Maria Enrique-Tarancón, presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Lleida: «Baixa la venda de preservatius i creix l’ús de la píndola de l’endemà»

Com valora la situació actual pel que fa a la prevalença de les infeccions de transmissió sexual?

En els últims anys, hem detectat una disminució en la compra de mètodes preventius o de barrera a les farmàcies, especialment del preservatiu. Al contrari, hem observat que ha augmentat l’ús de la píndola de l’endemà. La gent ha perdut la por al VIH i, en general, s’han banalitzat aquest tipus d’infeccions, malgrat que cada vegada es detecten més casos. Es tracta d’un problema de salut en creixement, no només entre els joves, sinó també entre la població a partir dels cinquanta anys, un grup d’edat que acostuma a obviar l’ús del preservatiu.

Com s’explica això?

Un dels motius és que les pràctiques sexuals d’avui dia són diferents a les que hi havia fa uns anys enrere. Per exemple, ara els intercanvis de parella són molt més habituals i es poden donar en qualsevol edat.

L’educació sexual està molt normalitzada avui dia.

Sí, de fet, existeix més que mai. Però crec que el problema ve perquè hi ha tanta informació que es converteix en desinformació. En general, només es té por de l’embaràs.

Com es podria revertir aquesta situació?

Precisament, amb educació sexual i la conscienciació de tota la població –no només els joves, ja que la vida sexual no s’acaba fins que et mors. Però, sens dubte, és una situació molt complexa de revertir.

A part dels preservatius, quins altres mètodes barrera existeixen?

El preservatiu és el mètode més popular amb gran diferència. També existeixen bandes de prevenció per al sexe oral, però gairebé no s’utilitzen i, com que no hi ha demanda, són difícils de trobar.

Com poden contribuir les farmàcies a la prevenció?

Per posar un exemple, el departament de Salut, amb la col·laboració de les farmàcies, està elaborant un estudi per registrar els usos de la píndola de l’endemà, segons si són per accident o recreatius, entre altres. Així mateix, com a farmàcies hem d’indicar totes les normes d’ús i higiene d’aquest tipus de productes als usuaris.

Encara existeixen tabús o vergonya a l’hora de parlar de malalties de transmissió sexual o per demanar anticonceptius a la farmàcia?

Sí. Sorprenentment encara existeixen i, de fet, és als més joves a qui costa més recórrer a nosaltres en aquests casos. De fet, la majoria de preservatius que venem són a usuaris a partir dels 30 anys, que tenen menys pudor.

María Ramírez, doctora als hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria: «Costa arribar als més joves, però treballar en la prevenció és bàsic»

Com es tracten aquest tipus de patologies a l’Arnau i el Santa Maria?

Tenim una consulta específica per a aquestes infeccions, però de moment està limitada als pacients dins de l’hospital, per exemple aquells que són derivats a Urgències. Perquè la majoria es poden controlar des de la medicina comunitària i nosaltres atenem aquelles que necessiten una atenció més especialitzada, com a pacients amb les defenses baixes o que són resistents als antibiòtics habituals.

Per què augmenten els casos?

Hi ha dos vies que ho expliquen. Hi ha un canvi de conducta entre la gent jove i també entre la que no és tan jove. Ens oblidem que existeixen les malalties de transmissió sexual i no busquem protecció. Intentem evitar l’embaràs, però en canvi no ens protegim de les infeccions. Entre els joves, hi ha més canvis de parella i comencen a tenir relacions a edats més primerenques. També hi ha conductes de risc, com el consum de drogues, a més del descens de l’ús del preservatiu, perquè el que està clar és que el sexe sense protecció és el que està disseminant aquestes malalties.

I la segona via?

Hem millorat les tècniques de detecció i fins i tot podem diagnosticar una clamídia fins i tot abans que la persona noti que la té.

Quin tractament hi ha per a les més habituals?

Per a gonorrea i clamídia el tractament és antibiòtic i no hi acostuma a haver resistència. Sí que n’hi ha en un 30% dels casos que detectem de mycoplasma genitalium, un altre tipus d’infecció que també està augmentant.

Ara es fan més proves?

Sí. Per exemple, des d’Urgències estem implantat un servei per oferir a tothom que vulgui, encara que vingui per un mal de queixal, que es faci una prova de detecció ràpida del VIH i altres malalties de transmissió sexual. Però arribem a un percentatge molt petit de la població, perquè qui acudeix a nosaltres són pacients ja infectats i el que fem és donar-los informació per evitar que tornin a infectar- se. Per això, és vital el treball de prevenció en la comunitat. A més, cal tenir molt clar que si adquireixo una infecció i després em curo, si torno a tenir relacions sexuals sense protecció i m’infecto, puc agafar- la una altra vegada. És a dir, no genera immunitat per a infeccions futures.

Falta educació sexual?

El seu paper és bàsic per treballar la prevenció. Tenim un grup de treball amb presència de diferents àmbits de la comunitat per intentar arribar a tothom i, en especial, a la gent jove.

No els arriba el missatge?

