TRIBUNALS
Frau del ‘fals tècnic de Microsoft’: condemnen un banc a tornar 38.500 € a un client pensionista per una estafa
Van fer des del seu compte dos transferències i van demanar un préstec

Vista general de la seu dels jutjats de Lleida, al Canyeret. - SEGRE
L’Audiència de Lleida ha condemnat una entitat bancària a tornar 38.500 euros a un client que havia estat víctima d’una estafa. El tribunal admet el recurs del demandant, i amplia la quantitat que li va ser reconeguda pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció 1 de Vielha, però rebutja el del banc, que al·legava que hi havia negligència greu per part del client. Un extrem que no comparteixen ni el Jutjat ni l’Audiència.
Segons la interlocutòria, el novembre del 2020 l’home, pensionista, havia estat víctima d’una estafa, coneguda com la del fals tècnic de Microsoft. Va denunciar que va rebre una trucada en la qual l’interlocutor va dir que era tècnic d’aquesta empresa, havent detectat problemes al seu ordinador i que li podien fer proves gratis. Van accedir al seu ordinador i, d’allà, a la seua banca online. Després d’aconseguir les seues claus, els ciberestafadors van fer dos transferències cap a comptes de Bangkok i van contractar un préstec personal. Tot això amb les comissions corresponents. L’Audiència dicta que “ha d’assumir l’entitat bancària la seua responsabilitat, quedant el client totalment indemne”.
Per al tribunal, no ha quedat acreditat que hi hagués negligència greu perquè la víctima va ser enganyada, i remarca que “el que s’ha d’exigir a les entitats proveïdores de serveis de pagament és dotar-se de tecnologia suficient i adequada” per evitar aquest tipus d’estafes. A més, apunta que el client mai no havia operat per via telemàtica i que les operacions considerades fraudulentes eren “totalment inusuals”. La sentència no és ferma i pot ser recorreguda al Suprem.
No és la primera vegada que l’Audiència de Lleida emet una sentència d’aquest tipus. L’any passat, ja va ratificar-ne una altra en la qual obligava el banc a cobrir els 50.600 euros que una parella va perdre al patir estafa d’smishing, que es tracta d’un atac cibernètic a través d’SMS. Una altra lleidatana va poder recuperar 4.000 euros que els estafadors van gastar utilitzant la seua targeta de crèdit, i en un altre cas, va obligar el banc a reposar 8.000 euros a una dona que va rebre un missatge de mòbil aparentment enviat per la seua entitat dient que tenia el compte bloquejat.