«Costa arribar als més joves, però treballar en la prevenció és bàsic»

Com es tracten aquest tipus de patologies a l’Arnau i el Santa Maria?

Tenim una consulta específica per a aquestes infeccions, però de moment està limitada als pacients dins de l’hospital, per exemple aquells que són derivats a Urgències. Perquè la majoria es poden controlar des de la medicina comunitària i nosaltres atenem aquelles que necessiten una atenció més especialitzada, com a pacients amb les defenses baixes o que són resistents als antibiòtics habituals.

Per què augmenten els casos?

Hi ha dos vies que ho expliquen. Hi ha un canvi de conducta entre la gent jove i també entre la que no és tan jove. Ens oblidem que existeixen les malalties de transmissió sexual i no busquem protecció. Intentem evitar l’embaràs, però en canvi no ens protegim de les infeccions. Entre els joves, hi ha més canvis de parella i comencen a tenir relacions a edats més primerenques. També hi ha conductes de risc, com el consum de drogues, a més del descens de l’ús del preservatiu, perquè el que està clar és que el sexe sense protecció és el que està disseminant aquestes malalties.

I la segona via?

Hem millorat les tècniques de detecció i fins i tot podem diagnosticar una clamídia fins i tot abans que la persona noti que la té.

Quin tractament hi ha per a les més habituals?

Per a gonorrea i clamídia el tractament és antibiòtic i no hi acostuma a haver resistència. Sí que n’hi ha en un 30% dels casos que detectem de mycoplasma genitalium, un altre tipus d’infecció que també està augmentant.

Ara es fan més proves?

Sí. Per exemple, des d’Urgències estem implantat un servei per oferir a tothom que vulgui, encara que vingui per un mal de queixal, que es faci una prova de detecció ràpida del VIH i altres malalties de transmissió sexual. Però arribem a un percentatge molt petit de la població, perquè qui acudeix a nosaltres són pacients ja infectats i el que fem és donar-los informació per evitar que tornin a infectar-se. Per això, és vital el treball de prevenció en la comunitat. A més, cal tenir molt clar que si adquireixo una infecció i després em curo, si torno a tenir relacions sexuals sense protecció i m’infecto, puc agafar-la una altra vegada. És a dir, no genera immunitat per a infeccions futures.

Falta educació sexual?

El seu paper és bàsic per treballar la prevenció. Tenim un grup de treball amb presència de diferents àmbits de la comunitat per intentar arribar a tothom i, en especial, a la gent jove.

No els arriba el missatge?

Costa arribar als joves, clar, perquè ells són adolescents i nosaltres adults, costa transmetre el missatge i que l’entenguin. Però quan els passa, és tard, per la qual cosa hem de continuar treballant en la prevenció. Per exemple amb campanyes de detecció com la que vam fer l’any passat a la Facultat d’Agrònoms, recollint mostres d’orina per a la gent que volgués saber si tenia alguna infecció. Perquè aquest tipus d’accions ajuden a conscienciar.

És bona la informació que rebem?

Accedir a fonts d’informació fiables i contrastades és bàsic per a tots els àmbits de la medicina, no només en aquests casos.

Sense oblidar l’estigma.

Clar, n’hi ha, però crec que també que entre els adolescents existeix la idea que “a mi no em passarà. Sí que existeix, però a mi no em passarà”, fins que passa. Molta gent jove que ve a la meua consulta amb una infecció complicada no tenen la percepció que sigui greu. No existeix una sensació de risc.

És un problema de salut pública?

Sí, podem dir que sí que ho és. Però no només aquí a Lleida, també a Catalunya, Espanya i a tot Europa. Per això hem de continuar fent campanyes per impulsar l’ús del preservatiu i continuar formant, informant i conscienciant.