Costa arribar als joves, clar, perquè ells són adolescents i nosaltres adults, costa transmetre el missatge i que l’entenguin. Però quan els passa, és tard, per la qual cosa hem de continuar treballant en la prevenció. Per exemple amb campanyes de detecció com la que vam fer l’any passat a la Facultat d’Agrònoms, recollint mostres d’orina per a la gent que volgués saber si tenia alguna infecció. Perquè aquest tipus d’accions ajuden a conscienciar.

És bona la informació que rebem?

Accedir a fonts d’informació fiables i contrastades és bàsic per a tots els àmbits de la medicina, no només en aquests casos.

Sense oblidar l’estigma.

Clar, n’hi ha, però crec que també que entre els adolescents existeix la idea que “a mi no em passarà. Sí que existeix, però a mi no em passarà”, fins que passa. Molta gent jove que ve a la meua consulta amb una infecció complicada no tenen la percepció que sigui greu. No existeix una sensació de risc.

És un problema de salut pública?

Sí, podem dir que sí que ho és. Però no només aquí a Lleida, també a Catalunya, Espanya i a tot Europa. Per això hem de continuar fent campanyes per impulsar l’ús del preservatiu i continuar formant, informant i conscienciant.

Montse Torra, atenció primària de Lleida: «Si tothom utilitzés el preservatiu no hi hauria aquest tipus de patologies»

A què es deu aquest augment de la incidència de les malalties de transmissió sexual?

Hem millorat els mètodes de detecció però també hi ha més conductes de risc, com no utilitzar el preservatiu, que es dona en la població de manera general. Això fa que hi hagi més casos d’ITS amb les conseqüències que això comporta.

Quines conseqüències?

La clamídia és la més habitual i la que està augmentant més i, en molts casos és asimptomàtica, per la qual cosa no tractada, pot generar problemes d’infertilitat. També si es donen casos de repetició. Sense símptomes, poden ser detectades? Sí, això fa que hi hagi un infradiagnòstic, per la qual cosa l’augment de la incidència podria ser molt més gran.

Com es poden prevenir?

Si tothom l’utilitzés el preservatiu, no hi hauria aquestes malalties. La gent no és conscient dels riscos que suposa tenir relacions sexuals sense protecció. I ja s’han fet estudis, per exemple als instituts, que demostren que no s’utilitza el preservatiu. Per això són importants les campanyes per incentivar-ho i que la població conegui les conseqüències de les malalties de transmissió sexual.

Hi ha estigma?

Sí, a la gent li fa vergonya, i això fa que no acudeixin a la seua consulta habitual, quan a l’Atenció Primària podríem tractar el 90% dels casos. Tenim un paper essencial en aquest àmbit perquè és molt important, en cas d’infecció, fer un estudi de contactes per evitar que s’estengui.

Quines altres mesures preventives es fan?

Per exemple, als CAP d’Onze de Setembre, Tàrrega, Mollerussa o Balaguer es fan les consultes Tarda Jove, dirigides a persones d’entre 15 i 25 anys que tinguin dubtes sobre sexualitat o malalties de transmissió sexual. També faig cada dimecres una consulta virtual amb altres companys per resoldre qüestions.

Joan Fibla, president Fundació Antisida de Lleida: «S’ha perdut el respecte a les infeccions de transmissió sexual»

Quins serveis ofereix la Fundació Antisida a Lleida per prevenir o diagnosticar el VIH i altres ITS?

Oferim proves ràpides del VIH, sífilis, hepatitis i altres infeccions de transmissió sexual. Cada any en fem unes 600.

Quina és la situació del VIH actualment a Lleida i a Catalunya?

Ens preocupa l’augment de casos. A Lleida en vam tenir 10 el 2022, 8 el 2023 i fins a l’agost d’aquest any ja en sumem 6 més. És un increment significatiu, en la línia del que també passa a Catalunya.

Quines iniciatives de prevenció i educació porten a terme, especialment amb joves?

Tenim el projecte Diacrítiques, que busca parlar de relacions afect ives sense centrar-se únicament en les malalties. Volem generar diàlegs més lliures. Cada any hi participen entre 1.000 i 1.500 joves de Ponent. No esperem que vinguin a la fundació, anem a col·legis i instituts.

Quina és la realitat respecte a l’ús del preservatiu i la percepció del risc?

S’ha perdut el respecte a les infeccions de transmissió sexual. Els tractaments permeten portar una vida plena, però això no ha d’invisibilitzar el risc. L’alcohol i les drogues redueixen l’atenció sobre les relacions sexuals. No s’ha de tenir por, però sí respecte. I no és un problema exclusiu dels joves: també afecta persones adultes i d’edat avançada.

Quin paper juga la PrEP en la prevenció?

És un medicament que es pren abans de mantenir relacions sexuals de risc. Protegeix davant del VIH, malgrat que no davant d’altres infeccions. L’administra el sistema sanitari i ajuda a reduir contagis.

Com influeixen les noves tecnologies en la transmissió d’infeccions sexuals?

Aplicacions com Tinder faciliten trobades ràpides entre persones que no es coneixen prèviament. Això augmenta les probabilitats de transmissió d’ITS.

Quina importància tenen les dades oficials en la prevenció i control de les ITS?

El SISCAT no actualitza dades des del 2022. Aquest buit d’informació coincideix amb un augment de casos. És fonamental disposar de xifres actualitzades per poder actuar millor.