Fèlix Larrosa, alcalde de Lleida: «hi haurà peatge per a cotxes a la Seu Vella, i només per a usos del Turó»

Quan va assumir l’alcaldia, esperava poder governar còmodament amb el suport de Junts? 

Hi ha un grup que té la responsabilitat de governar i ha de tenir la capacitat de diàleg amb tots, excepte amb el grup que vam decidir no incorporar [Vox]. El primer consens va ser el del cartipàs, prenem possessió el 17 de juny i poc després ho aprovem, quan en altres èpoques governs en minoria van patir molt. Hi ha la situació que sumes majoria absoluta amb qualsevol dels tres segons [PP, ERC i Junts] i això els genera oportunitats, perquè amb un acord et garanteixes posar en marxa les polítiques pactades i influir en el govern. No es fa el que vull, sinó el que hem pactat, i això suposa ser generosos, cedir, assumir i complir-ho. 

Ha plantejat a Junts entrar al govern? Ho han fet ells? 

Els ho vaig oferir dos vegades i no van voler. Ho respecto i entenc que estan còmodes, i jo també. 

Quina és l’acció de govern que destacaria en aquesta primera meitat del mandat i quina és la gran prioritat per a la segona? 

Vam entrar al juny, però no vam completar l’organització fins a principis de l’any següent. Però en sis mesos ja teníem el pla d’acció municipal. Ens vam trobar amb una administració molt distant de la ciutadania i molt compartimentada. Ara tot té un consens i una unitat transversal. També ha calgut solucionar qüestions delicades; no pensava que hauria de dedicar tantes hores a resoldre el tema de la nova estació d’autobusos, o que haguéssim de començar des de zero el nou contracte de la neteja o el de la jardineria. Menys de dos anys després, hem presentat el nou servei de jardineria amb una inversió un 56% superior, estem valorant les ofertes del contracte de neteja i confiem que l’1 de gener ja estarà en marxa. També hem abordat el civisme i la seguretat. A la Guàrdia Urbana hem consolidat una plantilla de 250 agents, hem creat dos centres operatius, una divisió de l’Horta i patrulles de proximitat. A més, estem a punt d’adjudicar la tecnologia aplicada a la prevenció, en la qual cosa som referents per a altres ajuntaments. La seguretat és la prioritat número u. La dos és el manteniment de la ciutat, amb la neteja i la il·luminació, en la qual comencem ja a renovar 15.000 punts de llum. Hem presentat els eixos del POUM, i en una setmana adjudiquem el projecte de la primera fase de regeneració dels Blocs Mariola. També estem en la fase de valoració del pla del centre històric. 

Quina és la proposta de regeneració de la Mariola? 

Combina la transformació de l’espai amb l’ampliació del terra per a habitatges i la generació d’espais verds, i sobretot avança en termes de sostenibilitat, transició energètica i més accessibilitat. 

Així, és diferent del Pla Mariola 20.000 de la seua anterior etapa a l’alcaldia, que preveia la demolició dels pisos i edificar-ne altres de nous. 

Sí, ara l’aposta és per la regeneració i la rehabilitació. La voluntat és avançar amb la participació del Govern de l’Estat, amb els seus plans d’ajuda a la regeneració urbana i a la transició energètica. Cal aprofitar les oportunitats; tenim el pla de barris a punt de convocar-se, i un finançament extra per al centre històric només és possible si tens un pla integral, que no es fa en un dia. Estem acabant les obres de Ferran, Riu Ebre, Fleming, tenim el projecte bàsic de la biblioteca de Joc de la Bola, el de l’hotel d’entitats del Palau de Vidre, aviat presentarem les conclusions dels treballs de l’antiga estació d’autobusos i de les platges de Lleida… Quan penso en aquests dos anys em fa vertigen, perquè hem mobilitzat projectes, recursos i professionals en un mandat de transformació. 

Ha comentat que diverses empreses volen invertir a Lleida. 

Algunes estan en marxa o en fase de permisos. Els rebem, els escoltem i si cal facilitar-los les coses, ho farem. Ben aviat iniciarem la consulta prèvia de l’ordenança d’impuls econòmic. En matèria de tràmits, abans de final de mes tindrem l’oficina d’atenció a la Bordeta i no caldrà que els seus veïns vinguin al centre a fer gestions, les podran fer al centre cívic. 

Els pàrquings del Barris Nord i Camp d’Esports seran de pagament o no? 

No, no. No em plantejo aquest debat. Ara bé, cal resoldre-ho. Cal saber que aquestes zones d’aparcament són insostenibles, perquè els pàrquings dissuasius han de ser a la perifèria. El que hem de fer és garantir un bon aparcament i l’accés a l’interior de la ciutat. 

I el pàrquing de la plaça de la Sardana? 

Està clar que el Consorci de la Seu Vella posarà un peatge d’accés al Turó. 

Obert a tots els vehicles? 

No, només per als usos del Turó. 

I no per deixar-hi aparcat el cotxe. 

Això no es podrà fer. Ja sé que no és popular, però cal posar ordre, i els veïns del centre històric no volen cotxes. Cal canviar la cultura de mobilitat amb el transport per ferrocarril, amb autobús, a peu o amb cotxe compartit. No és viable que tots els cotxes puguin passejar-se per Lleida per a tota mena d’usos. 

Parlant de decisions impopulars, aquest any han apujat el rebut de les escombraries per adaptar-lo a la normativa europea, i preveuen un altre augment de cara al 2026. Aquest es pot replantejar? 

S’ha de cobrir el cent per cent del contracte de residus amb la taxa, però això no significa que no hi pugui haver equilibris fiscals, l’ajuntament pot prendre altres decisions. 

Hi ha acord perquè el nou crematori no es faci a prop dels Mangraners? 

Està ben encaminat i espero que es resolgui aviat, però no puc dir més. 

En quin estat es troba el pla de l’estació? 

No es podia avançar amb el que hi havia perquè era inviable econòmicament. Una de les meues primeres visites com a alcalde va ser a Adif. No és veritat que ho hagi volgut parar, qui ho diu menteix. És inviable pel cobriment de les vies. I si el problema és aquest farem possible el pla amb els 110.000 m² d’aprofitament urbanístic. Hem constituït la comissió amb Adif i anem avançant. Volem un mix amb usos residencials, comercials, de serveis, turístics i d’altres, i hem firmat el protocol amb la Generalitat perquè construeixi una seu a Roger de Llúria. Hem d’aprovar un pla que permeti aquestes activitats i connectar els dos costats amb bones comunicacions, no amb aquesta passarel·la que tenim. Hi ha una part del pla que es pot activar de forma immediata i hem demanat a Adif que ho faci i liciti la instal·lació d’operadors comercials. 

Es tracta del que era Vialia, a sobre del pàrquing? 

Sí, amb un edifici de 12.000 metres quadrats. 

Com valora el rebuig dels actuals gestors de l’Aula de Teatre a la nova licitació? 

Estic atònit, perquè em vaig reunir amb ells, l’última vegada amb paper i bolígraf, i no van demanar res del que estan manifestant. En cap cas no van plantejar la municipalització, ni que no estaven disposats a tornar a presentar-s’hi, però és la seua decisió. No sé si hi ha altres intencions per part d’algú en aquest tema.