El prestigiós pedagog Francesco Tonucci alerta: “El joc ha desaparegut de la vida dels nens”

A més de l’abús de les pantalles, per al pedagog italià Francesco Tonucci Tonucci un dels problemes de la infantesa actual és que “el joc ha desaparegut de la seua vida i és dramàtic. Ara un nen no surt al carrer si no és acompanyat d’un adult i no pot explorar, aprendre pel seu compte o interactuar amb altres nens, és molt preocupant”, va remarcar. Abans de fer una conferència a Lleida, Tonucci va visitar el col·legi que porta el seu nom, situat al barri de Cappont, on va interactuar amb totes les classes i va participar en el claustre de professors.

Conferència a la UdL

“L’escola que tenim no serveix, no és útil i no agrada a alumnes, professors i famílies”. Així de clar es va mostrar ahir el pedagog Francesco Tonucci en la conferència que va oferir a l’auditori del campus de Cappont de la Universitat de Lleida (UdL) titulada Una altra escola és necessària, una altra escola és possible, en la qual va analitzar les deficiències del sistema educatiu i les seues propostes per revertir-les. Va començar la seua intervenció recordant que a dia d’avui a la majoria de nens no “els atreu l’escola i la rebutgen, per la qual cosa és difícil que puguin aconseguir bons resultats”.

La professió de docent

Pel que fa als docents, va recordar que a Itàlia aquesta professió és de les que té les taxes més altes d’estrès i depressió. Un problema del qual Tonucci va considerar que l’origen és que “s’està formant amb un concepte d’escola equivocat” i que “una prova clara és que, quan els nens surten del sistema educatiu obligatori sempre necessiten formació complementària per a qualsevol sector”.

Per això, va advocar per dos conceptes: superar el concepte de l’aula i eliminar la classificació de classes per edats. Sobre el primer, el pedagog italià, que és doctor honoris causa per la UdL, va assenyalar que “l’aula és un espai tancat en el qual els alumnes estan asseguts, callats i amb el llibre de text i s’ha vist que no funciona, hauríem de substituir-les per tallers, laboratoris o llocs on nens, joves i adolescents puguin veure, tocar, i interactuar amb idees, instruments o conceptes més pràctics que ajudin que cada un d’ells trobi el seu camí, la seua vocació o allò que els agrada”. Va recordar que una de les màximes de la convenció sobre els Drets del Nen és que “l’educació és el desenvolupament personal del nen i les seues capacitats i actituds al màxim de les seues possibilitats i el format actual d’escola i llibre de text no hi té res a veure”.