SEGRE

L’ascensor social s’avaria a Lleida després de 4 dècades de millora de les rendes

Nascuts en llars pobres arriben a la classe mitjana i la nova pobresa es cronifica

La formació i el suport a la llar per aprofitar-la resulta clau per accedir a oportunitats.

La formació i el suport a la llar per aprofitar-la resulta clau per accedir a oportunitats.

Lleida

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L’ascensor social, l’accés a oportunitats de millora econòmica en relació amb la situació d’origen familiar, dona mostres d’avaria a Lleida després de quatre dècades de millora contínua en què la demarcació de Ponent ha mostrat una evolució clarament superior a les de Girona i Tarragona i similar a la de Barcelona.

“La pobresa no només persisteix, sinó que es converteix en estructural i es fa invisible”, adverteix Francesc López, secretari general de Càritas Diocesana de Lleida, que exposa una dada inquietant: “El 70% de les llars que atenem té menors a càrrec, i aquests nens estan abocats a heretar la pobresa dels seus progenitors si no es trenquen els cercles de l’exclusió.”

Aquesta cronificació de la pobresa, amb indicadors vergonyants per a una societat com l’augment del sensellarisme, que a Lleida ja afecta 230 persones, segons l’ONG Arrels Sant Ignasi, arriba després que durant quatre dècades l’ascensor social, la millora de rendes i d’oportunitats que permet accedir a les classes mitjanes i altes a les persones procedents de les capes menys acabalades de la societat, hagi funcionat a ple rendiment a la demarcació, tal com posa de manifest l’Atles d’oportunitats 2.0, un estudi, el primer en profunditat sobre aquest assumpte a l’Estat, elaborat pel Laboratori d’Oportunitats amb el suport de la Fundación Felipe González i l’Agència Tributària.

Segons aquest estudi, els nascuts a Lleida entre 1980 i 1986 a les llars que es trobaven en l’anomenat percentil 20 de rendes, és a dir, a la cinquena part de les llars més pobres, es troben avui, com a mitjana, en el percentil 55,5, és a dir, en el tram nuclear de la que seria la classe mitjana. I els procedents del percentil 50, que ja estaven a la classe mitjana, han vist millorar la seua situació amb un ascens al 59,3.

Només la demarcació de Barcelona millora lleugerament els resultats de Lleida, en què es perfilen tres grups per àrees territorials: un de menys evolució a Alta Ribagorça, Alt Urgell i la Cerdanya, on els qui van sortir del 20 no han arribat al 50; un altre intermedi, a la Segarra, el Sobirà, la Noguera i Aran, on es troben entre el 50 i el 55, i una més, destacada, amb nivells per sobre del 55 i que integren el Solsonès, les Garrigues, el Jussà, el Segrià, malgrat que els barris de la capital es mouen entre el 51 i el 54, i l’Urgell.

“Resulta sorprenent, per encoratjador”, assenyala Joan Ganau, professor de Geografia de la Universitat de Lleida. La millora, en realitat, emmascara l’assentament de nous grups en aquest percentil 20. “Es pot inferir que tenim nous pobres. Els pares de la majoria dels qui estan avui al percentil 20 no estaven aquí als anys 80”, assenyala, amb referència a l’elevada presència migrant en aquest grup.

“L’ascensor social, que sí que va funcionar en la generació de l’EGB, no funciona ara”, indica el geògraf, davant de l’evident escassetat de capital cultural en aquesta cohort per les diferències d’origen i per la lentitud en què solen discórrer els processos d’integració en aquest àmbit.

“Cal actuar sobre el que crea la desigualtat”

Lidón Gasull, directora d’aFFaC (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya), destaca la influència del nivell socioeconòmic dels pares en l’èxit educatiu dels fills, que és també la base per al seu possible èxit en el futur. Així, els d’entorns més vulnerables solen tenir més dificultats que els de famílies més benestants, o menys accés a reforç o activitats extraescolars de qualitat, per exemple. Reclama “polítiques de família i contra la pobresa” per corregir aquesta situació. “Cal actuar sobre el que crea les desigualtats al sistema educatiu”, va subratllar. A Catalunya el 34 per cent de nens i adolescents es troba en risc de pobresa i exclusió social, va assenyalar, i va incidir en la importància del context familiar en l’educació dels fills, ja que afecta el rendiment escolar. Els pares de famílies vulnerables solen no poder ajudar-los amb les tasques, a causa de no tenir nivell acadèmic o per no ser a casa a l’haver de treballar més hores que els de famílies més acabalades, que estan més “recolzats”.

Solsona se situa com la capital més dinàmica

Solsona es destaca com la capital de comarca amb més dinamisme a efectes d’ascens en l’escala social i econòmica de les últimes quatre dècades a Lleida, ja que és allà on han assolit més nivells de renda en l’actualitat tant els nascuts a les llars menys acabalades com els de classe mitjana: els primers ha arribat al 59,7, més de quatre punts per sobre de la mitjana de la demarcació, i els segons al 62,07, amb un avantatge de gairebé dos. És, juntament amb Aran, on menys cauen les antigues classes acabalades.

La caiguda del contraban, un llast a la Seu

La caiguda d’activitats informals com el contraban, juntament amb la decadència d’altres com l’agricultura i la ramaderia extensives, situa una de les principals poblacions de la demarcació, la Seu d’Urgell, entre les menys dinàmiques amb permís del Pont de Suert. Els veïns procedents de les llars més pobres no han arribat al percentil 50 en cap d’elles (47,28 la primera i 45,13 la segona). Els de classe mitjana sí que milloren en la primera (54,36) però no en la segona (49,44). El Pirineu acapara el baix dinamisme.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking