EMERGÈNCIES
“Aquest tipus de focs seran cada vegada més habituals i guanyaran molt en intensitat”
Bombers i forestals de Lleida que van treballar contra els incendis d’Extremadura i Lleó adverteixen de la seua voracitat. Cuidar els boscos és fonamental per als que han estat combatent les flames

Una de les zones properes a Jarilla en les quals van treballar David Espinal i els seus companys. - SECRETARIAT FEDERACIONS ADF CATALUNYA
Els equips que treballen en els incendis que fuetegen l’oest d’Espanya van comptar la setmana passada amb reforços procedents de Catalunya, entre els quals es trobaven diversos lleidatans. David Espinal, del cos de Bombers, va ser destinat al de Jarilla (Càceres). “Era un foc d’alta muntanya molt complicat d’afrontar, perquè és difícil accedir-hi amb els camions. Vam estar treballant en torns de set hores durant tres dies en una zona d’uns 12 quilòmetres al flanc dret. Està clar que són incendis que es donaran més habitualment i guanyaran en duresa i intensitat”, assenyala Espinal. “Crec que hem d’atorgar al bosc el valor que es mereix i donar sortida a la nostra fusta. Cal deixar de mirar per la butxaca i de continuar important-la: no té sentit. Som conscients que l’agricultura i la ramaderia són treballs durs, però un ramat acaba amb el combustible d’un futur incendi”, afegeix. “Seguim disposats a ajudar en qualsevol zona, però lamentablement això depèn de la política i nosaltres ens dediquem a apagar incendis”, sentencia el bomber lleidatà.
Xevi Quintana, un dels coordinadors d’intervenció de les Àrees de Defensa Forestal (ADF), que va aportar 47 efectius al costat del Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (Gepif) a l’incendi de Porto de Sanabria (Zamora), coincideix que “no es poden prendre decisions des d’un despatx. Els que es troben sobre el terreny coneixen el que hi ha. Cal tenir clar que això és un treball de prevenció. Per molts efectius que hi posis, el foc sempre té tots els trumfos. El que ha passat allà també pot passar a Catalunya, perquè no estem cuidant les masses forestals. Només cal comparar un mapa del 1986 amb un d’actual”, assenyala. Quintana i el seu equip van estar destinats a les localitats de Ribadelago Nuevo i Viejo, al sud de Las Médulas. “És una zona molt abrupta, a gairebé 1.600 metres. La nostra tasca va ser protegir la població i acabar amb les zones calentes. Treballes i veus una llengua de foc que baixa des de dalt de la muntanya. Això sí que posa els pèls de punta”.
La situació millora lentament amb 15 focs greus encara en actiu
L’evolució dels grans incendis que colpegen el nord-oest d’Espanya avança de manera positiva, malgrat que a un ritme molt lent. Així ho va indicar ahir la directora de Protecció Civil i Emergències, Virginia Barcones, qui va confirmar que encara romanen actius 15 focus d’especial gravetat. A Castella i Lleó se’n concentren deu. A Astúries en continuen cremant tres (Degaña, Cangas del Narcea i Somiedo) que ja han arrasat més de 6.000 hectàrees. La situació és una mica més encoratjadora a Galícia, especialment a Ourense, la província més castigada. Segons el diari La Región, després de dos setmanes d’incendis incessants s’haurien cremat unes 90.000 hectàrees, la qual cosa suposa prop del 15% de la muntanya provincial. Ahir continuaven fora de control dos grans focs: el de Carballeda de Valdeorras, amb 4.000 hectàrees calcinades, i el de Chandrexa de Queixa, que n’ha devastat més de 30.000. Amb tot, Ourense comença a veure signes d’alleujament. El gegantí incendi de Larouco (el pitjor en la història de Galícia, amb 44.000 hectàrees arrasades) està ja estabilitzat. També ha quedat sota control un altre foc destructiu: el d’Oímbra, amb més de 28.000 hectàrees.