Educació preveu retirar el concert a 155 línies per al curs vinent

Educació proposa retirar el concert educatiu a 155 línies (grups per curs) a tot Catalunya de cara al pròxim curs 2025-2026. En concret, 101 d’Educació Infantil de segon cicle, 44 de Primària i 10 d’ESO. Així ho va anunciar ahir la consellera, Esther Niubó, al Parlament. “És una primera proposta”, va indicar, i va explicar que els concerts es revisen dos vegades a l’any. Educació no va concretar quantes unitats podrien perdre el concert a Lleida.

Fonts del departament van detallar que els centres que hagin respost a les necessitats d’escolarització de la seua zona i hagin estat coresponsables en la lluita contra la segregació escolar optaran a renovar-lo, però els que “hagin “distorsionat” la planificació a l’acumular històricament una oferta que no aconseguien omplir poden perdre’l. A més, Niubó va reiterar que no renovaran els de col·legis que segreguen per sexes, a l’anar contra un principi d’igualtat “tan fonamental”.

El departament parteix d’un context de descens demogràfic, amb una previsió per al curs que ve de 1.252 alumnes menys a I3 i 5.194 menys a primer d’ESO, situació que veu com una oportunitat per reduir ràtios, sense “cap tancament”. Va recordar que en un principi preveuen oferir 2.076 grups a I3 i 1.887 a primer d’ESO a la xarxa pública i 931 i 947, respectivament, a la concertada, i va remarcar que amb aquesta planificació “s’han pogut evitar fins a 63 tancaments de grups”.

El febrer passat, preveia 20 grups més a la pública i 23 menys a la privada a I3; i a primer d’ESO, 10 més a la pública i mantenir els de la privada. No obstant, fins al 16 de juny no es coneixerà l’oferta final de places i la llista d’alumnes admesos.

D’altra banda, Niubó va detallar que en aquest curs s’han incorporat 74.328 alumnes fora del període de matrícula ordinària (la denominada matrícula viva), 11.000 més que l’anterior. Va apostar per “una planificació amb un horitzó de cinc o deu anys que ens permeti enfrontar reptes com l’arribada d’alumnes nous o la baixada de la natalitat”.

Així mateix, va assegurar que el Govern ha reactivat la creació de places publiques en l’etapa educativa de 0 a 3 anys, després d’“un període d’inactivitat difícil d’entendre”.

El procés ha estat coordinat per un equip amb representació de tots els districtes universitaris i la seua finalitat ha estat millorar l’equitat entre territoris i facilitar una coherència més gran en el disseny de les proves, respectant les competències i particularitats de cada comunitat autònoma.

Les propostes recullen una estructura comuna d’examen basada en competències, blocs compartits de sabers bàsics, criteris específics d’avaluació i orientacions comunes sobre aspectes formals i lingüístics. Per ara s’han aconseguit harmonitzar fins a 30 matèries de les 35 que són avaluades a les proves. La selectivitat d’aquest any (11, 12 i 13 de juny) tindrà un model d’examen únic de cada matèria, que haurà de fer-se en 90 minuts, i el disseny és competencial entre el 20% i el 25% de les preguntes. Les faltes d’ortografia abaixaran un 10% la nota.

“En cap centre es vulneren els drets lingüístics”

Les sentències que imposen més castellà a l’escola afecten 34 alumnes de 12 famílies, segons Educació. El 2024 hi va haver dos sentències i el 2025 s’han decretat mesures cautelars. Niubó va afirmar que aquestes famílies “tenen tot el respecte” del departament, però creu que la judicialització “no ha aportat grans solucions, sinó que sovint ha creat tensions i conflictes innecessaris”. Va assegurar que “en cap centre educatiu es vulneren els drets lingüístics de les famílies”. Va remarcar que els “casos puntuals” de queixes s’han resolt a través de la inspecció educativa, seguint la normativa “amb rigor i proporcionalitat”. També va subratllar que apliquen lleis “que no són imposades ni antidemocràtiques”, sinó aprovades amb majories, i va incidir que l’objectiu final és que l’alumnat domini el català i el castellà i tingui suficiència en una llengua estrangera.

Acord per a l’estructura comuna de la selectivitat del juny del 2026

Les universitats van acordar ahir en la Comissió d’Assumptes Estudiantils de la Conferència de Rectors i Rectores de les Universitats Espanyoles avançar cap a una selectivitat més comuna a partir del 2026. En aquest marc, es va compartir el resultat d’un procés de treball conjunt iniciat el 2024 i en què han participat més de 550 especialistes, l’objectiu dels quals ha estat establir, per a tot l’estat, unes orientacions comunes per a les proves.