i comprendre el que llegeixen almenys en català i castellà, ja no dic en anglès”, però admet que moltes vegades no és així. “Cal treballar la lectura de forma constant, i també la memòria, encara que ara estigui mal vist”, afegeix, i és molt crític a l’apuntar que “hem de donar coneixements i el que fem és que els nens vagin passant de curs, avui dia gairebé no en repeteix cap”. El director de l’institut Màrius Torres, Eduard López, incideix que la comprensió lectora és “bàsica” i afirma que ha constatat que alumnes no responen correctament problemes de matemàtiques “perquè no comprenen l’enunciat”. D’altra banda, espera que es materialitzi el pla nacional de lectura que va anunciar Educació per “atacar” el problema.Així mateix, Pubill es mostra crític amb la generalització de l’ensenyament per projectes i considera que “per aplicar una cosa en un projecte, primer cal aprendre-la i després aplicar-la”. Un institut que escomet aquesta metodologia des de fa uns anys és el Joan Oró i una docent d’aquest centre avisa que una de les claus perquè funcioni bé “és que el professorat estigui preparat per treballar d’aquesta manera, per la qual cosa s’ha de fer molta formació”. D’altra banda, entén que no pot culpar-se del baix nivell l’alumnat d’origen immigrant. “No en té cap culpa, el que s’ha de fer és modificar el sistema educatiu perquè millori”. Aposta per reduir ràtios i incorporar diferents perfils de professionals externs. “Els docents no som psicòlegs ni metges”, assenyala. 

No obstant, l’alt percentatge d’estudiants d’origen immigrant –molts de ja nascuts aquí– és un dels factors que gairebé tots creuen que incideix en els mals resultats. Pubill assegura que, al marge de qüestions idiomàtiques, hi ha famílies que no donen prioritat als estudis per diversos motius.Un altre director d’institut ho veu com la principal causa de l’actual situació i considera indispensable tenir més professors per poder donar reforç de matèries bàsiques, així com d’altres perfils professionals per fer de pont amb les famílies amb l’objectiu de conscienciar-les de la importància que els seus fills estudiïn, de facilitar-los classes de reforç o activitats extraescolars a la tarda o d’ajudar-los si tenen problemes socioeconòmics. A diferència de Pubill, defensa l’aprenentatge per projectes i l’ús de tecnologies, afirmant que l’ensenyament ha d’estar adaptat a les necessitats actuals.La directora de Fedac Lleida, Verònica Upton, recorda que els alumnes “venen d’estar tancats a casa” per la pandèmia i també destaca l’“increment considerable i preocupant de l’alumnat en situació de vulnerabilitat”. A més, apunta que les proves PISA “responen a un paradigma academicista més basat en els resultats que en les competències i habilitats” i remarca que “les escoles d’iniciativa social a Catalunya obtenen una puntuació superior”.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking