El nou president de l’Audiència demana 7 jutjats més per a Lleida
Albert Guilanyà, que porta 38 anys en la carrera judicial, va prendre possessió ahir amb un discurs reivindicatiu. Aposta per impulsar el català i la mediació
El nou president, Albert Guilanyà, ahir durant el seu discurs després de la presa de possessió. - ACN
El magistrat Albert Guilanyà és des d’ahir la màxima autoritat judicial a la demarcació com a president de l’Audiència de Lleida. Amb una dilatada carrera judicial de gairebé 38 anys, Guilanyà va prendre possessió en un acte presidit per Mercè Caso, presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en el qual van ser presents autoritats com el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, i l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa.
El nou president de l’Audiència, que va estar apadrinat per Jesús María Barrientos (expresident del TSJC), va fer un discurs reivindicatiu: va enumerar les necessitats dels jutjats lleidatans; amb anècdotes: va tenir el primer ordinador que va entrar als jutjats de Barcelona el 1990; i emotiu: no va poder reprimir l’emoció quan va esmentar la seua dona i les seues tres filles. Val a recordar que ha estat jutge d’instrucció i jutge degà i és el president de la secció Civil de l’Audiència.
Guilanyà va reclamar la incorporació de jutges i la creació de set nous jutjats. “Al jutjat de Violència sobre la Dona ja anunciat, cal sumar almenys dos jutjats de Primera Instància, un jutjat Social, un cinquè d’Instrucció i una sisena plaça a la secció segona (Civil) de l’Audiència, i a la demarcació, el número 3 de Cervera i aviat també serà necessari el segon de Tremp”, va detallar.
Resposta més ràpida i eficient
Així mateix, va assegurar que “la falta de jutges ja no pot titllar-se de conjuntural, sinó estructural. Si es vol que hi hagi una resposta més ràpida i eficient cal incrementar el nombre de jutges i esperem que de les noves places promeses pel ministeri a Catalunya, almenys un 10% siguin per a Lleida”, i va parafrasejar Sèneca: “Res s’assembla tant a la injustícia com la justícia tardana.” Es va mostrar partidari d’impulsar la normalització lingüística: “Fer servir indistintament les dos llengües també és modernitzar i cal motivar tots els operadors jurídics a fer-ho”, i va recordar que “els jutjats de Lleida són els que més resolucions dicten en català, tot i que encara no ens atansem ni de lluny a la paritat”. Entre altres aspectes, va apostar per la mediació i la modernització.
