Testimonis de la covid a Lleida: “Em vaig despertar creient que era el 24 de març i era el 22 de juny. Vaig estar 91 dies en coma induït”

Es compleixen cinc anys des del primer diagnòstic de covid a Lleida. Metges i infermeres coincideixen que els primers mesos van ser els més durs per la incertesa d’enfrontar-se a un ‘enemic’ desconegut al moment, per al qual no hi havia protocols establerts, i afirmen que el sistema sanitari n’ha sortit reforçat.

Pep Pon va passar 98 dies a l’UCI de l’Arnau, 91 dels quals en coma induït. Sebastià Barranco, 28, la majoria també en coma induït durant la primera onada de la covid. Pon, llavors cap de publicitat de SEGRE, explica que portava uns dies amb febrícula, fins que una nit la febre li va pujar. Va consultar amb una neboda que és metge i li va recomanar anar a l’Arnau. 

Era el 24 de març, i a Urgències li van fer diverses proves. “Vaig veure una doctora i em va dir que ella i el seu equip es feien càrrec de mi”, afegeix, i llavors el van ingressar a l’UCI en coma induït. Quan el van despertar una de les preguntes que li va fer una doctora va ser quin dia era. “Vaig dir que devia ser 24 o 25, i em va contestar que no, que era el 22, però de juny”, detalla, i explica que no s’ho va acabar de creure fins que la seua dona li ho va confirmar a la nit. 

Després de sortir de l’UCI i de l’Arnau, va estar 3 mesos recuperant-se al Santa Maria. Va patir una calcificació de maluc, que va superar amb una intervenció, i amb prou feines pateix seqüeles més enllà d’una petita limitació del moviment dels dits d’una mà. Barranco, que llavors era vicepresident del col·legi de Metges, pateix seqüeles a nivell respiratori. Va entrar a l’UCI el mateix dia que Albert Coll, l’únic metge que va morir a la província per la covid. 

Al despertar del coma, en un primer moment no sabia si podria tornar a moure’s o parlar, ja que havia estat intubat. Ara, al girar la vista enrere es mostra “molt content” de tot el treball dels professionals sanitaris, perquè a més al principi de la pandèmia hi havia moltes incògnites sobre el tractament. “A mi me’l van canviar tres o quatre vegades, era molt dur”, detalla. “El treball que van fer va ser espectacular”, conclou. “Agraeixo la tasca de tot el personal sanitari de l’Arnau i el Santa Maria”, diu per la seua part Pon.