Cribratge de càncer de còlon: una prova cada dos anys per salvar vides

El càncer de còlon representa un dels tumors malignes més freqüents a Espanya, amb milers de nous diagnòstics cada any. Davant d’aquesta realitat sanitària, els programes de detecció precoç s’han convertit en una eina fonamental per combatre aquesta malaltia. El sistema sanitari espanyol ha implementat un protocol de prevenció que consisteix a convidar bianualment a la població entre 50 i 69 anys a realitzar-se una prova senzilla de sang oculta en excrements, que pot detectar signes primerencs de la malaltia abans que presenti símptomes evidents.

Aquest programa preventiu segueix un procés sistemàtic i accessible per a la població. Els ciutadans dins del rang d’edat establert reben una carta personalitzada cada dos anys convidant-los a participar en el cribratge. La prova consisteix en la recollida d’una petita mostra d’excrements que posteriorment s’ha d’entregar en els centres d’atenció primària o en farmàcies col·laboradores. En cas que els resultats mostrin presència de sang, una cosa que no sempre és visible a simple vista, es procedeix a realitzar una colonoscòpia per examinar detalladament l’estat del còlon. Actualment, existeix un debat obert sobre la possibilitat d’ampliar aquest programa fins els 74 anys a tot el territori nacional, així com avançar l’edat d’inici als 45 anys a causa de l’increment de casos detectats en població més jove.

Funcionament del programa de detecció precoç

El sistema de prevenció del càncer colorectal a Espanya funciona mitjançant un mecanisme d’invitació sistemàtica a la població diana. Cada comunitat autònoma gestiona el seu propi programa, encara que tots segueixen pautes similars establertes a nivell nacional. El procés comença quan el ciutadà rep al seu domicili una carta informativa juntament amb les instruccions per realitzar la prova.

La simplicitat del procediment és un dels seus punts forts. El test de sang oculta en excrements no requereix preparació especial i pot realitzar-se a casa. Una vegada recollida la mostra, l’usuari disposa de diversos punts d’entrega, facilitant així l’accessibilitat al programa. Els resultats solen estar disponibles en un termini de 15 a 30 dies, depenent de la comunitat autònoma.

En cas de resultat positiu, que passa aproximadament en un 6-7% de les proves, el sistema sanitari contacta amb la persona per programar una colonoscòpia. Aquesta exploració permet visualitzar directament la mucosa intestinal i identificar possibles lesions com pòlips o tumors incipients. La detecció en fases inicials augmenta significativament les possibilitats de curació, podent superar el 90% en casos de detecció primerenca.

Cobertura actual i propostes d’ampliació

El programa actual cobreix homes i dones entre 50 i 69 anys, un rang d’edat que es va establir basant-se en la incidència més elevada de la malaltia en aquest grup poblacional. Tanmateix, les dades epidemiològiques recents mostren un augment preocupant de casos en persones més joves, la qual cosa ha obert el debat sobre la conveniència d’avançar l’edat d’inici del cribratge als 45 anys.

D’altra banda, hi ha una proposta per estendre la cobertura fins els 74 anys a nivell estatal, reconeixent que el risc de desenvolupar càncer colorectal continua augmentant amb l’edat. Aquesta ampliació suposaria un increment significatiu en la població diana del programa, amb el consegüent impacte en recursos sanitaris i pressupostaris.

La implementació d’aquestes modificacions dependrà de diversos factors, incloent estudis de cost-efectivitat, disponibilitat de recursos i voluntat política. No obstant, la tendència internacional, especialment després de les recomanacions de societats mèdiques com la Societat Americana del Càncer, apunta cap a una extensió dels programes de cribratge.

Eficàcia del programa i resultats obtinguts

Els programes de detecció precoç han demostrat la seua eficàcia en la reducció de la mortalitat per càncer colorectal. Segons dades del Ministeri de Sanitat, la participació en aquests programes pot reduir la mortalitat per aquesta malaltia entre un 15% i un 30%, xifres que justifiquen àmpliament la inversió realitzada.

La taxa de participació en Espanya se situa actualment entorn del 45-50%, un percentatge que, encara que positiu, continua sent inferior a l’objectiu del 65% recomanat per la Unió Europea. Incrementar aquesta participació constitueix un dels principals desafiaments del sistema sanitari, que treballa en campanyes de conscienciació i en la millora de l’accessibilitat al programa.

Un altre indicador rellevant és la taxa de detecció de lesions precanceroses, principalment pòlips adenomatosos, que poden ser extirpats durant la colonoscòpia abans que evolucionin a càncer. Aquesta intervenció preventiva constitueix un dels èxits més grans del programa, en interrompre la seqüència adenoma-carcinoma que caracteritza la majoria dels càncers colorectals.

Quins factors de risc augmenten la probabilitat de desenvolupar càncer de còlon?

El càncer colorectal està associat a diversos factors de risc modificables i no modificables. Entre els primers destaquen la dieta rica en carns roges i processades, el consum excessiu d’alcohol, el tabaquisme, l’obesitat i el sedentarisme. Aquests factors han contribuït significativament a l’augment de casos en població jove, subratllant la importància de la prevenció primària mitjançant hàbits de vida saludables.

Entre els factors no modificables es troben l’edat avançada, els antecedents familiars de càncer colorectal i certes condicions genètiques com la síndrome de Lynch o la poliposi adenomatosa familiar. Les persones amb aquests factors de risc solen requerir protocols de seguiment específics, més intensius que el programa general de cribratge poblacional.

Quins símptomes poden indicar la presència de càncer colorectal?

Encara que l’objectiu del programa de detecció precoç és identificar la malaltia abans que presenti símptomes, resulta fonamental conèixer els senyals d’alerta que podrien indicar la presència d’un càncer colorectal. Entre elles destaquen canvis en el ritme intestinal (alternança de diarrea i restrenyiment), sang als excrements, dolor abdominal persistent, sensació d’evacuació incompleta i pèrdua de pes inexplicada.

Els especialistes insisteixen que la presència d’aquests símptomes no ha de generar alarma immediata, ja que poden correspondre a altres patologies menys greus, però sí que justifica una consulta mèdica per descartar processos malignes. La detecció basada en símptomes sol associar-se a estadis més avançats de la malaltia, amb pitjor pronòstic que els casos identificats mitjançant programes de cribratge.