Una sentència per un divorci a Lleida deriva en una modificació del tractament tributari de les ruptures matrimonials

Una recent sentència dictada per la sala Contenciosa Administrativa en el marc d’un divorci tramitat a Lleida ha derivat en una modificació del tractament tributari de les ruptures matrimonials: a partir d’ara els cònjuges que hagin d’abandonar la casa familiar podran aplicar-se les exempcions fiscals per reinvertir el guany.

“El requisit d’ocupació efectiva de l’habitatge habitual en el moment de la transmissió (...) o en qualsevol dels dos anys anteriors a la mateixa (...) s’entendrà complert quan tal situació es presenti en el cònjuge que hi va romandre”, ha dictaminat la secció primera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en una sentència pionera en la qual, arran del litigi que durant més d’una dècada ha mantingut amb Hisenda un divorciat de Lleida, ha modificat el tractament tributari de les ruptures matrimonials per fer-lo menys costós, o més beneficiós, per als qui aquesta vivència inclogui la necessitat de vendre la que havia estat casa seua.

Traduït a un llenguatge més col·loquial, el que ha fet el TSJC ha estat dictaminar que, a efectes de beneficis fiscals, aquesta casa continua tenint la consideració d’“habitatge habitual” per al membre de l’antiga parella que es veu obligat a abandonar-la sempre que l’altre continuï residint-hi quan es ven o hagi deixat de fer-ho menys de dos anys abans.

Les conseqüències tributàries d’aquesta conclusió jurídica consisteixen que a partir d’ara quan es ven la casa, tots dos divorciats poden aplicar-se una exempció fiscal si reinverteixen els seus respectius guanys d’aquesta venda en la compra d’un nou habitatge habitual, una possibilitat que l’Agència Tributària havia rebutjat fins ara: només permetia aplicar-se les deduccions al membre de la parella que havia continuat vivint-hi.

En termes pràctics, aquest plantejament suposa per a un divorciat de més de 65 anys (són la desena part dels que trenquen) el guany passa a quedar exempt de tributar, amb independència de la quantia, mentre que els qui no han arribat a aquesta edat queden lliures d’haver d’aplicar-se l’escala de tributació actual: el 19% fins a 6.000 euros, el 21 per cent entre aquesta xifra i els 50.000, el 23% de 50.000 a 200.000, el 27 per cent d’aquí a 300.000 i el 28% d’aquesta quantitat d’ara endavant. És la que s’aplica als guanys patrimonials en general.

La interpretació de la normativa tributària passa a operar com a doctrina per als casos que es tramitin per la via administrativa a Catalunya tret que la liquidació de l’Agència Tributària, és a dir, la quota aplicada al pis, superi els 600.000 euros (això requereix un guany patrimonial de més de 2,14 milions en la venda de la casa per al cònjuge afectat) o que el litigi es plantegi en termes de dret a la igualtat, que serien les úniques vies que permetrien escalar el debat jurídic fins a un Tribunal Suprem els criteris del qual, d’altra banda, tampoc no disten gaire dels que ara planteja el TSJC.

La sentència, en qualsevol cas, fa referència expressa als divorcis, sense arribar a plantejar analogies amb les separacions ni amb les nul·litats matrimonials.

Menys casaments, menys divorcis i una ruptura per cada dos enllaços

Tant els casaments com els divorcis van a la baixa a la demarcació de Lleida, on els enllaços visats pel Registre Civil s’han reduït gairebé a la meitat en l’últim mig segle: en el primer cas, dels 2.351 del 1975 als 1.385 del 2023, l’últim any amb dades en l’INE (Institut Nacional d’Estadística), que marca un lleuger repunt davant dels anys previs a la pandèmia. Els divorcis acumulen una dècada, des del 2015, per sota del miler, segons la mateixa font, que en comptabilitza un total de 689 per a l’exercici del 2023. Aquest volum equival a un 49,74% dels casaments celebrats en aquella última anualitat.

Tres de cada quatre ruptures es formalitzen de mutu acord

Tres quartes parts dels divorcis que es tramiten a Lleida es formalitzen de comú acord, és a dir, sense un procés contenciós en el qual és el jutge que acaba determinant les condicions econòmiques, la custòdia i el règim de visites, segons indiquen els registres de l’INE, que assenyalen que aquesta situació es va donar el 512 dels 689 procediments que es van registrar a la demarcació, és a dir, en el 74,3% dels casos. Dos terços dels divorcis (66,7%) arriben més d’una dècada després del casament, només en 1 de cada 25 episodis van precedits d’una separació i en gairebé la meitat (44%) no hi ha fills dependents.

El matrimoni homosexual dobla en estabilitat l’heterosexual

Les dades de l’INE sobre els matrimonis i els divorcis entre persones del mateix sexe a la demarcació de Lleida mostren, en el pla quantitatiu, una estabilitat netament superior a la qual registren els casaments heterosexuals. Entre 2014 i 2023 es van registrar a Lleida un total de 233 unions del primer tipus mentre que el nombre de divorcis es va situar en 50. Això suposa una taxa del 21,45% que, malgrat que elevada, es queda per sota de la meitat del 49,74% de ruptures que llança el conjunt dels divorcis registrats a la demarcació. En aquells anys es van casar 124 parelles de dones i 109 d’homes.