MIGRACIONS
El nou reglament d’Estrangeria dona accés avui a 'papers' a 7.200 immigrants a Lleida
Rebaixa de tres a dos anys el període mínim d’estada per poder demanar la regularització per arrelament. Llatinoamericans i africans són els col·lectius amb més número de beneficiats per la mesura
Vista aèria de Lleida ciutat.- Òscar Mirón
Una mica més de 7.200 migrants residents a Lleida disposaran a partir d’avui d’accés als papers per arrelament amb l’entrada en vigor del nou reglament d’Estrangeria, que redueix de tres a dos anys el període mínim d’estada acreditada a territori de l’Estat que permet accedir al permís de residència per arrelament.
Això elimina automàticament l’any d’espera per sol·licitar la regularització que fins ahir els quedava als arribats entre els mesos de maig del 2022 i del 2023, a més d’avançar en dotze mesos la demora als arribats entre la segona d’aquestes dates i avui mateix.
El primer grup, el dels arribats entre els mesos de maig del 2022 i del 2023, engloba a la demarcació de Lleida un total de 7.206 persones segons les dades de l’INE (Institut Nacional d’Estadística).
Així, la major part, 3.428, procedeixen de països del centre i el sud d’Amèrica, mentre que 2.755 més són d’origen africà.
Amb aquests dos col·lectius, que sumen el 85% dels beneficiaris, hi ha 713 europeus extracomunitaris, 250 asiàtics i 58 nord-americans (EUA, Mèxic i Canadà).
No obstant, el primer d’aquests grups, el dels llatinoamericans, podria veure’s reduït, ja que queden exclosos d’aquesta mesura els sol·licitants d’asil o protecció internacional, que s’han disparat en els últims anys amb una presència majoritària de veneçolans, colombians i peruans. Altres requisits consisteixen a no comptar amb antecedents penals a Espanya (ni a altres països en cinc anys) i tampoc policials, que assenyalin el migrant com una amenaça per a l’ordre públic o la seguretat ciutadana.
Cap sol·licitant de papers pot ser detingut ni proposat per a expulsió per la seua situació administrativa irregular mentre es tramita el seu expedient, la qual cosa l’Administració ha de fer en 90 dies. No obstant, el silenci administratiu, és a dir, la no-resolució de l’expedient en aquell termini, continuarà tenint caràcter negatiu, és a dir, denegatori.
D’altra banda, fonts del SOC (Servei d’Ocupació de la Generalitat) van explicar que les últimes instruccions per aplicar la nova normativa restringeixen la possibilitat de sol·licitar papers per cursar estudis oficials de català als migrants que demanin permisos de llarga estada per a ensenyaments superiors.
El coneixement de la llengua sí que continuarà considerant-se com un mèrit per renovar els permisos. “Es valorarà l’esforç d’integració de la persona estrangera” amb, entre altres aspectes, “l’aprenentatge de les llengües oficials del lloc de residència”.
No obstant, hi ha tres supòsits en els quals els estrangers podran accedir als papers per la via de l’arrelament socioformatiu a través dels estudis: estar matriculats a l’ESO, portar a terme formacions completes per a l’obtenció de certificats de professionalitat i cursar “l’oferta presencial corresponent als ensenyaments obligatoris dins de l’educació de les persones adultes”.
Així mateix, dura dotze mesos, és renovable per a uns altres dotze i permet treballar per compte d’altri (no com a autònom) fins a trenta hores setmanals amb un sou proporcional a l’SMI.
El personal del servei denuncia que el “col·lapse del sistema” anirà a pitjor
Els treballadors de l’oficina d’Estrangeria de Lleida es van concentrar ahir davant la subdelegació amb sindicats i entitats. - MAGDALENA ALTISENT
Una quarantena de treballadors de l’oficina d’Estrangeria de Lleida, representants sindicals i membres d’entitats socials i partits polítics es van concentrar ahir davant la subdelegació del Govern central per denunciar el col·lapse d’aquest servei per la falta de personal, la qual cosa provoca importants demores en la tramitació dels expedients perquè persones de fora d’Espanya puguin obtenir un permís de treball i regularitzar la seua situació.
Una protesta que va ser convocada per CCOO i la CGT i en el marc d’una vaga de dos hores dels treballadors de l’oficina d’Estrangeria, que porten “mesos i anys” avisant d’aquesta situació. En aquest sentit, van subratllar que dels 32 treballadors que hi hauria d’haver per a aquest servei a Lleida, actualment només n’hi ha 14.
La delegada de CCOO de l’Administració de l’Estat a Lleida, Bárbara Primo, va destacar que actualment “els tràmits que normalment es tardava tres mesos a fer ara costen quatre, cinc o fins i tot sis per la falta de personal, cosa que provoca que els treballadors pateixin una sobrecàrrega laboral que els impedeix fer bé la seua feina i estem farts, estem a prop del col·lapse del sistema”. Una situació que temen que podrà anar a pitjor amb l’entrada en vigor a partir d’avui del nou reglament, que redueix de 3 a 2 anys d’estada el termini per sol·licitar aquests tràmit, “que no podem complir, precisament, per la falta de personal a Lleida i a l’Estat”.
Primo també va denunciar que des de l’administració de l’Estat l’única resposta ha estat anunciar que incorporaria 54 nous treballadors a les oficines catalanes, “però només 3 se centrarien a atendre els casos de Lleida i, a més, des de Barcelona”. Per això, Primo va dir que continuaran denunciant aquesta falta de recursos i la precarietat laboral “el temps que calgui”.
