«Els nois no ens sentim còmodes, falten referents»: esportistes LGTBI+ denuncien la falta de visibilitat en l’esport masculí
El Carles, jugador d’handbol, defensa la normalització dins del vestidor però lamenta que els insults i la invisibilitat persisteixen en competició
La manifestació de l’Orgull LGTBIQ+ a Lleida dissabte.
Només volen practicar l’esport que els apassiona, com fan milions de persones arreu del món. Però els integrants del col·lectiu LGTBI+ pateixen insults, amenaces i agressions per part d’intolerants.
El Carles, tot i que no és el seu nom real, té 27 anys i explica que juga a handbol. “Fa cinc o sis anys vaig reconèixer la meua orientació i els companys de l’equip ho saben i fins i tot fem bromes, hi ha molt bon rotllo”, destaca.
Afegeix que “jo no he patit problemes, però sí que he sentit en partits insults contra jugadors que ho havien reconegut públicament”. “Les noies sempre han tingut una situació social difícil i ser en un col·lectiu femení ajuda en la transició a l’acceptació interna i a reconèixer- ho públicament, a mi no m’agrada el concepte sortir de l’armari. També tenen més referents famosos. Els nois no ens sentim còmodes i costa més al no haver-hi tants referents. És important la visibilització del col·lectiu”, conclou.
