Infermeres que van arribar a Lleida per estudiar han decidit quedar-s'hi per la qualitat de vida

Lleida és una destinació a la qual costa anar i de la qual costa marxar i moltes persones que van arribar per casualitat han acabat arrelant a Ponent. Aquest és el cas de Patricia, Almudena, Amor i Rebeca, infermeres que van arribar a l’Arnau de Vilanova i al Santa Maria per completar la seua formació i que, després d’acabar-la, han decidit quedar-se aquí.

 Una decisió que, com tot en la vida, no és definitiva, però que no estava en els seus plans inicials i celebren haver-la pres. “No tenia gaires referències de Lleida i vaig venir a l’aventura perquè volia complir el meu somni i vaig descobrir que és una ciutat molt còmoda per moure’s, amb bona qualitat de vida i la meua intenció és quedar-me aquí bastant temps”, explica Patricia Chromicz, una madrilenya de 26 anys que aquest any ha format part de la primera promoció d’Infermeres Internes Residents (IIR) en l’especialitat de Pediatria.

 “Quan vaig triar destinació, Lleida va ser la meua primera opció perquè té ubicació geogràfica genial, els companys són molt acollidors i, malgrat que admeto que al principi tenia una mica de por amb el català, al final no m’ha suposat cap problema.” Un cas molt similar és el d’Almudena Montenegro, natural del municipi oscenc de Ballobar. 

“Visc a Mequinensa i vaig escollir Lleida per proximitat i m’he emportat una sorpresa cap a bé en tots els aspectes, soc feliç en aquesta ciutat, tinc uns molt bons companys i l’ambient a la ciutat és genial i el tracte amb el pacient és fantàstic”, explica la infermera, que aquest any ha format part de la segona promoció de l’IIR de Geriatria. “Ja que m’he format aquí em vull quedar fixa i ser una lleidatana més”, afegeix la infermera.

Els casos de Patricia i Almudena no són els únics, ja que altres infermeres que van venir “de passada” a Lleida van triar quedar-s’hi de forma fixa i, alhora, ajudar les residents. És el cas d’Amor Lozano i Deborah Font, que van arribar a Lleida per l’IIR, s’han quedat i ara són tutores de les especialitats de Salut Mental i de Llevadora, respectivament. 

“Soc de Múrcia i vaig venir a Lleida el 2018 per la formació i la meua intenció era anar-me’n a l’acabar-la, però em vaig enamorar, vaig trobar moltes facilitats laborals per quedar-m’hi”, explica Lozano, que afegeix que la seua funció com a tutora de l’EIR “és organitzar torns, formar els interns i ser una espècie de guia o xerpa per a ells, perquè també hem viscut la seua situació i sabem el que se sent”. 

Per la seua part, Font és de Mollerussa, es va formar aquí fa anys, s’hi va quedar com a infermera i des de fa tot just un mes exerceix de tutora i explica que “la nostra tasca és guiar els residents i ajudar-los, aquí es dona una formació molt completa, porto 10 anys i estic contenta”.

“Soc d’un poble de Burgos i vaig venir a Lleida el 2012 per fer la formació, vaig tenir l’oportunitat de tornar a la meua terra, però vaig decidir quedar-me i vaig aconseguir plaça fixa”, explica Rebeca Ramírez, presidenta de la subcomissió d’infermeria familiar i comunitària i que abans va ser tutora de l’IIR. “Lleida no és gaire coneguda a nivell estatal però és un lloc fantàstic on quedar-se i aprendre, a més, el català no és una excusa, jo soc nefasta amb els idiomes i no he tingut problema”, conclou.

Majoria forana entre els MIR d’enguany amb sol vint de Lleida

Només una vintena dels vuitanta nous residents que fa un mes van començar la seua formació sanitària especialitzada (FSE) dels MIR a Lleida són lleidatans. La majoria venen d’altres municipis catalans i diferents punts de l’Estat, sobretot d’Aragó i València, però també de Madrid, Sevilla o les Canàries. Així mateix, una desena dels nous MIR són extracomunitaris de l’Equador, Veneçuela, Colòmbia o Mèxic. Val adestacar que aquest any el ministeri de Sanitat va oferir 89 places FSE a Lleida, una xifra rècord, i en primera instància es van omplir totes, però hi va haver tres renúncies, en Oncologia Mèdica i Infermeria Geriàtrica i de Salut Mental.