MOBILITAT
Lleida, candidata per tenir tramvia: el projecte que transformaria la mobilitat urbana amb 5,5 km de rails
La proposta connectaria l'hospital Arnau de Vilanova, la Universitat i el centre econòmic de la ciutat. Els experts estimen un impacte de 3,9 milions d'usuaris anuals.

Li hem demanat a la IA que ens imagini la rambla d'Aragó amb tramvia, i aquest és el resultat
La capital del Segrià podria experimentar una autèntica revolució en la mobilitat urbana en els propers anys. La Fundació Mobilitat Sostenible i Segura ha presentat un ambiciós projecte per implementar una línia de tramvia a Lleida, una iniciativa que situaria la ciutat lleidatana a l'avantguarda del transport públic sostenible a Catalunya.
Segons l'estudi elaborat per Pau Noy i Martí Bullón, Lleida encapçala el rànquing de les 22 ciutats espanyoles amb potencial per acollir aquest mitjà de transport. "Lleida és una excel·lent candidata per disposar d'aquest sistema de mobilitat", ha destacat Noy, president del patronat de la fundació, durant la presentació de l'informe 'Base de dades dels tramvies a Espanya'.
El projecte contempla una línia circular de 5,5 quilòmetres que vertebraria la ciutat connectant punts estratègics com l'estació de trens, l'hospital Arnau de Vilanova, el Rectorat de la Universitat de Lleida i el centre econòmic. El traçat recorreria algunes de les artèries principals com la rambla Ferran, la rambla d'Aragó i Corregidor Escofet, tot i que els impulsors del projecte indiquen que podria experimentar variacions en la seva configuració final.

El mapa del tramvia, segons l'estudi
Inversió necessària i impacte previst
La implementació d'aquesta infraestructura requeriria una inversió estimada de 86 milions d'euros, una xifra significativa però que, segons els promotors, quedaria justificada pels múltiples beneficis a mitjà i llarg termini. Les previsions apunten a que el tramvia lleidatà atrauria 3,9 milions de viatgers anuals, amb una mitjana de 27 viatges per habitant i any.
Aquestes dades es tradueixen en aproximadament 700.000 passatgers per quilòmetre de xarxa construïda, una ràtio que demostra l'eficiència i rendibilitat potencial del projecte. Cal destacar que els tramvies "acostumen a captar, pel seu atractiu, entre un 50% i un 100% més de passatge que una xarxa d'autobusos equivalent", segons detalla l'estudi.
Els impulsors del projecte han traslladat la seva voluntat que la Paeria "faci seu el projecte, demani la cooperació de la Generalitat i en dos o tres anys hi hagi una proposta concreta" que permeti avançar cap a la materialització d'aquesta infraestructura.
Avantatges mediambientals i socials del tramvia
L'aposta pel tramvia a Lleida no només respondria a criteris de mobilitat, sinó també a factors ecològics i d'inclusió social. Entre els beneficis destacats per l'estudi figuren les "emissions zero", una reducció d'un terç del consum energètic respecte als autobusos convencionals i d'una desena part en comparació amb el vehicle privat.
Aquesta eficiència energètica contribuiria significativament a la reducció de les importacions de combustibles fòssils, avançant cap a la independència energètica i la reducció de la petjada de carboni de la ciutat. A més, el tramvia ofereix una "accessibilitat del 100% per a tots els públics", un aspecte fonamental per garantir el dret a la mobilitat de tota la ciutadania, independentment de les seves capacitats físiques.
Un altre factor rellevant és la seguretat: les estadístiques mostren que el tramvia presenta una "accidentalitat pràcticament nul·la", convertint-lo en un dels mitjans de transport més segurs disponibles actualment. Aquest factor, juntament amb un "menor cost d'explotació per passatger transportat", referma la idoneïtat d'aquesta aposta per a una ciutat de les dimensions de Lleida.
Catalunya, territori de tramvies: altres projectes en estudi
El tramvia de Lleida no seria una iniciativa aïllada al territori català. La Fundació Mobilitat Sostenible i Segura ha identificat altres zones amb potencial per acollir sistemes tramviaris, com les Terres de l'Ebre, la Costa Brava, Lloret-Blanes, Olot-Girona i la regió del Bages-Berguedà. Aquestes propostes s'emmarquen en una visió global per vertebrar el territori mitjançant sistemes de transport públic d'alta capacitat i baix impacte ambiental.
En l'àmbit estatal, l'estudi ha identificat altres ciutats candidates com Vigo, Pamplona, la Corunya, Lleó, Valladolid, Badajoz, Castelló, Albacete, Còrdova, el Camp de Gibraltar, Vélez-Málaga, Las Palmas de Gran Canària, Elx, Logronyo i Santander. En conjunt, aquestes 22 noves línies sumarien 440 quilòmetres, donarien servei a 155 milions de viatgers i requeririen una inversió global de 4.400 milions d'euros.
La Fundació Mobilitat Sostenible i Segura, nascuda el 2003 com un projecte de cooperació entre el departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona i l'Associació per a la Promoció del Transport Públic, continua així la seva tasca de promoure models de mobilitat més sostenibles i eficients arreu del territori.