L’Horta de Lleida perd un 12% d’habitants en dos dècades: “viure aquí és molt bonic, però més complicat”

Un estudi encarregat per l’ajuntament de Lleida per a l’elaboració del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) indica que les zones de població disseminada, que corresponen a l’Horta, han perdut un 12,11% d’habitants entre el 2001 i el 2023, al passar de 5.342 a 4.695. En canvi, el barri de Llívia ha crescut un 60%.

L’Horta de Lleida ha perdut un 12,11% d’habitants en dos dècades, al passar de 5.342 el 2001 a 4.695 el 2023, segons indica un document de projeccions de població i llars inclòs en els estudis per al nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Detalla que a la partida de Butsènit, per exemple, el nombre de residents ha caigut de 10.72 a 892, un 16,8%, però apunta que encara ha estat més gran a la de Gualda, on en aquell període de temps ha disminuït un 26,4% (de 1.127 a 830 habitants).

A la de Torres de Sanui el descens ha estat menor, del 5,8%, ja que el 2001 tenia 944 residents i el 2023 es van quedar en 889. L’estudi especifica també que una altra població disseminada de Lleida, que no engloba en una partida concreta, ha passat de 817 a 683 persones, un 16,4% menys. Només xifra un increment a la zona denominada Basses d’Alpicat de 197 a 840 habitants, un 5,4% més.

Residents que porten tota la vida vivint a l’Horta reconeixen que raure-hi resulta més “complicat” que al centre de la ciutat i en un barri, sobretot per les comunicacions (vegeu el desglossament).

Així mateix, l’entitat menor descentralitzada (EMD) de Sucs també ha patit una regressió de població, de 944 a 889 habitants, un 16,9% menys.

En canvi, l’altra EMD, Raimat, ha viscut una expansió del 28% i ha incrementat habitants tant al seu centre urbà (de 352 a 421) com en més la de la seua població disseminada (de 48 a 98).

L’altra cara de la moneda la protagonitza Llívia, que no es considera una partida sinó un barri de Lleida i que ha experimentat un creixement molt notable. I és que en dos dècades ha guanyat un seixanta per cent de residents al passar de 859 habitants a 1.382.

No obstant, l’informe especifica que la població disseminada pertanyent a aquesta zona ha descendit un 14% (de 537 a 457).

Això mateix es repeteix en les dades relatives al nucli urbà de la capital, que ha incrementat un 28% la seua població (de 107.225 a 137.238 residents), mentre que la disseminada ha baixat un 16,4%.

“Viure aquí és molt bonic, però més complicat”

Persones que porten tota la vida residint a l’Horta defensen que “viure aquí és molt bonic”, però reconeixen que resulta “més complicat” que al nucli urbà. Argumenten que el fet d’estar apartats del centre els allunya d’alguns serveis bàsics i d’accions quotidianes com per exemple comprar el pa. Remarquen que depenen del seu vehicle o del taxi a demanda, però apunten que aquest últim no els serveix en cas d’emergència. Destaquen també que les comunicacions no són les mateixes que en el centre urbà, en referència al servei d’internet i fins i tot de telefonia. “Els pals cauen”, assenyalen.

Afirmen que en general hi ha poques persones joves a l’Horta que es dediquin al sector agrari i assegurin la continuïtat generacional. I afegeixen que els residents que treballen a la ciutat ja porten els seus fills al col·legi allà. En aquest sentit, recorden que només queden dos escoles a l’Horta: la de Butsènit i la de la Creu del Batlle