SEGRE

TRIBUNALS

Els Mossos es queden sense l’ADN de l’acusat de cremar cases a l'Horta de Lleida després de ser alliberat

L’investigat es va negar a donar-lo a comissaria i ho van sol·licitar per via judicial. Sospiten que destruirà proves que podrien relacionar-lo amb els assalts

Un lladre va trencar les càmeres de seguretat d’una de les cases assaltades el 7 de desembre. - SEGRE

Un lladre va trencar les càmeres de seguretat d’una de les cases assaltades el 7 de desembre. - SEGRE

Albert Guerrero
Lleida

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La posada en llibertat del principal sospitós de robar en cinc cases de l’Horta de Lleida i incendiar-les, només quatre dies després d’haver estat empresonat per aquests fets, ha deixat de moment els Mossos d’Esquadra sense una de les principals proves per acreditar-ne l’autoria: el seu ADN. 

Val a recordar, com ja va explicar aquest diari, que l’investigat, de 30 anys i amb una desena d’antecedents per robatoris, es va negar a donar-lo en seu policial quan va ser arrestat. Malgrat això, els investigadors ho van sol·licitar per via judicial amb l’objectiu d’acarar-lo amb les mostres biològiques trobades als habitatges cremats, expliquen fonts solvents, però l’home ha quedat lliure abans que es practiqui aquesta prova amb autorització del jutge.

Però no només l’obtenció de l’ADN pot dificultar l’excarceració del sospitós. Els Mossos també temen que elimini algunes proves, com objectes de valor que van ser robats. La decisió del jutge de reforç del Jutjat d’Instrucció 3 de Lleida de decretar la seua posada en llibertat amb càrrecs, contradient la decisió que va prendre quatre dies abans la jutge titular quan va passar a disposició, i sense haver-hi cap canvi en la investigació, ha causat perplexitat entre els investigadors, la Fiscalia i les acusacions. “No ho entenem i és inaudit”, afirmen.

La investigació, que s’ha allargat vuit mesos i que encara continua oberta, ha aconseguit obtenir una sèrie d’indicis contra l’acusat. Un dels més sòlids és que el seu telèfon mòbil va donar senyal als cinc habitatges cremats quan es van produir els focs. És a dir, un indici que col·loca l’investigat al lloc dels fets en el moment de registrar-se.

La decisió judicial ha causat una onada d’indignació. “Els que hem patit aquests actes no podem entendre una decisió així. No és només una falta de respecte envers les víctimes, és una burla al sistema, una porta oberta perquè tornin a succeir fets similars”, va assegurar dijous la Plataforma Horta Segura, impulsada per famílies afectades. L’alcalde, Fèlix Larrosa, va mostrar el seu “disgust personal i institucional per una decisió que no contribueix a la tranquil·litat de la ciutadania”.

La Fiscalia recorre pel risc de fuga i reiteració delictiva

La Fiscalia va recórrer dijous davant l’Audiència de Lleida la interlocutòria d’excarceració al considerar que “existeixen indicis més que suficients contra l’investigat”, van explicar fonts judicials. També enumera altres arguments com que, per la gravetat de les penes dels robatoris amb incendis a què es pot enfrontar –calculen que la petició pot ser de 30 anys de presó–, hi ha un elevat risc de fuga. Així mateix, hi ha un “perill greu de reiteració de fets similars i ocultació de proves”. Subsidiàriament, en el cas que l’Audiència no accepti la presó provisional, sol·licita que s’acordin compareixences setmanals davant el jutjat i la prohibició de sortida del territori nacional.

L’advocat Pau Simarro, que representa dos de les famílies afectades i la Plataforma Horta Segura, també va anunciar que recorreran la decisió judicial.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking