JUDICIAL
Condemnada per haver prestat el seu compte per rebre diners d’una estafa
L’Audiència li imposa 9 mesos de presó i que indemnitzi el banc amb 5.800 €. La dona diu que va ser un “favor” tot i que admet que a canvi d’una comissió
Vista de l’entrada a l’Audiència de Lleida, al Canyeret. - SEGRE
L’Audiència de Lleida ha condemnat a 9 mesos de presó una dona com a cooperadora necessària d’un delicte d’estafa per haver presentat el seu compte bancari per rebre una transferència de diners fraudulenta. Aquest tipus de mitjancers es coneixen com a mulers, utilitzats en els casos de phishing per prestar el seu compte bancari per rebre-hi els diners estafats. A part de la pena de presó, li imposa el pagament d’una indemnització de 5.800 euros, més els interessos, al BBVA. D’aquesta forma, l’Audiència confirma la sentència dictada en primera instància pel Jutjat Penal 3 de Lleida i rebutja el recurs presentat per la defensa, que demanava l’absolució a l’al·legar que la dona havia actuat “com un favor”. Tanmateix, el tribunal considera que hi ha prova de la participació de l’acusada en les maniobres fraudulentes fetes per terceres persones que no han estat identificades.
En aquest sentit, assenyala que la processada va reconèixer haver facilitat el seu número de compte a un individu que va contactar amb ella a través d’una xarxa social a canvi d’un preu. També va admetre haver rebut al compte corrent de la seua titularitat dos ingressos de 5.000 i 800 euros a través d’una transferència bancària. Així mateix, segons la sentència, va declarar que havia intentat reintegrar aquests diners en finestreta per entregar-li a una persona que l’estava esperant, malgrat que finalment no va poder.
“La conducta consistent a aportar dades d’un compte bancari a un tercer sense adoptar cap cautela a fi de rebre-hi uns diners coneixent que no li eren deguts és clarament indicativa que coneixia l’origen il·lícit dels diners i que sabia que possibilitava amb la seua aportació la comissió del delicte”, assenyala la sentència. Així, l’Audiència considera provada la col·laboració a canvi d’un “pagament pels seus serveis” i que va prestar el seu compte amb “ànim d’enriquiment”. Per això, rebutja el recurs, al qual es va oposar la Fiscalia, i confirma la sentència, que encara no és ferma.
