SEGRE

Un jutjat de Lleida perdona un deute de més de 71.000 euros a una dona que va perdre la feina durant la pandèmia

L’afectada, que s’ha acollit a la Llei de Segona Oportunitat, va patir complicacions amb un contracte immobiliari

Vista de la seu dels jutjats de Lleida al Canyeret. - SEGRE

Vista de la seu dels jutjats de Lleida al Canyeret. - SEGRE

Lluís Serrano
Publicat per
redacció

Creat:

Actualitzat:

El Jutjat Mercantil número 1 de Lleida ha concedit l’exoneració d’un deute de 71.594 euros a una veïna de la ciutat que havia caigut en insolvència a causa d’una concatenació de circumstàncies econòmiques adverses derivades del coronavirus i un error contractual immobiliari. La resolució judicial, dictada recentment, considera la dona com a deutora de bona fe, permetent-li acollir-se als beneficis de la Llei de Segona Oportunitat.

La situació d’insolvència de l’afectada va començar a gestar-se després del seu divorci el 2004, quan va decidir comprar el pis on residia amb la seua filla al seu exmarit. "Em va deixar només amb 500 euros, sense accés als comptes bancaris perquè estaven al seu nom. Vivíem al seu pis, que se l’havia llogat, i temia que ens llancés, així que vaig decidir comprar-li el 2006", explica la dona, qui va haver de compatibilitzar dos llocs de treball per afrontar els pagaments i va sol·licitar préstecs i una hipoteca de 72.000 euros.

Amb el temps, la seua situació financera es va anar deteriorant, veient-se obligada a sol·licitar préstecs addicionals i targetes de crèdit per arribar a fi de mes. "Quan em veia escassa, pensava que era una solució, però va ser un gran error", reconeix. A això es va sumar que "el meu exmarit va deixar de pagar la pensió alimentària i totes les despeses requeien sobre mi. Fins i tot, vaig pagar jo sola els estudis universitaris de la meua filla amb molt esforç i sacrifici".

L’impacte decisiu de la pandèmia

La crisi sanitària del Covid-19 va suposar el cop definitiu per a la seua economia. Durant el confinament, va perdre els seus dos llocs de treball i va haver de sol·licitar nous préstecs per cobrir necessitats bàsiques. "Pensava que, quan tot passés, reprendria la meua ocupació en ambdós treballs, però no va ser així. Fins i tot, quan la meua filla ja treballava, em va haver d’ajudar, però el meu compte corrent sempre estava en números vermells", lamenta l’afectada.

Com si fos poc, en iniciar una nova relació i intentar formalitzar un contracte de lloguer amb opció a compra del seu habitatge, va sorgir un altre problema: "La immobiliària va redactar un contracte de compravenda amb pagament ajornat en lloc de l’acord inicial", la qual cosa va provocar que les quotes que rebia no cobrissin la hipoteca. "Cada mes havia de posar diners de la meua butxaca, perquè abonaven 400 euros i la meua hipoteca era de 700 euros", afegeix.

L’espiral d’endeutament i la recerca de solucions

Després de la pandèmia, la dona només va aconseguir recuperar un dels seus dos treballs, la qual cosa la va portar a sol·licitar més crèdits mentre buscava una altra feina. "Pensava que aquesta era una solució, com tantes altres persones en una situació d’insolvència, però aquesta espiral d’endeutament va provocar que el seu deute no parés de créixer", explica Marta Bergadà, advocada que ha portat el cas.

La proximitat a l’edat de jubilació va dificultar trobar una segona feina, el que va fer insostenible la seua situació econòmica. Va ser llavors quan va descobrir la Llei de Segona Oportunitat a través d’Internet. "Al principi era reticent i no m’ho creia. Havia consultat a un altre despatx i no em va fer confiança, arribant a pensar que era una estafa," comenta l’afectada, que finalment va contactar amb Bergadà Abogados l’octubre de 2024.

L’assetjament dels creditors

Durant el procés d’endeutament, la dona va patir la pressió d’entitats financeres i empreses de recobrament. "Les trucades i correus electrònics dels bancs i les empreses de recobrament de deutes eren horribles. Eren amenaçadors. Fins i tot, un dia es va presentar a la meua feina la directora d’una entitat bancària reclamant els diners i va ser una situació humiliant i impossible d’oblidar", relata.

L’advocada Marta Bergadà assenyala que "moltes vegades els bancs i aquest tipus d’empreses creuen la línia legal i ètica en fer servir tàctiques intimidatòries que no només són contraproduents, sinó que també poden constituir violacions dels drets personals del deutor".

L’alliberament del deute

Finalment, el jutge titular del Jutjat Mercantil número 1 de Lleida ha decidit perdonar el deute de 71.594 euros a l’afectada. "Quan em van trucar de Bergadà Abogados i em van dir que se m’havia exonerat el passiu insatisfet gràcies a la Llei de la Segona Oportunitat estava treballant i em vaig posar a plorar", compte emocionat.

La resolució suposa un nou començament per a aquesta veïna lleidatana: "Ara puc començar de zero. Tinc clar que no vull més targetes de crèdit, perquè ho he passat tan malament que els tinc terror. Però el més important és que puc començar la meua vida de nou".

Marta Bergadà destaca que "aquest cas és un exemple clar de com una persona treballadora, que ha fet tot el possible per tirar endavant, pot veure’s atrapada per deutes aliens a la seua voluntat" i afegeix que "la Llei de Segona Oportunitat està precisament per permetre que persones de bona fe puguin començar de nou sense el pes d’una motxilla econòmica que no els permet avançar".

La lletrada acaba assenyalant que, encara que cada vegada més persones recorren a aquest mecanisme jurídic, encara és poc conegut entre la població general, sent fonamental visibilitzar aquestes solucions legals per als qui es troben en situació de sobreendeutament.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking